estructura
El cervell es divideix en diverses seccions cerebrals: Pertanyen a la tija cerebral: l'extrem i el diencèfal del cervell formen junts avantbraç (prosencèfal), el primer format per l'escorça, el ganglis basals i la sistema límbic. Aquesta última comprèn les estructures tàlem, epi-, sub- i hipotàlem així com metatàlem. El cervell la tija del cervell es divideix en el cervell mitjà, el cervell posterior i la medul·la estesa.
El cervell mig es compon de la placa de quatre monticles (tectum), la caputxa del cervell mitjà (tegmentum) i les cuixes cerebrals (crura cerebri). El cervell posterior conté el fitxer cerebel (cerebel) i el pont (pons). Com a alternativa, el pont, el cerebel i la medul·la estesa també es pot resumir com a ròmbica cervell (rombencèfal).
Si el cervell està intacte, el cervell final, el cerebel a la part posterior i el cervell posterior a la part inferior són visibles des de l'exterior. Per un solc visible i mig, el cervell final es divideix en direcció longitudinal en dues parts iguals, els hemisferis cerebrals. Pel que fa a la ubicació, el cervell final i el diencèfal es troben a la fossa cranial anterior i mitjana, mentre que la tija cerebral, especialment el cerebel, es troba a la fossa posterior.
La medul·la oblongada com a estructura del cervell continua sense problemes cap a la medul · la espinal. A l’interior, el cervell tanca espais que s’omplen de líquid cefaloraquidi i formen un sistema ventricle coherent. La seva tasca és protegir el cervell de les vibracions.
- Cervell final = telencèfal
- Intercèfal = diencèfal
- Tronc cerebral = Truncus encephali
- Midbrain = Mesencèfal
- Afterbrain = Metencèfal del pont (Pons) i del cerebel
- Medulla estesa = Medulla oblongata
Subministrament de sang al cervell
El sang el subministrament del cervell es pot dividir en la circulació frontal i posterior. La circulació anterior del cervell és alimentada per les artèries caròtides dreta i esquerra. L’interior artèria caròtida (Arteria carotis interna) es ramifica per aquestes dues artèries, que al seu torn en subministren dues d'un sol ús i multiús. que condueixen al cervell: Arteria cerebri anterior (artèria cerebral anterior) i Arteria cerebri media (artèria cerebral mitjana).
Aquests d'un sol ús i multiús. subministrar la part lateral (anterior cerebral artèria) i la part mitjana (artèria cerebral posterior) dels hemisferis cerebrals. Tot el d'un sol ús i multiús. el subministrament del cervell existeix en dues versions, ja que es troben als dos costats esquerre i dret del cos. La circulació posterior del cervell està formada per les dues artèries vertebrals (Arteria vertebralis), que s’uneixen per formar el basilar no aparellat artèria (Arteria basilaris).
En el seu curs cap al cervell, això artèria desprèn diverses branques per subministrar el tronc cerebral i finalment acaba com l’artèria cerebral posterior (Arteria cerebri posterior), que subministra les parts posteriors del cervell final i parcialment el diencèfal sang. Aquests vasos del cervell també es doblen, a excepció de l'artèria basilar, que només existeix una vegada. Entre les tres artèries cerebrals hi ha un sistema vascular coherent, el Circulus arteriosus cerebri Willisii ("circulació cerebral arterial Willisi").
Aquest sistema s’anomena sistema d’anastomosi (anastomosi = connexió vascular semblant a una xarxa) a causa de les connexions entre ells. L’escorça cerebral és la part més nova del cervell pel que fa a la història del desenvolupament. És aquí on es produeixen processos complexos com: processament, combinació amb altra informació i resposta a aquestes sensacions amb una resposta dirigida (centres motors).
Altres funcions com memòria, pensant, aprenentatge i fins i tot les emocions formen part de les funcions cerebrals. Les parts més profundes del cervell, els anomenats nuclis cerebrals, són importants punts de commutació per als estímuls motors i sensorials. En cert sentit, “canalitzen” la informació de la perifèria i dels altres centres cerebrals i la dirigeixen cap a l’escorça cerebral.
- Llenguatge
- Processos motors
- Tecnologia de sensors diferenciats (sensació tàctil, sensació de pressió, dolor...) i
- Sensacions sensorials
El diencèfal és responsable de la regulació hormonal del cos, d’importants processos autònoms (funcions inconscients) i també és la centraleta d’estímuls ambientals que l’escorça cerebral crida a la consciència (“porta d’entrada a la consciència”). Hormones regulen una àmplia gamma de processos en el cos, com ara el metabolisme, el creixement i la reproducció. El principal sistema regulador d’hormones és el hipotàlem-eix eix pituïtari. Aquest eix s’encarrega d’assegurar que els importants impulsos reproductius i de creixement arribin al cos on puguin tenir efecte. Aquí hi ha representants importants de l’hormona tiroïdal, l’hormona del creixement i el sexe les hormones. El diencèfal també regula el nostre bioritme, el nostre comportament alimentari i potable (fam i set) i la nostra sexualitat.
