El conus medullaris és l'extrem en forma de con del medul · la espinal. Paraplegia al conus medullaris es coneix com a síndrome del conus i provoca diversos trastorns a causa del fracàs del els nervis subministrant el medul · la espinal. La condició també es pot presentar com a síndrome de conus cauda.
Què és conus medullaris?
El conus medullaris forma l'extrem inferior del medul · la espinal i es troba al nivell de la primera a la segona vèrtebra lumbar. No obstant això, en nens i adolescents, la seva posició pot variar perquè la medul·la espinal no créixer al mateix ritme que la columna vertebral, dins de la qual canal espinal (canalis vertebralis) que conté la medul·la espinal. A més de la medul·la espinal, el canal espinal conté la cauda equina, que consisteix en arrels del nervi espinal. Juntament amb el cervell, la medul·la espinal forma la central sistema nerviós i també es coneix com medul·la espinal. El nom del conus medullaris significa "con medul·lar" i fa al·lusió a la forma de l'estructura anatòmica.
Anatomia i estructura
A l'extrem inferior (caudal) de la medul·la espinal es troba el con medular. La seva forma té forma de con, amb la porció més àmplia que apunta cap amunt i la porció inferior es fa cada vegada més estreta. En humans adults, el conus medullaris s’estén generalment de la primera a la segona vèrtebra lumbar. Aquesta secció de la medul·la espinal forma part de la medul·la lumbar, que s’estén fins a la cinquena vèrtebra lumbar. Connectada a la medul·la lumbar hi ha la medul·la sacral o sacre, que finalment s'obre al còccix. El conus medullaris rep oxigen, glucosa, i altres nutrients principalment a través de la columna vertebral anterior artèria i les dues artèries espinals posteriors. Alguns nounats tenen una connexió entre el conus medullaris i el canal central (canalis centralis). Aquesta unió es coneix com ventriculus terminalis i, com el canal central, conté líquid cefaloraquidi i un revestiment de la paret interna de l’ependima. El ventriculus terminalis representa un rudiment que encarna un romanent del desenvolupament evolutiu dels humans: no té cap funció. Caudalment, el conus medullaris es fon en un cordó de 15-20 cm de llarg teixit connectiu, el filum terminale. El teixit connectiu s’origina a la pia mater spinalis, que juntament amb la mater spinalis aracnoide forma la tova pell de la medul·la espinal. A sobre hi ha la dura mater espinal o dura pell de la medul·la espinal.
Funció i tasques
El con medular representa una porció de la medul·la espinal i, com a tal, té un paper important en la transmissió de senyals neuronals i en la interconnexió de les cèl·lules nervioses. Les vies neuronals aferents s’eleven a la medul·la espinal i transmeten informació que prové del perifèric sistema nerviós que recorre tot el cos. En el context del con medular, això implica principalment fibres sensorials. Per contra, les fibres eferents transporten senyals des del cervell cap a la perifèria a través de les vies nervioses descendents. Entre ells hi ha la informació motora, que serveix per controlar els moviments. Tanmateix, el fitxer sistema nerviós no sempre depèn del cablejat mitjançant el cervell; motor reflex en particular, circulen en part per la medul·la espinal. Per tant, amb finalitats diagnòstiques, els neuròlegs en consulten l'examen reflex per determinar possibles trastorns de la medul·la espinal. Les vies nervioses que passen pel con medul·lar són les responsables del reflex anal i del reflex ejaculador (reflex bulbocavernós). El cèl·lula nerviosa els cossos de la medul·la es localitzen a la substància grisa, que en secció transversal forma a papallona-estructura en forma a l'interior de la medul·la. El cèl·lula nerviosa els cossos continuen cap als axons, que estan envoltats per una capa aïllant de mielina que confereix al teixit la seva coloració blanca. En conseqüència, la neurofisiologia es refereix a aquesta capa com a substància blanca. La seva funció és transmetre els potencials d 'acció que s'originen en el cèl·lula nerviosa cossos. Els ganglis espinals, situats lateralment des de la medul·la espinal, canvien algunes de les fibres nervioses a altres neurones. Tanmateix, el canvi es pot produir més tard o pot estar absent.
Malalties
La síndrome del con és un dels síndromes paraplegics. La zona afectada és aquella inervada per la medul·la espinal danyada els nervis. Les causes de la síndrome del con inclouen lesions externes, disc hernia, tumors o escurçament del filum terminal. Un defecte del tub neural anomenat espina bífida llauna lead a diverses formes de malaltia de la medul·la espinal durant el desenvolupament prenatal, incloent un filum terminal abreujat. Espina bífida és un dels trastorns oclusius i pot adoptar diferents graus de gravetat. La síndrome de conus sol manifestar-se en forma de problemes d’alliberament d’orina (trastorns de la micció) i de femta (trastorns de la defecació), ja que el cos ja no pot controlar els músculs responsables. La percepció sensorial a la part inferior del cos també es redueix; aquest símptoma es manifesta com els anomenats pantalons de muntar anestèsia i inclou les natges, les cuixes internes i la zona genital. Les funcions sexuals també es veuen deteriorades: la cama els músculs, però, no es veuen afectats en la síndrome del con. Tanmateix, si la síndrome del con es produeix en combinació amb la síndrome de la cauda, el síndrome del con cama els músculs pateixen paràlisi flàccida (parèsia). La síndrome del conus cauda es caracteritza per un dany addicional a les vies nervioses que es troben per sota del con medul·lar. Amb l 'ajuda de tècniques d' imatge com tomografia assistida per ordinador, els metges poden determinar la causa en cada cas i identificar opcions de tractament individuals. Per exemple, en el cas d’un tumor, extirpació quirúrgica, radiació teràpia i / o quimioteràpia es pot considerar, mentre que en el cas de la síndrome de conus cauda després d’una disc hernia, la cirurgia és necessària en molts casos per evitar danys més greus. L’èxit del tractament varia en funció de la causa subjacent i dels factors individuals.
