Disfunció craniomandibular fins ara ha estat relativament desconegut. Això significa que sovint les queixes que indiquen CMD no es poden relacionar amb CMD. Això fa que el diagnòstic complet sigui encara més important.
Anàlisi funcional clínic
No és possible determinar trastorns al sistema craniomandibular sense anàlisi funcional: es poden derivar altres passos dels resultats d’una anàlisi funcional clínica, com ara l’anàlisi funcional instrumental o l’ús de procediments consultius o d’imatge.
L’anàlisi funcional clínic inclou els següents mètodes d’examen:
- Inspecció (visualització)
- Palpació (palpació)
- Auscultació (escolta)
Proporciona informació sobre canvis en les següents estructures:
- Teixits durs dentals
- Oclusió (contactes dentals)
- Periodonci (aparell periodontal)
- Músculs masticatoris i auxiliars
- Articulacions temporomandibulars
Anàlisi funcional instrumental
Per poder comprovar el fitxer oclusió (contactes dentals), és necessària una anàlisi funcional instrumental. Les anàlisis es realitzen al guix modelar i permetre treure conclusions sobre el condició de la musculatura i temporomandibular articulacions.
A partir dels resultats, és possible determinar si hi ha trastorns.
Tècniques d’imatge
Per a un diagnòstic clar, no s’han d’eliminar els mitjans d’imatge, ja que existeixen les possibilitats següents.
Tecnologia de raigs X
- Tècnica de raigs X transcranials
- Imatge tomogràfica panoràmica
- Tomografia lateral
- Tomografia computaritzada (CT)
- Artrografia
Altres opcions
- Ressonància magnètica (RM)
- Sonografia
- Artroscòpia
Al llarg d 'una anàlisi funcional, la imatge de panaroma, la ressonància magnètica i tomografia assistida per ordinador i artroscòpia són de gran importància.
Procediments auxiliars
Les causes de la CMD també inclouen factors no dentals que s’han de tenir en compte a l’hora de fer un diagnòstic.
Poden existir factors psicològics i cal aclarir si i en quina mesura participen o han estat implicats en el desenvolupament de la CMD. El mateix passa amb les influències ortopèdiques, com la mala postura o el desalineament.
Un especialista hauria de comprovar aquests factors.
Un mètode d’examen de la columna vertebral és la mesura 3D de la columna vertebral: proporciona informació sobre canvis anatòmics a l’esquena i la columna vertebral sense exposició a la radiació. A més, el mètode de mesura capta les interrelacions de la columna vertebral, la pelvis i l'esquena, proporcionant una imatge precisa de l'estàtica del cos.
