En estrabisme - col·loquialment anomenat estrabisme o plata mirada - (sinònims del tesaurus: estrabisme altern; Heterofòria (estrabisme latent); Heterotropia (estrabisme manifest); Hipertropia (estrabisme d'elevació); Hipotropia (estrabisme descendent); Estrabisme congènit; Coordinació trastorn dels músculs oculars; Estrabisme no paralític; Insuficiència muscular ocular; Strabismus convergens (estrabisme interior); Strabismus divergens (estrabisme exterior); Ciclotropia (estrabisme rodant); ICD-10 H50. 9 - Estrabisme, no especificat) és l’estrabisme de l’ull. És l’expressió d’una pertorbació del múscul ocular equilibrar, la qual cosa provoca una desalineació dels dos ulls.
Es distingeix entre estrabisme latent (heterofòria) i estrabisme manifest (heterotropia). L’heterofòria és un múscul equilibrar trastorn dels dos ulls, que només es fa evident en determinades circumstàncies, com ara estrès, fatiga or alcohol consum. Aquest trastorn es compensa o equilibra mitjançant un mecanisme de visió binocular (fusió). Hi ha diferents formes d’heterofòria (estrabisme latent) definides per la direcció de la desviació:
- Esofòria (desviació cap al nas).
- Exofòria (desviació cap al temple)
- Hiperfòria (desviació cap amunt)
- Hipofòria (desviació cap avall)
- Ciclofòria (estrabisme rodant; segons la direcció Inzyklophorie o exzyklophorie).
L’heterotropia és una desviació permanent i permanent d’un ull d’una direcció de mirada comuna.
Hi ha diverses formes d’heterotropia (estrabisme manifest), definides per la direcció de la desviació:
- Estrabisme convergent o esotropia (desviació cap al nas; estrabisme interior o intern).
- Strabismus divergens o exotropia (desviació cap al temple; estrabisme exterior o extern).
- Estrabisme vertical o hipertropia (desviació cap amunt; estrabisme d’alçada) o hipotropia (desviació cap avall; estrabisme cap avall).
- Strabismus rotatorius o ciclotropia (estrabisme rodant; segons la direcció inciclotropia o exciclotropia).
Es pot distingir l’estrabisme que l’acompanya de l’estrabisme paralític. L’estrabisme concomitant (strabismus concomitans; estrabisme no parètic) fa referència a la incapacitat dels músculs oculars per dirigir ambdues línies de visió al mateix punt. El coordinació dels ulls (un o alternativament els dos ulls) es pertorba. En aquest cas, el fitxer estrabisme l'angle sempre és aproximadament el mateix en totes les direccions de la mirada. No és el cas de l’estrabisme paralític (estrabisme parètic).
Hi ha diferents formes d’estrabisme concomitans:
- Strabismus concomitans convergens (CIM-10 H50.0).
- Estrabisme concomitant divergens (ICD-10 H50.1)
- Estrabisme intermitent concomitans (ICD-10 H50.3)
Pic de freqüència: Strabismus concomitans (estrabisme concomitant) es produeix abans dels dos anys. La prevalença (freqüència de la malaltia) de l'heterofòria és d'aproximadament el 70% (a Europa Central). La prevalença d’heterotropia és del 6% (a Europa Central). La prevalença d’estrabisme concomitans és de fins al 7% (a Europa Central).
Curs i pronòstic: sense tractament de l’estrabisme concomitans (estrabisme concomitant), l’ambliopia (visió defectuosa) es manifesta a l’ull entrecreuat, que pot lead a unilateral ceguesa. Si se sospita d’estrabisme o en famílies amb estrabisme, s’ha de presentar un nadó a un oftalmòleg ja de 6 a 12 mesos! L’ambliopia es tracta tapant l’ull que es veu correctament amb un pegat (oclusió tractament; embenat emmascarador, pegat ocular). Això fa que es fomenti l'ull amb una visió més deficient.
