definició
A arítmia cardíaca o arítmia del cor es defineix com un batec del cor massa ràpid (taquiarítmia) o massa lent (bradiarrítmia) o l’aparició de batecs del cor "extra" addicionals (extrasístoles). Les extrasistoles poden aportar breument cor fora del seu ritme normal. També es descriuen com cor ensopega i sovint té un efecte aterridor sobre la persona afectada.
Símptomes
Els símptomes poden ser molt diferents segons el tipus de disritmia. Les extrasistoles es descriuen com a ensopegades o abandonaments. Són desagradables, però en la majoria dels casos no alteren la funció cardíaca.
Si es tracta d’una arítmia taquicàrdica (massa ràpida), es descriuen fortes palpitacions fins a palpitacions. A més, dolor de pit, es poden produir marejos i dificultats per respirar. En el cas d’una arrítmia bradicàrdica (massa lenta), marejos, mal de cap, nàusea i es pot produir inconsciència perquè el batec lent del cor significa que hi arriba massa poc oxigen cervell.
Causes
Hi ha moltes causes de trastorns del ritme. Es classifiquen segons el seu origen al cor. Les alteracions del ritme poden ser causades per les aurícules i les node sinusal o pels ventricles.
Les arítmies cardíaques que causen aurícules i ganglis sinusals s’anomenen arítmies supraventriculars. El node sinusal és el rellotge del cor, assegura un batec del cor regular i ordenat. Si es desactiva, l’acció del cor és massa ràpida (taquicàrdia) o massa lent (bradicàrdia), segons el tipus d’arítmia.
L’arítmia supraventricular més freqüent és fibril · lació auricular, les aurícules bategen desordenadament i massa ràpid. Això provoca una arítmia absoluta de tot el cor, el pols és molt irregular i ràpid. A més, es poden formar trombes durant fibril · lació auricular, que pot provocar un carrera o pulmonar embòlia.
Altres causes poden ser una Bloc AV. En aquest cas, la transició de l'atri a la cambra no és correcta. El Bloc AV és simptomàtic de bradicàrdia.
A més, pot existir un camí de conducció addicional entre l’aurícula i la cambra, que pertorba el ritme sinusal. Això s’anomena síndrome de Wolf-Parkinson-White. Les alteracions del ritme originades en els ventricles són perilloses per a la vida i són urgents.
Si el cor aleteja o es fibrila, ja no hi ha una contracció decent, una funcionalitat aturada cardíaca és present. A part d'això, es poden produir extrasístoles ocasionals entre ritmes sinusals normals, que es perceben com a "ensopegar" o "abandonar". També aquí el ventricle es converteix en un rellotge irregular i pertorba el ritme sinusal. Són inofensius en la majoria dels casos, però cal aclarir-los.
