Com prepara el metge la punció? | Punxar

Com prepara el metge la punció?

Si la preparació és necessària abans de punxada depèn del tipus de procediment. En general, s’indica un procediment higiènic per prevenir la infecció. Per tant, el punxada la zona s’ha de desinfectar prèviament.

Depenent de la destinació del punxada, pot ser necessari un posicionament especial (per exemple, assegut i ajupit a la part davantera durant cervell punció d’aigua). El metge que realitza el procediment donarà les instruccions adequades al pacient. En alguns casos, a anestèsia local s’injecta sota la pell abans de la punció real. Abans de la punció d’òrgans com el fetge, sang cal comprovar els valors de la coagulació.

Com funciona una punció?

El procediment general d’una punció és que el lloc de la punció es desinfecti després de situar el pacient en una posició determinada, si cal. Depenent del tipus de punció, la zona de la pell queda adormida col·locant una xeringa. Durant el procediment és important que el pacient romangui el més quiet possible i segueixi les instruccions del metge.

Si el fetge or ronyó està foradat, per exemple, especial respiració poden ser necessàries maniobres. Si es punxen òrgans o zones estirades més profundes, es pot fer sota control visual mitjançant ultrasò o tomografia per ordinador. El metge que la realitzarà proporciona al pacient més informació detallada sobre el procediment específic d’una punció.

L’avaluació de la intervenció

L’avaluació d’una punció es basa principalment en quina estructura es va punxar i amb quin objectiu. En el cas d’una punció terapèutica, és a dir, quan pus o es drenen les acumulacions de líquids, per exemple, el resultat és sovint visible immediatament després del procediment. Un exemple seria un pacient que es queixa de la falta d'alè a causa de l'aigua a la cavitat pleural.

Després d’una punció amb èxit de l’efusió, respiració sol ser alleujat immediatament. En el cas d’una punció realitzada amb finalitats diagnòstiques, s’avalua el teixit o el líquid eliminat. Segons el problema, es pot fer, per exemple, en un laboratori, un institut microbiològic o patològic. Tan aviat com s’han avaluat les mostres, se n’informa el metge tractant, que les classifica junt amb les troballes dels altres pacients i desenvolupa el procediment posterior.