El múscul geniohioide és un dels músculs suprahioides que junts obren la mandíbula i participen en la deglució. El nervi hipoglossal és el responsable del subministrament nerviós del múscul geniohioide. En conseqüència, la paràlisi del nervi hipoglòs afecta la funció del múscul i provoca disfàgia, que es pot produir en el context de nombroses malalties neurològiques, musculars i altres.
Què és el múscul geniohioide?
Un dels músculs suprahioides de la regió de la mandíbula dels humans és el múscul geniohioide, també conegut com a múscul hioide. A més del múscul geniohyoideus, el grup muscular suprahioïdal també inclou el múscul digàstric, el múscul milhioide i el múscul estiloideo. En empassar i obrir la mandíbula, aquests quatre músculs treballen junts. El múscul hioide és un dels músculs esquelètics que es pot influir voluntàriament. També participa en diverses reflex, per exemple en la deglució automàtica i vòmits. La vòmits centre al centre tronc cerebral reacciona a substàncies potencialment tòxiques i pot desencadenar el procés de buidatge. Per fer-ho, coordina la interacció de diversos els nervis, músculs i glàndules. La posició del múscul geniohioide és una característica que distingeix els humans moderns (Homo sapiens) dels neandertals: aquests últims posseïen un múscul hioide horitzontal, mentre que el múscul geniohioide de l’Homo sapiens és lleugerament oblic. És possible que aquesta diferència afecti la capacitat d’articulació.
Anatomia i estructura
El múscul geniohyoideus s’origina a partir de l’espina mental, que forma una projecció a l’os de la mandíbula (Os mandibulare) i s’hi troba a la superfície interna (Facies interna). La base del múscul es troba a l’os hioide (Os hyoideum). En la seva fina estructura, el múscul geniohioide està format per teixit muscular estriada transversalment, el nom del qual deriva de l’estructura fibrosa fàcilment recognoscible. Les fibres musculars allargades individuals estan envoltades cadascuna per una capa de teixit connectiu; al seu interior hi ha les miofibrilles filamentoses. Envoltat al seu voltant hi ha el reticle sarcoplasmàtic, que correspon al reticle endoplasmàtic d’altres cèl·lules. Les miofibrilles es poden dividir en seccions transversals conegudes com a sarcomers. Un disc Z delimita cada costat del sarcòmer i serveix de suport per a diminuts filaments. Seguint el principi de la cremallera, els filaments d’actina i tropomiosina per un costat i miosina per l’altre es disposen alternativament perquè puguin lliscar-se els uns als altres quan el múscul es contrau. El múscul geniohioide rep aquests senyals neuronals a través del nervi hialogòs, que està connectat al medul · la espinal a través del segment espinal C1 i també innerva els altres músculs suprahioides.
Funció i tasques
La funció del múscul geniohioide és ajudar a obrir i empassar la mandíbula, tirant de la llengua endavant. A més, participa en moviments laterals de la mandíbula i, juntament amb els altres músculs suprahioides, forma la musculatura del sòl de la boca. Les fibres motores del nervi hipoglossal transmeten senyals al múscul geniohioide alliberant neurotransmissors a la unió entre el fibra nerviosa i la cèl·lula muscular. Aquests missatgers s’uneixen reversiblement als receptors situats a l’exterior del múscul membrana cel · lular. Un receptor activat obre canals iònics a través dels quals les partícules carregades flueixen cap a la cèl·lula i provoquen un potencial de placa final elèctrica al múscul. Això s’estén pel teixit del múscul geniohioide i estimula l’alliberament del reticle sarcoplasmàtic calci ions. Els ions s'uneixen als filaments d'actina / tropomiosina de les miofibrilles fines agrupades a la fibra muscular, canviant així la seva estructura espacial. Com a resultat, els filaments de miosina troben unió amb els seus "caps" a la cadena d'actina / tropomiosina. Com a resultat, els filaments de miosina empenyen més entre les fibres complementàries, escurçant activament el sarcomer i, en última instància, tot el múscul. La contracció del múscul geniohioide al seu torn arrenca el llengua endavant.
Malalties
Una lesió al nervi hipoglossal pot afectar la funció del múscul geniohioide quan les fibres inervadores ja no transmeten senyals nerviosos al múscul. Normalment, la paràlisi hipoglossal afecta no només el múscul geniohioide sinó també l’altre llengua músculs. Sovint, el nervi només pateix danys a un costat de la cara, provocant una hemiplegia de la llengua. A nivell funcional, aquesta paràlisi sol conduir a trastorns de la deglució (disfàgia) i problemes motors durant la parla. La posició de la llengua sovint es desvia de la seva posició normal a la llengua boca. La paràlisi hipoglosa persistent condueix gradualment a l’atròfia dels músculs afectats, cosa que resulta en una asimetria fàcilment recognoscible, que és particularment visible quan la llengua queda estirada. Es poden considerar diverses causes de la paràlisi hipoglossal, una de les quals és carrera o infart cerebral. A Alemanya, 160-240 de cada 100,000 persones pateixen una isquèmia carrera cada any, que és la forma més freqüent d’infart cerebral i es deu al subministrament insuficient de sang fins al cervell. Els símptomes poden variar en funció de la zona afectada. La paràlisi hipoglossal també pot ser un dany permanent si el teixit nerviós està permanentment danyat. Particularment en el curs avançat de Demència d'Alzheimer, també poden aparèixer trastorns de la deglució. La malaltia neurodegenerativa es manifesta inicialment a curt termini memòria trastorns i provoca símptomes creixents com agnòsia, apràxia, trastorns de la parla i del llenguatge, apatia i, en última instància, per la postura al llit i nombrosos trastorns motors. Les malalties neuromusculars, a més de malformacions i neoplàsies, ho són altres possibles causes de disfàgia que afecta el múscul geniohioide i altres músculs. És possible una lesió directa del múscul genioide durant la col·locació de l’implant i altres lesions facials i fractures.
