Prevenció d 'esgotaments a través de l' esport Prevenció de la síndrome de burnout

Prevenció de l’esgotament a través de l’esport

Cada pacient és diferent individualment i, per tant, la prevenció de l’esgotament és diferent per a cada pacient. Tot i això, es pot dir que l'esport és una prevenció important i fins i tot una teràpia important per a gairebé tots els pacients que pateixen un esgotament o estan a punt de fer-ho. Molts pacients que pateixen esgotament s’ocupen molt amb els seus pensaments o pensen en tot dos o tres cops.

Per interrompre aquest flux de pensaments, és important no oblidar el cos i concentrar-se plenament en el propi cos i les sensacions durant els esports. Molts pacients que estan a la vora d’un esgotament s’han oblidat d’escoltar i prestar atenció al seu propi cos. Estómac s’ignoren els dolors o el mal de coll i, en lloc de curar-los al llit, prenen medicaments innecessaris per continuar realitzant.

Per sortir d’aquesta espiral, l’esport és una mesura adequada i, per tant, és una molt bona prevenció contra el síndrome de burnout. Quan es fa esport, s’arriba als límits en algun moment, es queda sense alè i s’ha de frenar. L’experiència que en algun moment només s’atura i que en algun moment no es pot continuar és una experiència molt important per als pacients amb síndrome de burnout.

A més, l’esport ajuda a perdre la tensió interior i a tornar-hi equilibrar amb un mateix. Esports com ioga o Qui-Gong, on el pacient ha de prestar atenció conscient al seu cos, també són especialment adequats. És important que l’esport no es converteixi en una pressió per realitzar, perquè l’esport ja no és una prevenció de l’esgotament, sinó que el promou. És millor prestar atenció a allò que percep quan jogging, si sentiu un ocell xisclar, si fa olor d’arbres i no parar atenció a quants minuts heu saltat a la muntanya avui i si l’hora era realment millor que ahir.

Prevenció del son

Probablement, la prevenció més important, però, és una part suficient del son. Els pacients amb esgotament tenen un ritme de son completament equivocat a causa de la situació hormonal modificada relacionada amb l’estrès i sovint no es manté el ritme dia-nit. Treballar fins ben entrada la nit o despertar constantment a la nit afavoreix un ritme dia-nit poc saludable.

Per tant, una de les mesures preventives més importants contra l’esgotament és permetre’s una porció suficient de son. La quantitat que varia varia d'un pacient a un altre. Alguns pacients es recuperen completament després de 7 hores, d’altres necessiten 9-10 hores de son.

Aquí és important no atenir-se als números, sinó a escoltar a el teu propi cos el que necessita. A més, és important prendre horaris fixos en què es dorm. Per exemple, heu de decidir anar a dormir entre les 10 i les 12 hores. D’aquesta manera, el cos s’acostuma a aquest ritme i adapta el nivell hormonal i el bioritme a aquests temps. Això és molt important i és una prevenció molt bona i senzilla contra l’esgotament.