Sinònims en un sentit més ampli
Granulocitopènia
definició
L’agranulocitosi és una caiguda espectacular de les pròpies cèl·lules de defensa del cos, els granulòcits, per sota de 500 granulòcits per 1 microlitre de sang. Els granulòcits són un subgrup del blanc sang cèl·lules, els leucòcits. El blanc sang les cèl·lules són les portadores de la nostra sistema immune, les pròpies defenses del cos.
A més dels granulòcits, també hi ha limfòcits com a subgrup dels glòbuls blancs, però reaccionen més lentament a les amenaces que els granulòcits, per això els granulòcits són més importants en la defensa contra els bacteris o en reaccions inflamatòries sobtades. Una forma menys greu de disminució de granulòcits s’anomena granulocitopènia. La raó de l’agranulocitosi sol radicar en una causa relacionada amb les drogues.
Alguns dels medicaments més importants que poden desencadenar l’agranulocitosi com a efecte secundari són alguns analgèsics com Metamizol®, antiinflamatoris no esteroïdals com ASS (Aspirina), l’anticoagulant Ticlopidina o antibiòtics del grup de les sulfonamides com el sulfametoxazol. Neurolèptics o els medicaments tirostàtics també es consideren possibles desencadenants. Aquests medicaments es poden combinar a l’organisme amb els de naturalesa natural proteïnes a la sang (proteïnes plasmàtiques).
Aquests compostos (complexos) del principi actiu farmacèutic i de la proteïna plasmàtica són falsament reconeguts pel cos com una amenaça i el cos comença a produir els anomenats anticossos per marcar el suposat enemic del cos per a la seva degradació. Idealment, aquestes anticossos només s’ha d’adherir a la superfície del complex percebuda com una amenaça. Malauradament, la superfície de les pròpies cèl·lules de defensa innates del cos, els granulòcits, s’assembla a la superfície dels complexos de proteïnes fàrmac-plasma, motiu pel qual anticossos formats també s’uneixen erròniament a la superfície dels granulòcits.
Tan bon punt una cèl·lula s’etiqueta amb anticossos, el cos comença a enviar cèl·lules carrugeres per combatre-les amb cada reacció de defensa i també les descompon. Així, a causa d’una mala interpretació de l’amenaça, el cos comença a lluitar contra si mateix atacant els seus propis innats sistema immune. Aquesta forma d’agranulocitosi s’anomena agranulocitosi de tipus 1 i sovint es presenta com un quadre clínic sobtat (agut).
Una altra causa menys aguda d'agranulocitosi pot ser el dany a la medul · la òssia, que dificulta la formació real de granulòcits. En són exemples els tumors de medul · la òssia o danys tòxics a la medul·la òssia després quimioteràpia o diverses drogues. En aquestes formes, a més de l’agranulocitosi, també hi ha pancitopènia, és a dir, una reducció general de les cèl·lules importants que es formen a la medul · la òssia, inclosos els glòbuls vermells (eritròcits) i sang plaquetes (trombòcits). Si hi ha pancitopènia, és fonamental investigar la causa amb més detall, per exemple prenent una mostra de medul·la òssia.
Diagnòstic
L’agranulocitosi es detecta mitjançant una anàlisi de la composició de la sang, en l’anomenat diferencial recompte de sang. Per obtenir el material per a això, només es necessita una simple mostra de sang. Si el nombre de granulòcits baixa per sota de 500 cèl·lules per microlitre de sang, això s’anomena agranulocitosi. A més, cal preguntar-se i aclarir quins medicaments pren o ha pres el pacient. A més, les mostres de medul·la òssia també poden ser innovadores per al diagnòstic per esbrinar quina és la causa de l’agranulocitosi.
