El pensament es refereix a processos de cervell que lead al coneixement, del qual es deriven diverses accions. El pensament s’utilitza per a la resolució de problemes i es compon d’idees, records i conclusions lògiques.
Què és pensar?
El pensament es refereix a processos de cervell que lead a cognicions, de les quals es deriven diverses accions. El pensament humà és un cobejat camp de recerca en psicologia, filosofia, biologia i anatomia. Des de fa milers d’anys, l’home ha estat pensant en pensar i com funciona. En aquest context, memòria formació, aprenentatge i l’oblit té un paper important. Què passa al cervell durant el pensament encara no s’ha investigat fins a l’últim detall. Els processos de pensament són massa complexos per dividir-los en categories fixes. Tot i que sovint el pensament és lògic, també es guia per la intuïció. El procés de pensament és purament mental, invisible per als altres. Pensar desperta records i pot generar emocions fortes. Pensar condueix a obtenir coneixement i ajuda a resoldre problemes en diferents situacions. L’ocupació interna està controlada pel cervell i és el resultat de la interacció de milions de cèl·lules nervioses que es comuniquen entre elles. Els processos químics i elèctrics s’activen en el procés de pensament. Aprenentatge i les experiències poden enfortir la connexió de les neurones necessàries per al procés de pensament i lead cap a una forta ramificació de tota la xarxa de neurones.
Funció i tasca
La gent pot pensar a llarg o curt termini, alguns pensen sistemàticament, altres en direccions completament noves. El cervell és un objecte de recerca versàtil i extremadament fascinant. El concepte de pensar inclou memòria, llenguatge, motivació i intel·ligència. Al llarg de la vida, el cervell canvia. Durant les darreres dècades, els científics han estat capaços d’acumular un coneixement immens sobre com funciona el cervell humà. Això els ha permès crear intel·ligència artificial. Però fins i tot els robots no són ni molt menys propers a la capacitat del cervell humà. La intel·ligència és la que fa servir un humà quan no sap què fer. La intel·ligència està formada per àrees com la intel·ligència social, matemàtica i emocional. La intel·ligència no es pot definir clarament, però tothom sap què la constitueix. Un cervell més gran no significa necessàriament que la persona sigui més intel·ligent. Depèn de com es relacionen les àrees individuals del cervell. Quan es pensa, s’activen els blocs cognitius. Aquests blocs de construcció s’hereten parcialment, però es poden optimitzar aprenentatge. Sense el nostre memòria estaríem completament desemparats. Durant el procés d'aprenentatge, el cervell rep nous blocs cognitius que es poden modificar addicionalment. L’aprenentatge és una base de tota la vida de l’existència humana. El desenvolupament i la modificació dels mòduls van conduir al fet que els humans tinguessin tant èxit com a espècie. No obstant això, el procés de pensament no és exclusivament racional. El pensament està influït per molts altres factors. Un dels principals factors que influeixen és la intel·ligència individual. Això, al seu torn, no es defineix pel nombre de neurones presents al cervell, sinó per la diversitat i la manera com es connecten les neurones individuals. La intel·ligència es pot formar mitjançant certes formes de pensament i sovint es desenvolupa a partir d’un sentiment espontani d’una situació en què es perceben impressions sensorials particulars. El cervell humà també pot pensar de manera abstracta. La memòria distingeix la informació important de la informació poc important, l’emmagatzema en diferents llocs del cervell i la recorda sempre que la necessitem. La capacitat del cervell per aprendre o emmagatzemar informació disminueix a causa de estrès. L’exercici físic també afecta el cervell i dóna suport a la correspondència de diferents àrees cerebrals.
Malalties i malalties
El rendiment del cervell es pot veure afectat per accidents, tumors i malalties inflamatòries de l’òrgan. Sovint, apareixen anomalies en la reacció de la persona malalta. Per exemple, parla inarticuladament o presenta trastorns motors. Si el cervell està greument danyat, la persona amb prou feines pot viure i, de vegades, la manté viva respiració artificial. Carrera és un exemple típic de dany cerebral causat per malalties. Depenent de la gravetat, sovint es destrueixen un nombre diferent de cèl·lules cerebrals. En els trastorns mentals només hi ha una disfunció de diferents blocs i mòduls, que sovint es pot restaurar. El nostre pensament pot influir tant en la psique com en les cèl·lules i els òrgans i, per tant, afavorir el desenvolupament d’algunes malalties. No debades els metges i els terapeutes parlen del poder del pensament, que és immens però no pot curar totes les malalties. Sens dubte, el pensament juga un paper important en la forma en què vivim les nostres vides. Això es deu al fet que tan bon punt el cervell produeix una ordre elèctrica, un pensament, també comença una reacció química. La substància química actua sobre la central sistema nerviós i hi produeix la disposició física per actuar. La disfunció dels mòduls individuals del cervell es manifesta de diferents maneres. Hi ha persones que tenen una gran intel·ligència i habilitats cognitives, però no tenen les habilitats necessàries per a la interacció social. En cas de neurosi o Trastorn obsessiu compulsiu, alguns mòduls s’estimulen massa i, en el cas d’altres limitacions mentals, certes àrees es troben completament en guaret. En aquest context, la ment subconscient juga un paper important i també s’utilitza avui en dia per tractar trastorns mentals. L’entrenament cerebral pot millorar també els processos de pensament, el rendiment de la memòria, la velocitat de pensar concentració. El pensament lògic també es pot formar. L’entrenament protegeix contra el deteriorament mental i pot minimitzar-ne el risc demència.
