Quines tècniques d'amputació hi ha disponibles?
En transfemoral amputació, l'os es pot establir sobre tota la longitud del cuixa, sempre tallant l'os el més lluny possible al genoll per tal d'obtenir una soca llarga per simple ajustament protètic. No obstant això, les noves tècniques quirúrgiques han fet possible bones restauracions protètiques per a membres residuals més curts. Aquí es fa una distinció entre l’anomenat transfemoral transcondílic amputació, en què l’amputació es realitza prop del genoll amb la màxima preservació de l’interior ossi, l’os esponjós, com a possible com a superfície de suport, i l’amputació transfemoral segons Gritti, en què l’os també es separa tan a prop del genoll possible, que després es cobreix amb l'os de l'extrem de la soca ròtula.
Quant triga una amputació transfemoral?
El funcionament d'un cuixa amputació en si mateix només triga unes poques hores. El tractament hospitalari i de rehabilitació posterior requereix, però, molt més temps. Especialment per a operacions importants com una amputació transfemoral, l'estada hospitalària posterior pot durar fins a 4 setmanes, seguit d'un tractament de rehabilitació entre 3 i 10 setmanes.
O Preparació
Una amputació transfemoral requereix una preparació acurada i detallada. Tan bon punt s’hagi donat la indicació per a l’amputació i, per tant, s’han descartat altres alternatives terapèutiques, el metge està obligat a celebrar un debat informatiu detallat en què informi el pacient sobre el procediment exacte de l’operació, el tractament de rehabilitació posterior i possibles riscos i complicacions. Si el pacient accepta per escrit el tractament sobre les conseqüències, primer de tot una sèrie d’exàmens per avaluar el general del pacient condició, resistència i riscos associats de complicacions.
Aquests inclouen sang recompte d'anàlisis, exàmens de cor i pulmó funció, i estat vascular. També es realitza la imatge mitjançant tomografia computada per obtenir una comprensió precisa de les condicions anatòmiques. A més dels preparatius per a l’operació, també s’han de prendre mesures per endavant pel temps posterior a l’operació, per exemple en forma de fisioteràpia per enfortir específicament els músculs i la compra de possibles SIDA. Un altre punt important és la preparació emocional per a la propera amputació, on les consultes psicoterapèutiques poden ser de gran ajuda.
