Anar en bicicleta després d’un disc lliscat
El ciclisme ofereix avantatges i desavantatges tant per a l’esquena com per als discos intervertebrals. El moviment regular de les cames és molt bo per enfortir els músculs de la columna lumbar. Comparat amb jogging, hi ha menys impactes sobre la columna vertebral sobre una superfície plana que els discos intervertebrals haurien d’absorbir.
Per tant, anar en bicicleta per carreteres planes o amb un ergòmetre no suposa cap problema per als pacients després d’un disc relliscat, però s’ha d’evitar la bicicleta de muntanya a causa de la superfície accidentada. A més de la superfície, també s’ha de tenir en compte la posició correcta dels seients: si la sella i el manillar s’ajusten correctament, el ciclisme millora una postura de l’esquena buida excessiva i enforteix els músculs de tota la columna vertebral. Si la posició és massa vertical, la columna lumbar en pateix en particular, ja que ara ha d’absorbir els cops sense xoc-absorbent articulacions de les cames.
Això empitjora el desgast dels discos intervertebrals. Una posició asseguda excessivament estirada també és perjudicial: per poder mirar endavant, el cap s'ha de col locar fortament a coll, que pot causar i empitjorar els danys a la columna cervical. Després d’una hèrnia discal, els pacients haurien d’assegurar la posició asseguda correcta amb una distribució uniforme del pes a les natges i les mans quan pedalen. Igualment important és la superfície correcta (plana), un bon amortiment de la forquilla i el selló de la bicicleta i un acompanyament entrenament d'esquena per poder beneficiar-se del ciclisme per al procés de curació.
Trotant després d’un disc lliscat
jòguing pot causar danys als discos intervertebrals si l'entrenament és massa intens i s'apliquen els patrons de moviment incorrectes. En general, però, jogging no és un problema per a persones mitjanament esportives perquè els músculs de l’esquena estan prou desenvolupats per suportar la columna vertebral. Les persones sense formació no haurien de començar un funcionament entrenament de zero a cent, perquè la columna vertebral és més susceptible a danys dels discos intervertebrals a causa dels músculs de l'esquena poc desenvolupats.
El mateix s'aplica als pacients que han patit un disc relliscat. En la fase aguda després de l’hèrnia del disc, funcionament no s’hauria d’entrenar / trotar. Després d’unes setmanes, funcionament la formació es pot començar de nou de forma moderada.
Tanmateix, és important no entrenar contra el dolor, perquè és un senyal d’alerta del cos i s’ha de prendre seriosament, sobretot després d’una hèrnia discal. La quantitat de córrer es pot augmentar lentament si el pacient sent que el trotar és bo per a ell. Es recomana iniciar un entrenament muscular per a l'esquena al mateix temps per construir l'aparell de suport de la columna vertebral.
Entrenador creuat
A diferència de l'ergòmetre de la bicicleta, el Cross-Trainer no només entrena el cama músculs però també les cames, els malucs, els braços i les espatlles. El Cross-Trainer simula un moviment de carrera amb moviment simultani dels braços, però la càrrega d’impacte continua sent molt baixa en comparació amb el trotar o anar en bicicleta a l’aire lliure, cosa que fa que el Cross-Trainer sigui un entrenament particularment suau. Com que Cross-Trainer és tan articulat i amb poca capacitat xoc carregar, és un molt bon entrenament per a principiants després d'un disc relliscat.
Per descomptat, els pacients haurien de fer una pausa abans de l’entrenament fins que acabi la pitjor fase de l’hèrnia discal. Després s'ha de començar amb una curta durada i intensitat d'entrenament i augmentar lentament. En cap cas, el pacient amb disc no ha d’ignorar cap possible dolor durant l'entrenament. El Cross-Trainer forma gairebé tots els grups musculars del cos: una musculatura del tronc ben desenvolupada condueix a una estabilització de la columna vertebral, que al seu torn condueix a un alleujament dels discos intervertebrals i a un retard dels processos degeneratius.
