Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.
- Estat d'orina (prova ràpida de: pH, leucòcits, nitrits, proteïnes, glucosa, sang) [hematuria glomerular *: Microhematuria + proteinuria (augment de l'excreció de proteïnes amb orina)]
- Albúmina a l'orina [albuminúria> 500 mg / 24 h → hematuria glomerular *]
- Sediment d'orina: examen del sediment d'orina per sang components (per exemple, morfologia dels eritròcits d'orina fresca) [hematuria glomerular *: detecció d'acantòcits / eritròcits dismòrfics]
- Paràmetres renals - urea, creatinina, possiblement cistatina C or depuració de creatinina [hematuria glomerular *: augment de la creatinina / reducció de l’eliminació de la creatinina].
- Cultiu d’orina (detecció de patògens i resistograma, és a dir, proves d’adequació antibiòtics per sensibilitat / resistència).
* En cas de microhematuria glomerular aïllada: exàmens de control nefrològic de 6 a 12 mesos (inclòs glomerulonefritis diagnòstic).
Paràmetres de laboratori de segon ordre, segons els resultats de la història, examen físic, etc.-per a aclariments diagnòstics diferencials
- Petit recompte de sang
- Diferencial sang comptar - per avaluar la composició de leucòcits (blanc sang cèl · lules).
- Paràmetres inflamatoris - CRP (proteïna C-reactiva) o ESR (taxa de sedimentació dels eritròcits).
- Electròlits: sodi, potassi
- Citologia d’orina (tècnica d’examen microscòpic que examina els components cel·lulars de l’orina i avalua si les cèl·lules s’alteren malignament en funció d’aspectes cel·lulars; citologia d’orina espontània o de color) - per al diagnòstic basal normal i una hematuria persistent (persistent) Nota:
- La sensibilitat (percentatge de pacients malalts en què es detecta la malaltia mitjançant l'ús de la prova, és a dir, es produeix un resultat positiu de la prova) és deficient per als NMIBC de baix grau (carcinomes no invasius musculars de la via urinària) bufeta) i moderat per a tumors d’alt grau (teixit maligne no diferenciat o anaplàsic). Per tant, no es pot recomanar en la detecció o detecció precoç del carcinoma urinari bufeta a causa de la taxa excessivament alta de troballes falses negatives.
- Per al seguiment de tumors d’alt grau, la citologia és especialment adequada a causa de l’alta especificitat (probabilitat que les persones realment sanes que no pateixin la malaltia en qüestió, també es detectin com a sanes a la prova)
- El procediment depèn molt de l'examinador.
- Diagnòstic de càlcul urinari
- Anàlisi d’orina a partir de l'orina recollida les 24 hores: proteïna total, albúmina; determinació quantitativa de proteinúria (per exemple, albúmina-creatinina proporció en orina espontània o recollida; si cal, juntament amb la determinació de depuració de creatinina).
- Alfa-2-macroglobulina (elevada en: síndrome nefròtica, glomerulonefritis, diabetis mellitus).
- Diagnòstic de glomerulonefritis
- Creatinina
- Anticòs estreptocòcic
- Anticòs estafilocòcic
- Anticossos ANA / ENA
- Factor reumatoide
- Anticòs Ds-DNA
- ANCA
- Anticòs de membrana basal de Glomerulus (GBM-Ak).
- Membrana tubular AK
- IgE C3-
- Factor de nefritis
- La creatina quinasa (CK) - si mioglobinúria (augment de l 'excreció de mioglobina/ proteïna muscular per la ronyó) se sospita.
- Signes d’hemòlisi: valors com LDH ↑ (lactat HBDH ↑ (hidroxibutirat deshidrogenasa), reticulòcits ↑, haptoglobina ↓ i indirecta bilirubina ↑ que indica hemòlisi (dissolució de glòbuls vermells).
- Hisop uretral (hisop uretral) per a patògens - si uretritis (inflamació del uretra) se sospita.
- PSA (pròstata antigen específic) - marcador tumoral per a la pròstata càncer.
