Esquizofrènia (sinònims: trastorns esquizofrènics; esquizofrènia; malaltia de Bleuler; CIM-10 F20.-: Esquizofrènia) pertany al grup de les psicosis. Psicosi és el genèric terme per a diversos trastorns psiquiàtrics. No obstant això, això genèric cada vegada se substitueix el terme per trastorn psicòtic. Segons la CIM-10, els trastorns que cauen en aquest terme inclouen:
- F20.- Esquizofrènia
- F20.0 Paranoic esquizofrènia: L’esquizofrènia paranoica es caracteritza per deliris persistents, sovint paranoics, generalment acompanyats d’auditius al · lucinacions i pertorbacions perceptives. Els trastorns de l’estat d’ànim, la pulsió i la parla, els símptomes catatònics són absents o no són remarcables.
- F20.1 Esquizofrènia hefefrènica: una forma d’esquizofrènia en què els canvis afectius són destacats, deliris i al · lucinacions són fugaços i fragmentaris, el comportament és irresponsable i imprevisible i els maneres són habituals.
- F20.2 Esquizofrènia catatònica: l’esquizofrènia catatònica es caracteritza per alteracions psicomotrius en primer pla que poden alternar entre extrems com l’agitació i l’estupor i l’automatisme de comandament i el negativisme.
- F20.3 Esquizofrènia indiferenciada: aquesta categoria està destinada a ser utilitzada per a estats psicòtics que compleixin els criteris generals de diagnòstic de l’esquizofrènia (F20) sense complir cap dels subtipus de F20.0-F20.2 o que tinguin característiques de més d’un un clar predomini de certes característiques diagnòstiques.
- F20.4 Postesquizofrènic depressió: episodi depressiu, possiblement de més durada, que es produeix després d’una malaltia esquizofrènica. Alguns símptomes esquizofrènics "positius" o "negatius" han d'estar presents, però ja no dominen el quadre clínic.
- F20.5 Esquizofrènic residual: una etapa crònica en el desenvolupament de malalties esquizofrèniques en què hi ha un deteriorament clar des d’una etapa inicial fins a una posterior i que es caracteritza per símptomes “negatius” de llarga durada, però no necessàriament irreversibles.
- F20.6 Esquizofrènia simple: trastorn amb progressió gradual de comportaments estranys, amb una limitació per satisfer les demandes socials i amb deteriorament del funcionament general.
- F20.9 Esquizofrènia, sense especificar.
- F21 Trastorn esquizotípic: trastorn amb comportament excèntric i anomalies del pensament i l'estat d'ànim que apareixen esquizofrènics, tot i que mai no s'han produït símptomes esquizofrènics clars i característics.
L’esquizofrènia es pot dividir en els grups principals següents:
- Esquizofrènia catatònica: les persones afectades presenten principalment canvis motors, negativisme i símptomes com l’ecolàlia (repetició compulsiva de paraules / frases d’interlocutors).
- Esquizofrènia paranoica: els deliris determinen aquest tipus.
- Esquizofrènia desorganitzada: comportament desorganitzat amb afectació inadequada.
- Esquizofrènia residual: predominen els símptomes negatius; sense enganys ni alteracions motores.
Els símptomes psicòtics inclouen deliris, al · lucinacions i altres pertorbacions perceptives. Relació de sexes: els homes i les dones es veuen afectats per igual, però els homes es posen malalts uns 3 a 4 anys abans que les dones. Pic de freqüència: la incidència màxima d’esquizofrènia és entre la pubertat i els 25 anys en els homes i entre els 25 i 35 anys en les dones (probablement les dones estiguin protegides pel sexe femení les hormones (estrògensAproximadament dos terços de tots els casos nous es produeixen abans dels 45 anys. La prevalença de tota la vida (freqüència de la malaltia al llarg de la vida) és de l’1% (a Alemanya). La prevalença (freqüència de la malaltia) és del 2-0.5% (a Alemanya). A tot el món, les xifres són aproximadament les mateixes. La incidència (freqüència de casos nous) és d'entre 1 i 7.7 casos per cada 43.0 habitants i any, segons l'estudi; a Alemanya aprox. 100,000 casos per cada 10 habitants a l'any.
Curs i pronòstic: el curs és variable interindividual i intraindividual. Es distingeixen quatre cursos diferents:
- Inici peracut: la simptomatologia es produeix en una setmana.
- Inici agut: la simptomatologia es produeix en un termini de quatre setmanes
- curs subakter: la simptomatologia es produeix en un termini de sis setmanes.
- Curs insidiós: la simptomatologia es produeix en un termini de sis mesos
Molt sovint, l’esquizofrènia comença amb una fase prodròmica inicial (etapa preliminar), que pot durar uns 5 anys i s’acompanya de canvis indeterminats de cognició (pensament), comportament social, ansietat i depressió. L’esquizofrènia pot tenir un curs episòdic i crònic. Un episodi de malaltia (recaiguda) pot durar diverses setmanes o mesos. Entre episodis, és possible la remissió completa (regressió) dels símptomes. Si la malaltia comença de forma insidiosa, és més probable que es produeixi una evolució crònica. La remissió completa (desaparició completa de tots els signes de la malaltia) es produeix en aproximadament el 25% dels pacients; al voltant del 50% es veu afectat per diverses fases de la malaltia i al voltant del 25% experimenta una cronicitat de la malaltia. El risc de recaiguda és particularment elevat en els primers cinc anys posteriors al primer episodi. Els factors que influeixen favorablement en el curs inclouen un nivell d’educació superior, un bon ajustament social, l’aparició aguda de malalties i relacions familiars no alterades. Cal esmentar l’augment del risc de suïcidi: aproximadament el 5-10% dels afectats es suïciden (sobretot homes més joves). Al voltant del 15% de totes les persones amb un diagnòstic inicial d’esquizofrènia intenten suïcidar-se el primer any després del diagnòstic. Els pacients amb esquizofrènia moren de mitjana entre 10 i 10 anys abans. Segons un estudi nord-americà, els pacients amb esquizofrènia moren una mitjana de gairebé 20 anys abans que els individus amb salut mental. Comorbiditats: l’esquizofrènia s’associa sovint amb un alt risc de malalties cardiometabòliques (obesitat, hiperlipidèmia, hipertensió, síndrome metabòlica). A més, diabetis mellitus tipus 2 i malaltia cerebrovascular. Altres comorbiditats i condicions de tractament especials inclouen: Abús i dependència de substàncies (esp. tabac ús; alcohol i cànnabis), trastorns d’ansietat, trastorns obsessiu-compulsius, depressió i la suïciditat, posttraumàtica estrès trastorn (TEPT) i insomni (trastorns del son) [pautes: pauta S3]. Nota: La prevalença (freqüència de la malaltia) de la simptomatologia depressiva és del 25% en persones amb esquizofrènia.
