Nom llatí: Quercus robur Gattung: Buchengewächse Descripció de la planta: s’utilitzen dos tipus de roure, el roure comú o el roure d’estiu i el roure sèssil o d’hivern. Tothom coneix aquest arbre robust, nodós i resistent. L’arbre prefereix terres humits i li agrada créixer en boscos mixtos. Origen: àmpliament distribuït a les zones temperades i càlides d’Europa.
Parts vegetals d’ús medicinal
Escorça de brots joves. Els roures es conreen com a arbustos per a la seva extracció. L’escorça es pela a la primavera i s’asseca el més ràpidament possible. Tots els tipus de roures s’han de valorar igualment pel que fa a les substàncies que contenen l’escorça.
Ingredients
Més d’un 10% d’agents de bronzejat.
Efectes curatius i ús del roure
L'escorça de roure és probablement l'agent de bronzejat més conegut i utilitzat. Té efectes astringents i antiinflamatoris. També enforteix els intestins i s’utilitza per aturar-se diarrea.
Hi ha moltes possibilitats per a una aplicació específica com el te, la infusió o la decocció. Principalment per a ús extern per a la inflamació de les membranes mucoses del boca, plorant èczema, hemorroides, més baixes cama úlceres. Picades de gel, peus suats.
Preparació de roure
Bullir 2 cullerades d’escorça tallada completament coberta amb mig litre d’aigua durant 10 minuts i abocar-la després de refredar-la mitjançant una gasa o un mocador. Aquest líquid es pot utilitzar per esbandir el boca en cas d’inflamació, fer coixinets per èczema, més baix cama úlceres, hemorroides, fissures. Per banyar-se amb peus suats o congelacions, prepareu una decocció tal com es descriu a partir de 2 grapats d’escorça amb 3 litres d’aigua.
Efecte secundari
No es pot témer cap efecte secundari a la dosi indicada.
