El metencèfal o cervell posterior forma part del rombencèfal i es compon del cerebel i pont (pons). Nombrosos centres i nuclis contribueixen a la funció motora, coordinaciói aprenentatge processos. La rellevància patològica del metencèfal la tenen principalment les malformacions i lesions que poden patir lead als dèficits en àrees funcionals.
Què és el metencèfal?
El metencefal és una part del cervell que pertany al cervell ròmbic (rombencèfal). Com que el metencèfal es troba a la part posterior del cap, també es coneix com cervell posterior. Al embrió, el tub neural representa el precursor de tot l’ésser humà sistema nerviós. A partir d’això, les anomenades vesícules cerebrals es desenvolupen en els primers 25 dies. Durant el desenvolupament embrionari, el metencèfal forma una estructura coherent com la quarta vesícula cerebral, que només es divideix més tard en la cerebel i pons i posteriorment forma les estructures més fines.
Anatomia i estructura
El metencèfal consta de dues subunitats: Cerebel i Bridge (Pons). El cerebel té dos hemisferis. En secció transversal, es poden distingir tres capes de l’escorça cerebel·lar, que no només difereixen histològicament, sinó que també contenen tipus específics de els nervis. Sota l’escorça, a la medul·la, hi ha la substància blanca del cerebel, que es caracteritza per nombroses fibres nervioses. Aquí es localitzen diversos nuclis, que representen nodes en el processament de la informació. Inclouen el nucli emboliformis (també conegut com a nucli interpositus anterior) i el nucli globós (o nucli interpositus posterior), que es troben a prop l’un de l’altre, el nucli dentat i el nucli fastigii. L’altra part del metencèfal és el pont o pont. Aquesta estructura conté nombrosos tractes nerviosos i constitueix l’enllaç principal entre la medul·la oblongada, medul · la espinal, i perifèric sistema nerviós per una banda, i la resta de cervell a l'altre. També es troben diversos nuclis als pons: els nuclis motorii, els nuclis pont (nuclis pontis), els nuclis vestibulars (nuclis vestibulares) i el nucli sensible pontinus. Una part del quart ventricle també forma part del metencèfal; es tracta d'una cavitat plena de fluid a la cervell.
Funció i tasques
Les tasques del metencèfal varien segons la regió; general, funcions motores i coordinació els processos són el focus principal. El pons és el principal responsable de la transmissió de senyals nerviosos i, en la seva funció de pont, representa un coll d'ampolla del centre sistema nerviós. Diversos cranials els nervis s’originen en els pons. La fisiologia resumeix els nuclis motors com a nuclis motoris. Tenen un paper crucial a la coordinació dels músculs de suport i són actius, per exemple, durant la marxa. Als nuclis pont (nuclis pontis) convergeixen les fibres nervioses que hi participen aprenentatge noves seqüències de moviments, així com en la correcció de moviments. També es troben als nuclis vestibulars (nuclis vestibulares) els pons; interconnecten la informació de l’òrgan vestibular de l’oïda interna amb altres senyals i contribueixen a processos que requereixen coordinació. A més de suportar els moviments motors, els moviments oculars també depenen dels nuclis vestibulars. Fibres sensorials del nervi trigemin convergeixen en el nucli sensibilis pontinus. El processament d’aquests estímuls serveix per a mecanismes de protecció i defensa, per exemple, quan ceba els vapors irriten els ulls. El cerebel es caracteritza per una gran diversitat de tasques, que encara no s’ha explorat del tot. Els seus quatre nuclis, nombrosos sinapsis i nervi general alt Densitat - el cerebel conté la meitat de totes les neurones del cervell - contribueixen a aprenentatge i cooperar amb àrees cognitives superiors. A més, el cerebel controla nombrosos processos motors. En fer-ho, també controla els músculs molt fins que els humans necessiten per parlar. La coordinació, les habilitats motores de suport, les habilitats motores posturals i la planificació del moviment són altres tasques del cerebel. Les tasques específiques dels nuclis del cerebel inclouen el control de l’activitat motora diana al nucli dentat, el més gran dels nuclis del cerebel. El nucli emboliforme i el nucli globós també contribueixen a la funció motora objectiu; a més, sintonitzen la funció motora de suport. Els nuclis fastigii participen en la funció motora postural, tant en el cas de postures estàtiques com en l’adaptació dinàmica de seqüències de moviment. Les fibres especials contribueixen als ajustaments adequats per als moviments oculars.
Malalties
Les malalties del metencèfal es manifesten en funció de la zona afectada. Les limitacions permanents solen resultar de malformacions congènites o lesions adquirides degudes a trastorns circulatoris, lesió cerebral traumàtica, carrera, augment de la pressió intracraneal, tumors i altres malalties subjacents. Malalties neurodegeneratives com esclerosi múltiple també pot afectar el metencefal. En aquesta malaltia desmielinitzant, les fibres nervioses perden la seva capa aïllant a causa de inflamació; com a resultat, el processament de la informació es veu afectat. El cerebel, que forma part del metencèfal, també es pot veure afectat. Lesions degudes a esclerosi múltiple típicament lead a l’atàxia: les persones afectades ja no són capaces de coordinar ni executar correctament els moviments, tot i que els músculs estan completament intactes. Les alteracions de la marxa són una forma d’atàxia particularment freqüent. La síndrome de Millard-Gubler representa un exemple de símptomes derivats d’una lesió de Pons, en la qual el dany es deu a un trastorn circulatori. Els signes característics d’aquest quadre clínic són la paràlisi facial i la paràlisi del múscul ocular responsable dels moviments de gir cap a l’exterior (paresis abducens); ambdós símptomes es manifesten al costat del cos danyat per la lesió. En la síndrome de Millard-Gubler, l’altra cara del cos està incompleta paralitzada (hemiparesi) i presenta símptomes espàstics. La síndrome de Foville també és el resultat de danys en els pons, sovint a causa d'un tumor o pertorbacions circulatòries. Els símptomes són similars als observats en la síndrome de Millard-Gubler, però l’hemiparesi no s’acompanya espasticitat però per pèrdua de sensació (hemianestèsia).
