Diagnòstic
El diagnòstic d’intestí intolerància a la fructosa o la malabsorció es fa principalment mitjançant una prova d’alè. Després de la ingesta oral de fructosa, l'hidrogen exhalat es determina a intervals regulars. L'hidrogen compleix la funció d'un marcador, que permet afirmar sobre el metabolisme intestinal de fructosa.Si el el dejuni el valor de l’hidrogen augmenta a més de 20 ppm (parts per milió) i s’indiquen al mateix temps queixes al tracte gastrointestinal, la probabilitat de intolerància a la fructosa és alt.
Un protocol dietètic d’una setmana també pot confirmar la sospita. Si la forma hereditària de intolerància a la fructosa s’indica que es prenen petites mostres de teixit de l’intestí, fetge i ronyó. Després s’examinen per trobar deficiència enzimàtica.
Si l’anomenat fructosaFalta la -1-fosfatealdolasa, hi ha un trastorn metabòlic genètic. La fructosèmia es diagnostica per casualitat en la majoria dels casos. Els afectats noten sobretot micció freqüent.
No existeixen eines de diagnòstic orientades. Amb aquesta forma d’intolerància a la fructosa, no són necessàries mesures de tractament. Un mètode provat per detectar intolerància o malabsorció intestinal a la fructosa és la prova d’alè H2.
Si la fructosa no es pot absorbir al intestí prim, passa a l’intestí gros. El els bacteris ubicats allà, el transformen en hidrogen, diòxid de carboni i àcids grassos de cadena curta. L’hidrogen exhalat serveix com a agent de diagnòstic.
L’increment del valor després de la ingesta oral de fructosa permet treure conclusions sobre el metabolisme a l’intestí. Els adults beuen un quart de litre d’aigua en què es dissolen 25 grams de fructosa. Els nens reben una quantitat de fructosa adaptada al pes, que correspon a un gram de fructosa per quilogram de pes corporal.
Abans de beure la solució de sucre, el el dejuni primer es determina el valor de l’hidrogen exhalat. Idealment hauria d’estar al voltant de 0 ppm (parts per milió) i en depèn molt higiene bucal. Després de la ingesta de fructosa, el valor es determina cada 10 i després cada 30 minuts.
Les mesures cobreixen un període total d’unes 3 hores. La prova es considera positiva si, a més de les afeccions intestinals (rampes, diarrea, flatulències), es mesura un augment de més de 20 ppm del valor inicial. Un augment primerenc del valor de l'hidrogen pot indicar una colonització bacteriana de la intestí prim.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
