Fisioteràpia després de la fractura de la mà

Les fractures de mans, especialment de l’os metacarpià, són relativament freqüents. Solen ser causats per força externa directa, com un fort cop amb la mà o el puny contra alguna cosa dura o una caiguda a la mà. Els símptomes que es produeixen són inicialment els signes clàssics d’inflamació i fractura, com ara inflor, hematoma formació, calor, enrogiment, dolor i funció reduïda.

An de raigs X s'ha de prendre per confirmar el diagnòstic de la fractura. Després de l'estalvi inicial i el refredament, la mà trencada es protegeix i s'estabilitza amb un guix repartiment. Posteriorment, la fisioteràpia s'inicia en una etapa inicial, en la qual el focus se centra inicialment en el moviment sense tensió.

Això evita la rigidesa i la reducció de la funció. Els moviments adaptats també tenen un efecte positiu en el procés de curació. La fisioteràpia sempre depèn dels anomenats cicatrització de ferides fases i l’individu condició del pacient.

• Fase 1 (fase inflamatòria): el tractament suau i el refredament són el focus principal aquí durant uns dies. Després la inflor hauria de disminuir lentament.
• Fase 2 (fase de proliferació): fins a la tercera setmana, el focus aquí es centra en la formació de nous teixits i la millora de la mobilitat funcional.
• 3a fase (fase de consolidació): consolidació final del fractura lloc. Aquí el teixit s’estabilitza i s’ha de recuperar l’antiga resistència. Aquesta fase depèn molt de la cooperació activa del pacient i pot durar fins a un any.

Exercicis adequats

En fisioteràpia activa després d’una fractura de la mà, mobilitat, (fina) coordinació i la formació de força es formen en particular. A continuació es presenten alguns exercicis de les àrees esmentades. La mobilitat dels dits es pot entrenar ben aviat amb actius estirament i exercicis de flexió.

Continu articulacions del braç també s’ha de moure. Per exemple amb flexió i extensió de l’articulació del colze i la volta de l’espatlla per afluixar tota la cadena muscular.

• Després d’eliminar el repartiment, es pot practicar el tancament del puny i tota l’obertura de la mà.
• A mesura que avança, es pot prémer una petita bola tova a la mà per entrenar els músculs de la mà.
• Els patrons de moviment del concepte PNF (Facilitació Neuromuscular Propioceptiva) són adequats per enfortir tota la cadena muscular, en la qual primer es realitzen moviments passius, després actius i finalment actius amb resistència en patrons tridimensionals.
• Per entrenar la motricitat fina, exercicis com ara dit primer es pot tocar.

  El polze es toca l’un amb l’altre dit al punta dels dits i canvis en un ritme constant.

• Per practicar les habilitats motores d’una manera lúdica, es poden tirar jocs d’endolls per ajudar-los, mitjançant els quals s’han d’inserir petits pals de fusta als forats adequats. Per a un exercici combinat de força i coordinació, pals o boles de fusta petites es treballen en una bola de plastilina. Ara pastem amb una mà i traiem els pals de fusta amb els dits de la mateixa mà.
• Per estirar la mà i avantbraç músculs, el braç a estirar s’estira cap endavant amb les puntes dels dits apuntant cap al sostre.

  Ara l’altra mà agafa els dits per l’interior i els pressiona suaument més a prop del cos fins a estirament se sent la sensació. El mateix es fa per al costat oposat doblegant la mà cap avall i pressionant la part exterior dels dits cap al cos. Els estiraments es mantenen durant uns 30 segons per aconseguir un efecte.

  Més tard, es pot utilitzar la teràpia manual per moure els metacarpians entre si.

• Per millorar la sensibilitat, es pot apretar una bola d’eriçó i estendre la mà pels dos costats, així com la avantbraç. Una vegada que la fractura és estable, una altra és agreujant SIDA com a bandes Thera es poden afegir a la teràpia. La cooperació activa i la pràctica regular són fonamentals.