Nota
Aquesta és una pàgina addicional sobre el nostre tema:
- fisioteràpia
Fisioteràpia en base neurofisiològica
Ens agradaria parlar dels següents mètodes de teràpia neurofisiològica:
- Mètode de teràpia neurofisiològica segons Bobath
- Mètode de teràpia neurofisiològica segons Vojta
- PNF
Introducció general
Aquests conceptes de tractament s’utilitzen principalment per als anomenats trastorns del moviment central en nens i adults. El trastorn del moviment central és un terme genèric per a tots els trastorns de la postura i del control del moviment que es basen en una malaltia o danys a la cervell. Aquests poden ser congènits i, per tant, amb menys freqüència progressius o adquirits i més freqüentment progressius.
Els quadres clínics freqüents en nens són els primers infància cervell danys, que sovint esdevenen simptomàtics a causa d’un retard en el desenvolupament del moviment del nen i, possiblement, també a principis infància desenvolupament mental. Les causes del desenvolupament motor retardat o pertorbat inclouen una tensió muscular excessiva (hipertonus) o insuficient (hipotonus) i una activitat reflexa alterada. Els efectes poden variar des d’un que gairebé no es nota trastorn de la marxa a discapacitat física i, possiblement, mental.
Efectes igualment greus sobre el sistema nerviós pot ser causat per infància lesions craneocerebrals causades per accidents. En adults, les àrees d’aplicació més freqüents de la fisioteràpia de forma neurofisiològica són els danys adquirits a la cervell i medul · la espinal (central sistema nerviós) o els tractes nerviosos que hi condueixen. En són exemples carrera, lesió craneocerebral, esclerosi múltiple, Malaltia de Parkinson, paraplegia o parèsia peroneal (paràlisi del peu per exemple
after a disc relliscat) o parèsia del plexe (paràlisi del braç, per exemple, després d'un accident). Les anomenades distròfies musculars (atròfia muscular) en nens i adults també requereixen un tractament fisioterapèutic intensiu i integral. L’objectiu general del tractament fisioterapèutic per a malalties neurològiques és millorar la qualitat de vida del pacient.
La fisioteràpia no només influeix en el sistema muscular i esquelètic, sinó també en el vegetatiu (respiració i sang circulació) i funcions psicològiques. La mobilitat i el rendiment de les persones afectades s’haurien d’incrementar amb l’objectiu d’aconseguir la major independència i integració possibles en la família i la societat. Particularment en el camp de la neurologia, és absolutament necessària la cooperació interdisciplinària amb altres disciplines mèdiques com ara metges, infermeres, terapeutes ocupacionals, logopedes, tècnics ortopèdics, psicòlegs i famílies, ja que els pacients gairebé sempre pateixen lesions complexes.
- Promoció o restauració de seqüències de moviment saludables (fisiològiques)
- Promoció en l’àmbit mental i social-emocional
- La formació de funcions de reemplaçament (si no és possible d'una altra manera)
- L’ús d’ajuts (suports, rails, cadira de rodes)
- Retard del curs progressiu (progressiu)
- Prevenció de danys conseqüents (danys secundaris).
