Els exàmens preventius infantils o els exàmens de detecció precoç U1 a U11 (també coneguts com a examen U) s’han introduït legalment a Alemanya des del 1976 i serveixen per a la prevenció (prevenció de malalties). Això es basa en la detecció precoç de trastorns del desenvolupament físic, mental o social en fases de desenvolupament dependents de l'edat, de manera que es puguin promoure o tractar en una etapa primerenca si cal. Els exàmens es realitzen segons les “Directrius per a nens”, que estableix el Comitè Federal Mixt.
Les troballes respectives es documenten en un fulletó groc per a nens. Fins ara, els exàmens s’han ofert de forma voluntària, però hi ha una discussió política sobre si s’han d’introduir com a deure, ja que hi ha hagut un nombre creixent de negligència i delictes violents contra els nens en els darrers anys. Alguns estats d'Alemanya ja ho han implementat.
A excepció de l’U1, els exàmens de detecció precoç els realitza un pediatre o un metge de capçalera. Atès que l’U1 (examen inicial del nounat) es realitza immediatament després del naixement, el realitza el ginecòleg de part, la llevadora o un pediatre consultat. El pediatre és cridat especialment si el part és prematur o de risc o si es produeixen complicacions.
Implementació de la U1
Aquest examen es realitza segons l’esquema APGAR, que s’utilitza per comprovar els signes vitals (respiració, batecs del cor, etc.) del nounat després del naixement. S'utilitza per comprovar si es permet que el lactant es quedi amb la mare o si es tracta d'una situació d'emergència que requereix una acció ràpida.
En aquest últim cas, el nadó es troba en una situació molt crítica condició i pot haver de ser reanimat i / o ventilat directament o transferit a la unitat de cures intensives. Segons l’esquema APGAR, s’atorguen punts del 0-2 per cada categoria / lletra (puntuació APGAR). A més, hi ha altres exàmens que tenen com a objectiu identificar malformacions agudament perilloses.
Si es detecten de manera ràpida o a temps, alguns poden prevenir-ho pitjor mitjançant una cirurgia immediata. Això inclou explorar l'esòfag. Durant això, es mira si hi ha una connexió contínua entre el boca i la estómac.
Els primers signes de manca de connexió poden ser que el nadó no vol beure. No obstant això, aquest no és un criteri suficient, sinó una indicació que un anomenat atresia esofàgica podria estar present. A més de l'esòfag, els passos nasals també són sondats i, per tant, es comprova si hi ha permeabilitat.
A més, es mesura la temperatura rectal (el termòmetre s'insereix a la anus) descartar l'atresia rectal. L 'atresia rectal és l'absència de la part inferior del recte i, per tant, l’absència d’una connexió entre l’intestí i el món exterior. Com a resultat, el nen no pot excretar res, cosa que sens dubte és una emergència que s’ha de tractar immediatament.
Finalment, s’examina al nen per detectar malformacions greus. Aquests inclouen escletxa llavi i al paladar, defectes oculars, defectes del tub neural (defectes de la central sistema nerviós) com la part posterior oberta (espina bífida), malformacions de les extremitats (p. ex peu de pal o luxació / luxació del maluc), lesions al naixement i retenció d’aigua (edema). Per tal de detectar gruixudes cor i pulmó trastorns en una fase inicial, els dos òrgans també es controlen.
- En aquest esquema, significa aparició i jutges especialment el color de la pell del nounat. Si el color de la pell és pàl·lid i blau, es donen 0 punts, per a una pell rosada i mucoses es donen 2 punts. 2 punts és la puntuació més alta possible en aquesta puntuació que pot aconseguir l’infant.
2 punts en una categoria significa, per tant, que tot és perfecte.
- L’abreviatura P significa pulsació. Si no hi ha pols, hi ha 0 punts, per a un pols inferior a 100 pulsacions per minut hi ha 1 punt i per a més de 100 pulsacions per minut hi ha 2 punts.
- La següent prova és la dels moviments facials (G). Si el bebè plora, tot està bé (2 punts), però no mostra cap reacció, el nadó no està bé (0 punts).
- El següent pas és comprovar l’activitat (A) del bebè o si i fins a quin punt es mou.
- L’últim que cal comprovar és la respiració (R). Per regular respiració, que es produeix unes 40 vegades per minut, l’infant obté 2 punts, si falta respiració, no s’atorga cap punt.
