definició
La força reactiva es defineix com la força necessària per aconseguir el màxim impacte de força possible en el cicle d’expansió / contracció. El estirament-cicle d’escurçament descriu la fase entre el treball excèntric (cedit) i el treball concèntric (superació) dels músculs.
Estructura de la força reactiva
Una bona força reactiva resulta de la força màxima, la capacitat de tensió reactiva dels músculs i la capacitat de contracció ràpida dels músculs.
La capacitat de tensió reactiva
La tensió reactiva dels músculs resulta de les forces d’elasticitat passiva dels músculs i tendons i l’activació neuronal addicional. Cicle d'estirament-escurçament:
- Estirament curt - cicle d’escurçament (<200 ms, en part també <170 ms)
- Estirament llarg - cicle d’escurçament (> 200 ms)
Contractació i freqüència
El reclutament i la freqüència estan íntimament relacionats amb la força reactiva: s’entén per reclutament la capacitat d’implicar tantes unitats motores com sigui possible en una contracció. En resum: quantes fibres musculars s’innerven durant una contracció? Nota: Les unitats motores tenen llindars d’excitació diferents.
Inicialment, s’activen unitats de resistència lentes i febles (contracció lenta):
- Slow Twitch (ST) - fibres (baix contingut de glucogen, mitocondris elevats, alta resistència a la fatiga) - també anomenat tipus vermell
- Fast Twitch (FT): fibres (alt contingut de glicogen, fàcilment fatigables) també anomenades tipus blanc.
- Fast Twitch oxidative (FTO) - fibres (fibres ràpides amb alta resistència a la fatiga, contingut mitjà de glicogen) també anomenades tipus intermedi
La freqüència és la capacitat d’inervar la musculatura de manera sostinguda i d’alta freqüència. Des d'aprox. 55 Hz (Hz) activat, és possible una potència màxima de sortida.
Com es pot mesurar la força reactiva?
Per fer mesurable la força reactiva, es requereix una prova normalitzada. Pot ser un salt de caiguda, un salt de contramoviment o un salt a la gatzoneta. El salt de contramoviment, una de les proves més utilitzades, requereix que el subjecte salti d’una elevació al terra i d’aquí faci un salt d’extensió directa.
Ha de ser el més alt possible. A més de l’alçada del salt, també es tenen en compte el temps de contacte, el salt i l’aterratge. Si es posen en context els diferents factors, es pot mesurar la capacitat de força reactiva.
