Vejiga neurogènica

Vesícula neurogènica: història clínica

La història clínica (història de la malaltia) representa un component important en el diagnòstic de la bufeta neurogènica. Antecedents familiars Antecedents socials Anamnesi actual/anamnesi sistèmica (queixes somàtiques i psicològiques). Has notat algun canvi en la micció? Esforç per orinar Disúria: micció difícil (dolorosa). Micció freqüent Trastorns de la micció Incontinència urinària – debilitat de la bufeta Interrupcions urinàries Retenció urinària –… Vesícula neurogènica: història clínica

Vejiga neurogènica: o alguna cosa més? Diagnòstic diferencial

Malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques (Q00-Q99). Malformacions com: Espina bífida – formació de fissura espinal a causa del tancament incomplet de l'arc vertebral. Disrafisme espinal (grup de malformacions congènites a causa del tancament alterat del tub neural al crani, la columna vertebral i la medul·la espinal), mielomeningocele manifest (les meninges i la medul·la espinal surten a través de la columna vertebral... Vejiga neurogènica: o alguna cosa més? Diagnòstic diferencial

Vesícula neurogènica: complicacions

Les següents són les principals condicions o complicacions a les quals pot contribuir la bufeta neurogènica: Símptomes i troballes clíniques i de laboratori anormals no classificats en cap altre lloc (R00-R99). Disúria (dolor al orinar). Incontinència urinària (debilitat de la bufeta) Isxúria (retenció urinària; incapacitat per orinar malgrat la bufeta plena). Nictúria (micció nocturna). Pollaquisúria (micció freqüent) Sistema genitourinari (ronyons, tracte urinari... Vesícula neurogènica: complicacions

Vesícula neurogènica: classificació

Es poden distingir les següents formes de disfunció neurogènica de la bufeta urinària (classificació ICS – International Continence Society): Activitat detrusor (múscul de la bufeta urinària) Hiperreflexia normal Hiporeflèxia Sphincer externus (esfínter extern). Hiperreflexia normal Hiporeflèxia Sensibilitat Hipersensibilitat normal Hiposensibilitat Això dóna lloc a una varietat de combinacions de disfunció de la bufeta urinària.

Vejiga neurogènica: examen

Un examen clínic complet és la base per seleccionar passos diagnòstics addicionals: Exploració física general, incloent pressió arterial, pols, pes corporal, alçada; més: inspecció (visualització). Pell i membranes mucoses [en nens: p. ex., evidència de trastorns disràfics, com fossetets, lipomes, pilositat atípica i plecs glutials asimètrics?] Regió genital i anal externa [canvis inflamatoris?] Auscultació... Vejiga neurogènica: examen

Vejiga neurogènica: prova i diagnòstic

Paràmetres de laboratori de 1r ordre: proves de laboratori obligatòries. Recompte sanguini petit Paràmetres inflamatoris: PCR (proteïna C reactiva) o ESR (taxa de sedimentació d'eritròcits). Estat de l'orina (prova ràpida de: nitrits, proteïnes, hemoglobina, eritròcits, leucòcits) incl. sediment, si cal urocultiu (detecció de patògens i resistograma, és a dir, prova d'antibiòtics adequats per a la sensibilitat/resistència) (mitjana o millor... Vejiga neurogènica: prova i diagnòstic

Vejiga neurogènica: teràpia farmacològica

Objectius terapèutics Millora de la situació del continent Millora de la qualitat de vida Restauració de la funció de les vies urinàries inferiors (que normalment no és possible o només parcialment). Protecció del tracte urinari superior Recomanacions terapèutiques La següent recomanació terapèutica en funció del trastorn en particular: Per a l'augment de la resistència a la sortida de la bufeta subjacent: alfa... Vejiga neurogènica: teràpia farmacològica

Vesícula neurogènica: proves diagnòstiques

Diagnòstic obligatori de dispositius mèdics. Ecografia renal (ecografia renal)/ecografia (ultrasonografia) del tracte urinari com a exploració d'orientació bàsica [canvis anatòmics del tracte urinari? (p. ex., ronyó doble, diverticle vesical), volum d'orina residual?] Nota: es recomana la mesura de l'orina residual (ecogràfica o per cateterisme d'un sol ús) com a mètode de cribratge. Urodinàmica (mesura de la pressió de la bufeta) amb electromiografia del sòl pèlvic (EMG)... Vesícula neurogènica: proves diagnòstiques

Vejiga neurogènica: teràpia quirúrgica

Si les mesures de teràpia farmacològica no tenen èxit, s'utilitzen les següents mesures quirúrgiques: Hipertròfia del detrusor no controlable (trabeculació i formació de pseudodiverticles de la bufeta): augment de la bufeta urinària (engrandiment de la bufeta) amb intestí prim o incontinent (conducte ileal)/continent (reservori cateteritzable) sistema de drenatge Rizotomia dorsal: secció quirúrgica de les arrels nervioses sensorials a la regió de la part inferior... Vejiga neurogènica: teràpia quirúrgica

Vejiga neurogènica: símptomes, queixes, signes

Els següents símptomes i queixes poden indicar bufeta neurogènica: Símptomes principals Esforç per orinar Disúria (micció dolorosa) Pollaquisúria (micció freqüent) Trastorns de la micció Incontinència urinària Interrupcions urinàries Micció freqüent Isxúria (retenció urinària; incapacitat per orinar malgrat la bufeta plena). Nictúria (micció nocturna). Buidat de bufeta urinària molt rar amb grans volums d'orina. Micció retardada Hiperactivitat del detrusor (angl.... Vejiga neurogènica: símptomes, queixes, signes

Vesícula neurogènica: causes

Patogènesi (desenvolupament de la malaltia) Pel que fa a la patogènesi, es poden distingir les següents formes de disfunció neurogènica de la bufeta urinària (classificació ICS – International Continence Society). Activitat detrusor (múscul de la bufeta urinària). Hiperreflexia normal Hiporeflèxia Esfínter extern (esfínter extern). Hiperreflexia normal Hiporeflèxia Sensibilitat Hipersensibilitat normal Hiposensibilitat Això dóna lloc a una varietat de combinacions de... Vesícula neurogènica: causes

Vejiga neurogènica: teràpia

Els pacients amb disfunció neurogènica de la bufeta requereixen un seguiment a llarg termini per evitar complicacions (vegeu Malalties conseqüents ). Mesures generals Si el buidatge de la bufeta no és possible en un grau suficient, s'ha de realitzar un cateterisme únic intermitent o un cateterisme suprapúbic permanent. Hiperactivitat del detrusor (engl. hiperactivitat del detrusor; conseqüència de danys al sistema nerviós per malalties, accidents o malformacions congènites; … Vejiga neurogènica: teràpia