Interaccions
La droga Alopurinol pot influir fortament en l’efecte de molts altres fàrmacs, per tant, s’ha d’aclarir amb el metge que l’accepta abans de prendre’l, si i com s’han d’ajustar altres medicaments necessaris. Alopurinol té un efecte enfortidor sobre els efectes de diversos anticoagulants. Per tant, s’ha de prestar una atenció especial a la ingesta necessària de les anomenades cumarines (warfarina, marcoumar).
En el curs d'una sol·licitud de Alopurinol s’ha de reduir la dosi diària de l’anticoagulant. A més, l’efecte de Probenecid augmentarà. El probenècid és un medicament que (igual que l’alopurinol) s’utilitza per reduir l’excés urea concentracions al sang i, per tant, serveix de teràpia per a gota.
També s’aconsella una precaució especial en pacients tractats amb clorpropamida, una sulfonilurea usada diabetis teràpia. L'eficàcia d'aquest medicament també es veu millorada per la ingesta simultània d'Allopurinol. Alguns medicaments antiepilèptics (especialment fenitoïna), que serveixen per inhibir l’excitabilitat de les cèl·lules nervioses i, per tant, es poden utilitzar per tractar les epilèpsies, cal redossar-les urgentment quan s’administra allopurinol.
Síndrome de Stevens-Johnson
Tot i que l’alopurinol té un paper important en medicina i ha aconseguit un gran èxit en el tractament de gota, no es poden descartar efectes adversos de les drogues (efectes secundaris). En prescriure aquest medicament, el metge que tracta sempre ha de pesar si el benefici clínic supera el risc d’efectes secundaris. Una possible complicació associada a la presa d’alopurinol és l’aparició de l’anomenat Síndrome de Stevens-Johnson.
Segons estudis, l’alopurinol és en realitat la causa més freqüent condició (Síndrome de Stevens-Johnson). Síndrome de Stevens-Johnson és una reacció farmacològica greu que es manifesta principalment a la pell i és bastant rara. En el curs de la síndrome de Stevens-Johnson, l’epidermis (capa superior de la pell) es desprèn de fins al 10% de la superfície corporal.
