Quins enfocaments de tractament són prometedors des de la perspectiva actual?
En els darrers anys, s'ha dut a terme una intensa investigació sobre noves opcions terapèutiques per a malaltia de Crohn. El focus principal s’ha centrat en el desenvolupament de nous anomenats biològics. Es tracta de fàrmacs produïts per altres organismes (principalment els bacteris).
Més recentment, es va aprovar l'anticòs integrina vedolizumab, que té un mecanisme d'acció diferent de tots els altres anticossos aprovat prèviament per malaltia inflamatòria intestinal crònica. Es poden esperar nous medicaments d’aquest grup d’ingredients actius en el futur. Encara s’estan provant compostos com Ustekinumab o Etrolizumab i en alguns països ja s’utilitzen per al tractament.
Tanmateix, fins i tot s’espera que aquests nous principis actius tractin simptomàticament la malaltia. L’anomenat “trasplantament de femta”Persegueix un enfocament completament diferent. Aquí, les femtes purificades d’un donant sa s’introdueixen a l’intestí del pacient (mitjançant càpsula o sonda).
La hipòtesi que hi ha darrere d'això és que els danyats flora intestinal del pacient amb CED es reequilibra. En casos rars, teòricament seria concebible una cura per a la malaltia. Tot i això, el procediment encara és a la seva infància i encara hi ha proves pendents.
Quina és l’esperança de vida actual de la malaltia de Crohn?
En general, malalties inflamatòries intestinals cròniques com malaltia de Crohn i colitis ulcerosa tenen poc o cap impacte negatiu en l’esperança de vida. Això vol dir que els afectats solen viure el mateix temps que persones sanes. Això s’aplica sempre que la malaltia sigui tractada per un especialista, per la qual cosa és important que els afectats es prenguin seriosament el seu propi tractament, que busquin tractament mèdic i que prenguin la medicació prescrita segons les indicacions del metge.
D’una banda, això pot reduir la probabilitat de complicacions tardanes típiques, com ara constriccions a l’intestí o fístules, que no posen en perill la vida, però restringeixen severament la qualitat de vida. D’altra banda, un bon tractament també redueix la probabilitat d’aparició de complicacions rares que poden posar en perill la seva vida. Aquests inclouen, per exemple, els anomenats megacolon tòxic o una perforació intestinal.
