Diagnòstic | Síndrome límit

Diagnòstic

Tot el límit diagnòstic (i també el diagnòstic) que es fa en aquest país ha de ser "xifrat", si voleu fer-ho professionalment i no només des de intestí. Això significa que hi ha sistemes en què totes les malalties conegudes per la medicina es registren més o menys bé. Per tant, un metge no pot anar simplement a distribuir els diagnòstics fins que es compleixin alguns criteris que requereix el sistema de xifratge.

Si no es compleixen els criteris, no es pot establir el límit de diagnòstic. A psiquiatria a Alemanya treballem amb dos sistemes. Una d’elles és l’anomenat sistema ICD-10 (Classificació internacional de malalties, segons l’OMS).

Aquest és el sistema estàndard de codificació i diagnòstic als hospitals. Aquest sistema és requerit per les agències de finançament (el health Companyies d'assegurances). De vegades, els crítics consideren que la CIM-10 és massa imprecisa en la descripció de malalties com el límit.

La investigació utilitza el sistema DSM-IV (Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals) que prové de la zona nord-americana. Aquí les descripcions dels símptomes de la malaltia sovint són més exactes. Per poder fer un diagnòstic, s’han de complir uns criteris definits amb precisió.

Criteris diagnòstics d’inestabilitat emocional trastorn de la personalitat d'acord amb els criteris de la CIM - 10 -: A.) Per poder fer un diagnòstic d'un trastorn límit, han de ser presents almenys 3 de les característiques o conductes següents: B.) A més del diagnòstic límit, almenys dues de les han d’estar presents les característiques i comportaments següents:

• Tendència clara a actuar inesperadament i sense tenir en compte les conseqüències.
• Tendència clara a barallar-se i entrar en conflicte amb els altres, especialment quan se suprimeixen o recriminen les accions impulsives. - Tendència a esclats d'ira i violència amb incapacitat per controlar el comportament explosiu. - Dificultat per mantenir accions que no són recompensades immediatament.
• Un estat d'ànim inestable i imprevisible. - Perturbacions i inseguretat quant a la imatge de si mateix, els objectius i les "preferències interiors". - Tendència a involucrar-se en relacions intenses però inestables, sovint amb la conseqüència de crisis emocionals.
• Esforços excessius per evitar ser abandonats. - Repetides amenaces o accions que perjudiquen el jo. - Sensació persistent de buit

Els criteris diagnòstics segons DSM-IV per a un trastorn límit de la personalitat: per fer un diagnòstic d’un trastorn límit de la personalitat, cal que hi hagi almenys cinc de les característiques o conductes següents:

• Esforç desesperat per evitar estar sol, real o imaginat.

Un patró de relacions inestables i interpersonals caracteritzat per un canvi entre la idealització extrema i la devaluació

• Trastorn d’identitat: una inestabilitat pronunciada i persistent de la pròpia imatge o del sentiment per un mateix
• Impulsivitat en almenys dues zones potencialment autodestructives (per exemple, gastar diners, abús de substàncies, conduir temeràriament, menjar sense embuts)
• Amenaces recurrents de suïcidi, impulsos o intents de suïcidi o comportament autolesiu. - Inestabilitat afectiva caracteritzada per una pronunciada orientació cap a l'estat d'ànim actual: per exemple, episòdic greu depressió, irritabilitat o ansietat. - Sensació crònica de buit.
• Ira inapropiada, intensa o dificultat per controlar la ira o el ressentiment (per exemple, freqüents explosions d'ira, ira contínua, baralles repetides. - Deliris temporals, paranoics relacionats amb l'estrès o símptomes dissociatius greus.