Rinitis al·lèrgica (RA) - anomenada col·loquialment fenc febre - (sinònims: rinopatia al·lèrgica; rinitis al·lèrgica; rinitis al·lèrgica relacionada amb el pol·len, febre de fenc o polinosi de Lat. pol·len = farina fina; herba al·lèrgia al pol·len; al·lèrgia al fenc; al·lèrgia al pol·len de cuques; al·lèrgia al pol·len a les herbes; al·lèrgia al pol·len; al·lèrgia al sègol; al·lèrgia al pol·len a la rosa; rinitis al·lèrgica; catarret d’estiu; ICD-10-GM J30. 1: La rinopatia al·lèrgica deguda al pol·len) és una reacció simptomàtica d’hipersensibilitat del nas induïda per la inflamació mediada per IgE mucosa nasal (rinitis) com a conseqüència de l’exposició a l’al·lergen. Amb una quota de més del 50%, la malaltia és la manifestació més freqüent de les malalties del grup atòpic (atòpia). Fenc febre es desencadena essencialment pel pol·len dels arbres, arbusts, gramínies, cereals o herbes. La rinitis al·lèrgica (RA) es classifica segons el document ARIA de l'OMS (2003) de la següent manera:
- RA al·lèrgica lleu:
- Símptomes presents però no molestos
- Cap deteriorament de la qualitat de vida (son; rendiment escolar o laboral; activitats diàries i esportives)
- RA moderada a severa
- Símptomes presents, generalment també molestos
- Deteriorament de la qualitat de vida (son; rendiment escolar o laboral; activitats diàries i esportives).
- RA al·lèrgica intermitent: símptomes <4 dies a la setmana o <4 setmanes consecutives.
- RA persistent:> 4 dies a la setmana o> 4 setmanes.
A més, es pot classificar de la següent manera:
- Rinitis al·lèrgica estacional
- Rinitis al·lèrgica perenne: aquí es compara amb la rinitis al·lèrgica estacional altres al·lèrgens (substàncies que desencadenen una reacció al·lèrgica), com ara caspa d’animals, àcars o floridures presents al medi durant tot l’any
- Rinitis al·lèrgica professional
Acumulació estacional de la malaltia: la rinitis al·lèrgica estacional només es produeix en determinades èpoques de l'any. El moment de l’aparició depèn dels al·lergens estacionals particulars (pol·len, espores de floridura), tot i que poden estar presents durant molts mesos de l’any. Els al·lèrgens perennes com els àcars presenten variacions estacionals respecte a concentració. Relació de sexes: homes (+ 28%)
Pic de freqüència: la malaltia es produeix predominantment a principis infància; El 80% dels casos esclaten abans dels 30 anys; cada vegada més, primeres manifestacions en persones grans. La prevalença (freqüència de la malaltia) és del 16% (a Alemanya). La proporció en nens i adolescents s’estima en un 15-39%. A Europa, al voltant del 23% de la població pateix rinitis al·lèrgica i el 50% té la malaltia durant tot l'any. Curs i pronòstic: la rinitis al·lèrgica persistent té un pronòstic desfavorable sense causalitat teràpia (tractament mèdic que intenta eliminar les causes d’una malaltia) i també requereix una teràpia conservadora constant (en aquest cas: teràpia farmacològica). La teràpia de la rinitis al·lèrgica inclou l’abstinència d’al·lergògens (mesures per evitar l’exposició parcial o total dels al·lèrgens) en la mesura del possible, la farmacoteràpia (per exemple, amb antihistamínics) i, si cal, immunoteràpia específica (SIT; hiposensibilització; millora del pol·len i al·lèrgia als àcars aprox. 60-75%). Si el fitxer teràpia s'inicia el més aviat possible, el desenvolupament de asma bronquial ("Canvi de terra"), per exemple, es pot evitar. Més endavant, les persones afectades poden desenvolupar reaccions al·lèrgiques a determinats aliments. Aleshores es parla de les anomenades al·lèrgies creuades. Per exemple, a bedoll al·lèrgia al pol·len sol anar seguit d'al·lèrgia a avellanes i fruits del pom. Comorbiditats (malalties concomitants): es pot associar rinitis al·lèrgica asma bronquial, atòpic èczema (dermatitis atòpica, neurodermatitis) i rinosinusitis (inflamació simultània de la mucosa nasal ("Rinitis") i la mucosa del sinus paranasals ("sinusitisA més, la malaltia pot anar acompanyada de molèsties gastrointestinals (afeccions gastrointestinals), al·lèrgia alimentària, insomni (trastorns del son) i dificultat per concentrar-se. Els pacients amb rinitis al·lèrgica tenen el doble de probabilitats de desenvolupar-se colesteatoma (creixement d 'escamós queratinitzant multicapa epiteli a la orella mitjana amb posterior inflamació crònica purulenta).
