Cervell posterior

Sinònim

Metencèfalo

definició

El cervell posterior forma part del centre sistema nerviós. Pertany al cervell i s’assigna aquí al cervell ròmbic (rombencèfal), que també inclou la medul·la oblongada (medul·la estesa). El Pons (pont) i el Cerebel (cerebel) pertanyen al cervell posterior.

El cerebel té un paper important a la coordinació de moviments. El pons és travessat per nombroses fibres nervioses que van des de la cervell a perifèric o de perifèric a cervell. A més, alguns cervell els nervis tenen el seu punt de sortida aquí.

Bridge

PonsDer Pons limita cap avall (caudalment) amb la medul·la oblongada i pertany al tronc cerebral. Cranialment, es fusiona amb el cervell mitjà (mesencèfal). El pont es pot dividir en dues seccions, la base anterior (ventral) (pars basilaris pontis) i la caputxa posterior (dorsal) (tegment).

Cap a la part posterior, els pons juntament amb la medul·la oblongada formen la base del pou en forma de diamant. Aquí es troba el quart ventricle, una de les diverses cavitats plenes de líquid cefaloraquidi (licor) a la zona del cervell. La part ventral dels pons es pot distingir fàcilment de la resta de la tija cerebral, ja que les fibres nervioses s’executen transversalment aquí i formen protuberàncies creuades a banda i banda, separades entre si per una osca al centre.

En aquesta osca corre un important artèria per al subministrament de la part posterior del cervell, l'artèria basilar, que resulta de la confluència de les dues artèries verticals. Nombroses fibra nerviosa els camins corren pels pons. Els que van des de l’escorça cerebral fins a la perifèria, com ara el tracte piramidal, un dels tractes nerviosos més importants per al moviment voluntari, i els tractes nerviosos que van des de la perifèria fins a l’escorça cerebral, com el tracte espinotalàmic lateralis.

Forma part de l’escorça anterior i transmet principalment informació sobre dolor i la temperatura (resumida en informació protopàtica) del perifèric al central. El pons també conté nombrosos cèl·lula nerviosa nuclis, els nuclis pontes. Entre altres coses, les fibres del tracte piramidal (fibres de corticopontina) que provenen de l’escorça cerebral s’hi canvien i després es transmeten com una mena de còpia al cerebel (fibres pontocerebel·les).

Serveix per informar el cerebel sobre la informació del moviment que s’envia als músculs de la cara, el tronc, els braços i les cames. El cerebel juga llavors un paper decisiu en la precisió coordinació i motricitat fina. Per tant, gran part de les tasques del pont giren al voltant de les habilitats motores.

Més enrere (dorsalment) al pont hi ha parts del format reticular. Aquesta és una xarxa de cèl·lula nerviosa nuclis i fibres que recorren tot el tronc cerebral i juguen un paper central en la regulació de la circulació i la respiració, entre altres coses. 4 dels 12 nervis cerebrals tenen el punt de sortida a la zona del pont.

El cinquè nervi cranial, el nervi trigemin, emergeix a banda i banda del pont. És responsable de la innervació dels músculs masticatoris i de la sensibilitat a la zona facial. La còrnia també és inervada sensiblement per la nervi trigemin, i per tant forma part de l'arc reflex durant el parpella reflex de tancament (reflex corneal).

El sisè nervi cranial, el nervi abducens, és l'únic nervi cranial que emergeix de la part posterior del tronc cerebral. S’encarrega de subministrar un dels sis músculs oculars. El setè nervi cranial, el nervi facial, emergeix al angle de pont cerebel·lar, és a dir, a la zona entre el cerebel i el pont.

Entre altres coses, té un paper essencial en l’expressió facial i sabor. El vuitè nervi cranial, el nervus vestibulocochlearis, també surt al angle de pont cerebel·lar; és essencial per a l’oïda i el sentit de equilibrar. El pons està danyat en l'anomenat síndrome tancat.

La causa sol ser a trombosi, és a dir a sang coàgul, al basilar artèria. Això condueix a un infart al pont, el subministrament d’oxigen en una part del pons s’interromp permanentment, de manera que aquesta part no funciona. Els pacients afectats estan desperts i perceben el seu entorn sense núvols, però ja no són capaços de moure’s ni de parlar perquè les fibres nervioses que ho fan possible passen pels pons, cosa que ja no és funcional a causa del trombosi. L'única capacitat de comunicació amb el món exterior per als pacients afectats són els moviments verticals dels ulls.