La columna vertebral gangli és una col·lecció de cèl·lula nerviosa cossos a les arrels de la columna vertebral els nervis. Informació sensorial del perifèric sistema nerviós arriba al sistema nerviós central a través dels ganglis espinals. en malalties com l’atàxia de Friedreich, els ganglis espinals degeneren i provoquen trastorns del moviment.
Què és el gangli de l’arrel dorsal?
Ganglion és el terme mèdic per a col·leccions de persones cèl·lula nerviosa cossos que espesseixen un cordó nerviós. La columna vertebral gangli està compost de fibres nervioses somàtiques. En l’associat, somàtic sistema nerviós, es controla la funció motora dels músculs esquelètics. Per tant, les fibres nervioses somàtiques tenen un paper important en tots els moviments voluntaris i reflexos del cos. És a través del somàtic sistema nerviós que l’ésser humà manté primer una relació activa amb el món exterior. La columna vertebral els nervis dels medul · la espinal en particular realitzen tasques importants en el sistema nerviós somàtic. Els ganglis espinals es troben a cada extrem del nervi espinal dorsal i condueixen senyals sensibles a la banya posterior de la medul · la espinal. Aquests senyals sensibles juguen un paper principalment en els moviments reflexos. Cada reflex va precedit per un estímul específic que arriba al medul · la espinal via sensorial aferent els nervis, on es canvia a nervis motors que inerven els músculs, realitzant la contracció muscular final com a resposta del moviment a l’estímul. De vegades es fa referència als ganglis espinals com a gangli espinal, gangli dorsal o gangli espinal sensorium nervi i, en última instància, transmeten estímuls del sistema nerviós perifèric als nervis espinals i, per tant, al sistema nerviós central. En alguns llocs, els ganglis nerviosos també es denominen ganglis dorsals, intervertebrals i posteriors.
Anatomia i estructura
Els ganglis són estructures neuronals autònomes. Els ganglis espinals del cos estan formats per neurones del sistema nerviós somàtic que contenen fibres sensorials aferents. El cèl·lula nerviosa els conjunts espessen les cordes nervioses de la medul·la espinal i assenten l’arrel dorsal de tots els nervis espinals. Un gangli espinal es troba a cada costat de cada segment de medul·la espinal, on s’imprimeix com a distensió del dorsal arrel nerviosa. Els ganglis passen per la foramina intervertebràlia de les vèrtebres adjacents de la columna vertebral. Les foramina intervertebràlia són obertures aparellades al canal vertebral que formen les vèrtebres adjacents. Els ganglis dorsals contenen neurones pseudounipolars i utilitzen les seves dendrites per recopilar informació sensible sobre estímuls d’un determinat segment de medul·la espinal. Els axons de les neurones condueixen sobre la part posterior arrel nerviosa dels nervis espinals. Els seus cossos neuronals consisteixen en epineuri, perineuri i endoneural teixit connectiu. El seu perikarya oscil·la entre 15 i 110 µm i té nuclèols grans. Els cossos cel·lulars estan revestits per cèl·lules ganglionars de la columna vertebral. Es tracta de cèl·lules glials especialitzades, també conegudes com a cèl·lules del mantell o cèl·lules satèl·lit. Les neurones ganglionars individuals porten capil·lars fenestrats als seus intersticis. Cada gangli espinal està compost per pericaris de fibres nervioses aferents. Com que els ganglis espinals són fibres nervioses pseudounipolars, els ganglis sensorials no en contenen sinapsis.
Funció i tasques
El sistema nerviós central proporciona ordres per a tots els processos corporals en forma d’excitació. La medul·la espinal media entre la informació del cos i les ordres del sistema nerviós central. Així, transmet informació del sistema nerviós perifèric al sistema nerviós central i també transmet ordres del sistema nerviós central als òrgans diana de la perifèria. El punt de commutació més important de la medul·la espinal és el canal espinal. Aquest canal es compon d’obertures individuals a les vèrtebres, i cada vèrtebra porta unes 31 branques als costats esquerre i dret, coneguts com a nervis espinals, que s’estenen des de la medul·la espinal fins a totes les parts del cos amb la finalitat de transmetre estímuls. Els nervis sensorials o sensibles arriben a la medul·la espinal des dels òrgans sensorials individuals a través de l’arrel posterior. Les fibres motores per als moviments provenen de la medul·la espinal fins als músculs. El seu punt de sortida correspon a l’arrel anterior de cada medul·la espinal. Els cossos cel·lulars de tots els nervis sensorials es troben al gangli de l’arrel dorsal, mentre que els cossos cel·lulars dels nervis motors es troben a la substància grisa. Mitjançant dendrites llargues, les fibres sensorials envien informació sobre el tacte, les temperatures, les posicions del cos i dolor del cos al sistema nerviós central. Moltes fibres sensorials del gangli espinal estan connectades a la substància grisa de la medul·la espinal mitjançant interneurones. Aquí, les fibres motores emergeixen per l’arrel anterior i s’estenen fins als músculs esquelètics. Els nervis interconnectats d’aquesta manera són responsables dels moviments voluntaris. Les fibres sensorials també poden estar directament interconnectades amb una via motora. Aquestes interconnexions corresponen a reflex. Un arc reflex es compon de cadascun dels elements receptors, aferents sensorial fibra nerviosa, medul·la espinal, fibra nerviosa eferent motora i efector com el múscul o la glàndula. Reflexos són respostes d’estímuls estereotipats que s’activen després de superar un determinat llindar d’estímul. Les dendrites de les cèl·lules nervioses pseudounipolars del gangli espinal recopilen informació sensorial del cos relacionada amb el segment espinal concret i transmeten aquests estímuls al cervell o, en el cas de reflex, directament als efectors.
Malalties
Una de les malalties que afecten els ganglis vertebrals és la síndrome de Guillain-Barré. És un agut inflamació de nervis perifèrics i ganglis espinals associats amb una causa encara inexplicable. A més de símptomes com l’esquena dolor i trastorns sensorials, els símptomes simptomàtics poden incloure paràlisi, debilitat muscular, dolor muscular, coordinació trastorns o trastorns de la marxa. Herpes virus també pot afectar els ganglis espinals i infectar neurones a més de les cèl·lules ganglionars. Alguns herpes virus romanen al nucli de les neurones i poden provocar la infecció per herpes en qualsevol moment. L’atàxia de Friedreich també s’associa amb malalties dels ganglis de l’arrel dorsal. En aquesta malaltia neurogènica genètica, insuficiència cardíaca i diabetis sovint es produeixen a més de paràlisi. La causa dels símptomes individuals és una degeneració dels ganglis i de la columna vertebral cervell cèl · lules. A part, post-zoster neuràlgia després d’infeccions amb varicel, per exemple, està relacionat amb els ganglis espinals. Aquesta malaltia és desencadenada pel virus de la varicel·la zòster, que s’instal·la permanentment als ganglis vertebrals del cos després de la infecció. Quan el sistema immune perd eficiència a causa de estrès o contextos similars, l’original varicel es converteix en infecció teules. En postzoster neuràlgia, la transmissió deteriorada d’estímuls als ganglis espinals es considera causant. El virus sovint deixen dany permanent a les arrels nervioses afectades, causant neurògens crònics dolor.
