Diagnòstic
Per fer un diagnòstic, cal una anamnesi detallada, és a dir, un interrogatori detallat de la persona preocupada per les malalties subjacents i les queixes actuals. En cas de mareig, s’ha de preguntar especialment al pacient de quin tipus vertigen està implicat (vertigen de rotació o estafa), quan es produeix exactament el mareig, quant dura el mareig en cada cas i si s’acompanya d’altres queixes, com ara mals de cap, sonant a les orelles, pèrdua d'oïda, somnolència, ansietat i atacs de pànic. A més, a examen físic sempre s’ha de dur a terme, que també ha d’incloure una orientació aproximada equilibrar prova.
Aquí es demana al pacient que realitzi diverses tasques amb els ulls tancats, com ara estar parat al lloc o tocar els seus nas amb el seu índex dit. Sang pressió i cor també s’ha de determinar la taxa. Si, per exemple, hi ha proves de paroxisme vertigen posicional, s'hauria de realitzar una maniobra de posicionament com a part del examen físic.
El pacient ha de realitzar determinats moviments, que poden provocar marejos. Si se sospita de la malaltia de Menière, s’ha de fer una prova auditiva addicional. Per tal de distingir si el mareig es deu a una alteració de l’òrgan vestibular o a un canvi patològic cervell, es duen a terme les anomenades proves vestibulars. En alguns casos, hi ha procediments d’imatge addicionals, com la ressonància magnètica, la tomografia per ordinador o ultrasò exàmens del cap i, si cal, es requereix un examen intern i ortopèdic de la persona afectada.
Teràpia
Per al tractament del mareig, es consideren mesures medicinals, fisioteràpiques, psicoterapèutiques i rarament quirúrgiques. Les mesures que es prenen en cada cas depenen de la causa del mareig. Els medicaments que s’utilitzen per tractar els marejos s’anomenen antivertiginosa.
Aquests també són eficaços contra nàusea, que sovint es produeix juntament amb vertigen. S’utilitzen per tractar marejos fisiològics, que es poden produir, per exemple, quan es viatja amb vaixell o cotxe. També s’utilitzen a Malaltia de Meniere i en neuritis vestibular quan hi ha símptomes aguts de mareig.
Els procediments fisioterapèutics són molt importants en el tractament dels marejos. Inclouen exercicis en què la persona afectada està exposada a incerteses en estar de peu i caminar i cal compensar-los mitjançant moviments correctius. Els procediments fisioterapèutics s’utilitzen en particular per al posicionament paroxístic vertigen i la malaltia de Menière.
En el cas del paroxisme vertigen posicional, també es pot aprendre una maniobra de posicionament especial. Aquí s’intenta canviar el petit calci pedres carbonatades, que irriten l’òrgan de l’equilibri, mitjançant determinats moviments i rotacions del cos i del cap de manera que no es produeixin més marejos. En el cas de marejos causats per estrès psicològic i formes de vertigen associades a un alt nivell de patiment, els afectats es poden beneficiar del tractament psicoterapèutic o de la participació en grups d’autoajuda. Mesures operatives, com ara l’eliminació d’un òrgan de equilibrar, es realitzen molt poques vegades.
