Tractament fisioterapèutic de base neurofisiològica segons PNF
La facilitació neuromuscular propioceptiva (trajectòria del moviment a través de la unitat funcional del nervi i el múscul) va ser desenvolupada a mitjan segle XX pel neurofisiòleg Hermann Kabat i la fisioterapeuta Maggie Knott a Amèrica. El punt de partida de la seva investigació va ser la freqüent aparició de llavors poliomielitis (poliomielitis), que va anar acompanyada de paràlisi en aproximadament el 2% dels casos. La diferència dels mètodes de tractament d’aquella època, que es limitaven principalment al moviment unidimensional i aïllat dels músculs, era la tridimensionalitat dels patrons de moviment desenvolupats, que es basaven en l’espiral estructura de les cadenes musculars i la funció múltiple dels músculs individuals.
Aquests patrons de moviment, provats empíricament en aquell moment, es poden trobar a les nostres seqüències de moviments quotidians (poc visibles per a l’ull no entrenat). Per exemple, a cama patrons de posició i fase de cama lliure, estem entrenats per al curs normal de la marxa. El mètode PNF fa ús del fet que el fitxer cervell recorda seqüències de moviment complexes, fins i tot si el pacient actualment no és capaç d’executar-les de forma activa i independent.
Implementació de la teràpia (PNF)
La iniciació dels diferents patrons de moviment es fa sumant estímuls externs (exteroceptius) i interns (propioceptius). Els estímuls exteroceptius s’apliquen a través de la pell mitjançant el tacte, a través dels ulls per contacte visual i mitjançant el sistema auditiu mitjançant ordres. L’activitat muscular s’inicia cada vegada més mitjançant estímuls propioceptius al sistema de percepció del propi cos (activació dels fusos musculars, tensió i pressió sobre articulacions).
Des de diferents posicions inicials, des del decúbit supí fins al dret, els grups musculars sinèrgics (que cooperen) són estirats prèviament (= StretchRestretch) pel terapeuta i després s’activen contra la resistència dinàmica. L’elecció dels patrons de moviment i l’ús de les diverses tècniques depèn del quadre clínic, de les troballes individuals del moviment i dels objectius del pacient respectiu. Repetint els patrons de moviment tridimensionals (patrons), que es componen de flexió /estirament, moviments d'estirament i rotació, la seqüència de moviments desitjada s'automatitza a la cervell; regulació de la tensió muscular, la força muscular, resistència, coordinació i es promou l’estabilitat.
La transferència dels patrons de moviment apresos a la vida quotidiana també és important per a la motivació i la independència del pacient en aquesta teràpia. Per realitzar fisioteràpia segons el mètode PNF, es requereix una qualificació addicional del fisioterapeuta.
