Tothom coneix la sensació de fatiga i esgotament. Per a moltes persones, això és una conseqüència, desencadenada per estrès, per exemple a la feina. Per a algunes persones, això condueix a l'anomenat síndrome de burnout. Però, i si passa exactament el contrari? El treball es converteix en sinònim de no estrès però amb avorriment.
Què és el burnout?
Burnout és causada per una forta pressió mental i física persistent. El pacient se sent incapaç de fer canvis positius a la seva vida. No veu cap solució per millorar ni establir la seva mentalitat equilibrar, que provoca una sensació d’impotència i pot arribar a sacrificar-se a si mateix. Sovint la fase de fort estrès segueix la voluntat de canviar aquesta situació. Tot i això, es pot seguir un esgotament renovat, ja que la persona afectada es posa massa en si mateixa durant les fases del canvi.
Burnout es caracteritza per símptomes com fatiga fins al punt d’esgotar-se, disminuir la resistència i la frustració. També es troben signes d’irritabilitat, depressió, trastorns del son i dolor, sobretot a les espatlles. No és possible donar un període de temps exacte per a quan les teràpies tenen èxit, ja que depèn del pacient. A més, hi ha una varietat de mètodes de tractament.
Segons la definició del món salut Organització (OMS), el terme síndrome de burnout s’ha d’utilitzar exclusivament en un context professional.
Què és el boreout?
El terme avorriment fa referència a la insatisfacció en el treball, causada per l'avorriment permanent o la monotonia. Això sol ser causat per la manca de absorció a la feina, a causa d’un entorn laboral o d’una elecció professional inadequada. Curiosament, la manca permanent de satisfacció laboral provoca els mateixos símptomes que el Síndrome de Burnout.
Els tres elements principals de la síndrome de forat són:
- Desafiament, ja que l’empleat vol realitzar més del que se li exigeix.
- Desinterès, aquí la persona perd tot l’interès per les seves tasques.
- L’avorriment, en aquest cas, el malalt és completament impotent i desaprofitat, perquè no sap com afrontar la situació.
Sovint les persones afectades arriben a estratègies de comportament que fingeixen ocupació. Les persones afectades utilitzen aquestes estratègies paradoxalment per allargar la seva situació en lloc d’iniciar una millora.
