El tractus spinocerebellaris és aferent fibra nerviosa tractes que subministren informació al cerebel des medul · la espinal. Aquest flux d’informació inclou l’estimulació motora i coordinativa dels músculs, així com les posicions de articulacions. Això passa a través del sistema sensorial profund subconscient, permetent la direcció inconscient i el control de l'activitat muscular i les posicions articulars.
Què és el tractus spinocerebellaris?
El tractus spinocerebellaris és el nom que reben els tractes laterals cerebel·lars que porten informació propioceptiva del medul · la espinal (medul·la espinal) al cerebel (cerebel). Traduint el terme llatí tractus spinocerebellaris, es pot deduir parcialment el curs. El terme tractus es refereix a un tracte tissular o grup de fibres, -spino es refereix a la medul · la espinal, i -cerebellaris es refereix a cerebel. El tractus spinocerebellaris es divideix en el tractus spinocerebellaris anterior (ventralment funcionament cordó nerviós) i el tractus spinocerebellaris posterior (cordó nerviós en funcionament dorsal). El dorsalment funcionament es creu que el cordó nerviós té la conducció d’estímuls més ràpida a 120 m / s a la central sistema nerviós. La ràpida transmissió d’estímuls té l’avantatge que els moviments en el subconscient es poden executar ràpidament en situacions perilloses. Això pot ser, per exemple, allunyar la mà d'una estufa calenta o fugir generalment de situacions perilloses. Aquestes vies nervioses són les principals responsables de la transmissió de la sensibilitat profunda subconscient des de la medul·la espinal fins al cerebel, provocant així seqüències inconscients i rutinàries de moviments. Formen una funció important per a la funció motora sensible i poden esdevenir vitals en diverses situacions.
Anatomia i estructura
El tracte espinocerebel·lar es divideix en els tractes laterals cerebel·lars, tractus spinocerebellaris anterior i tractus spinocerebellaris posterior. Aquests junts condueixen aferències propioceptives des de la medul·la espinal (medul·la espinal) fins al lobi anterior de l’espinocerebel (lòbul anterior del cerebel). Les aferències propioceptives són l’afluència d’informació sensorial profunda. L’origen de les vies nervioses és la medul·la espinal. Les fibres es tracten del ventral funcionament tractus spinocerebellaris anterior rep la seva aportació del nervi espinal a nivell segmentari a la banya posterior. Aquí creuen cap al costat contralateral i cap enrere. L’encreuament dóna com a resultat que el cerebel rebi impulsos des d’un sol costat (ipsilateral) de la medul·la espinal. Les fibres del tractus spinocerebellaris posterior reben la seva aportació de la columna vertebral els nervis a nivell segmentari al nucli toràcic posterior i no es creuen a la medul·la espinal. En el seu curs, el primer cèl·lula nerviosa (neurona) de les dues cadenes de fibra es troba a la columna vertebral gangli. La columna vertebral gangli és una col·lecció de cèl·lula nerviosa cossos trobats a la part posterior arrel nerviosa d’un nervi espinal. En un gangli grup cel·lular situat a la substància grisa (nucli dorsal) de la medul·la espinal, les cadenes de fibres del tractus spinocerebellaris s’encenen posteriorment a la làmina (cèl·lula nerviosa plaques) V i VI a la segona neurona (cèl·lula nerviosa). El cablejat del tractus spinocerebellaris anterior es produeix a la làmina V-VII. Les vies de fibra acaben al cerebel. El tracte nerviós en funcionament dorsal entra al cerebel a través del peduncle cerebel·lar inferior (pedunculus cerebellaris inferior) i el tracte nerviós que corre ventralment entra al cerebel pel peduncle cerebel·lar superior (pedunculus cerebellaris superior). Ambdues vies de fibra acaben al lobus anterior i a la zona longitudinal intermèdia. Ambdues porcions pertanyen al cerebel i desprenen col·laterals al nucli emboliformis i al nucli globós.
Funció i tasques
La funció del tractus spinocerebellaris és conduir els estímuls subconscients sensibles a la profunditat en forma d'informació des de la medul·la espinal fins al cerebel. La informació guiada consisteix principalment en el control i l'ajust sensibles de l'activitat motora fina des de la perifèria. Les cadenes de fibra difereixen no només pel seu cablejat a les neurones, sinó també per les seves funcions principals. El tractus spinocerebellaris anterior condueix principalment estímuls des de la perifèria fins al cerebel. Tanmateix, els impulsos de retroalimentació de les vies piramidals descendents també s’alimenten al cerebel per informar-lo d’una seqüència de moviment motor iniciada actualment. El tracte spinocerebel·lar posterior transmet aferències propioceptives de forma inconscient al cerebel. La principal característica aquí és l’estat de tensió dels fusos musculars i les posicions articulars individuals amb les seves tendons i conjunta càpsules. Els impulsos de les capes del cos més profunds arriben així a l’òrgan de equilibrar a través de les vies espinocerebel·lars. Però també informació de la percepció propioceptiva del pell els receptors es condueixen al cerebel a través del cordó nerviós dorsal. Així, el cerebel s’informa de totes les aferències propioceptives i pot influir en el to muscular en relació amb la posició articular particular a través de les eferències polisinpàtiques.
Malalties
Si es produeix una alteració funcional del tractus spinocerebellaris a causa d’una malaltia o d’un trauma massiu, les funcions de la sensibilitat profunda inconscient sempre es veuen alterades. Això pot resultar, per exemple, en una asinergia. L 'asinergia és un trastorn a la xarxa coordinació de grups musculars. El temporal coordinació de grups musculars per a una seqüència arbitrària de moviments es veu especialment afectada aquí. A més, es poden produir trastorns del moviment en forma de dismètria. En aquest cas, es produeix hipermetria o hipometria. L'execució i la seqüència de moviments no es poden controlar i realitzar de manera orientada a objectius. Una altra conseqüència pot ser l’anomenada disdiadococinesia. El coordinació de moviments es pertorba, és a dir, no es poden realitzar seqüències de moviments consecutivament. Altres queixes poden incloure atàxia de la marxa (inestabilitat de la marxa general), tendència a la caiguda, intensitat tremolor (tremolor de les extremitats), trastorn de la fonació i altres trastorns de la parla. Bàsicament, en un trastorn del tractus spinocerebellaris, sempre hi ha dèficits a l'àrea de la funció motora. La característica principal es troba en tots els processos de moviment que tenen lloc a la perifèria a través de l’activitat muscular i els moviments articulars. El control de les estructures necessàries no es pot implementar adequadament. Això es tradueix en inseguretat, inestabilitat o seqüències de moviments excessius.
