Sinònims en un sentit més ampli
Síndrome de dificultat respiratòria aguda, aguda pulmó fracàs, xoc pulmó La síndrome de trastorn respiratori agut (SRAD) és una lesió pulmonar aguda en pacients amb salut pulmonar prèviament, causada per causes directes (situades al pulmó) o indirectes (sistèmiques, però no cardíaques). ARDS es defineix de la següent manera: Es distingeix entre aguts pulmó fracàs (ARDS) i ALI (= lesió pulmonar aguda). L’ALI és la forma més suau i només es diferencia de l’aguda pulmó fracàs en la seva definició per un índex d’oxigenació entre 200 -300 mmHg.
- Aparició aguda
- Acumulacions de líquids (= infiltrats) a ambdós costats del pulmó (= bilaterals), visibles en una radiografia de la part superior del cos (tòrax de raigs X en el recorregut del feix posterior-anterior)
- Índex de saturació d’oxigen (= índex d’oxigenació) PaO2 / FiO2 <200mmHg
- Això també es coneix com a índex d’oxigenació Horowitz i indica el quocient de la pressió parcial d’oxigen a l’artèria sang (és a dir sang sortint de la cor i enriquit amb oxigen) i la proporció d’oxigen a l’aire que respirem. El quocient és normalment de 500 mmHg. - Pulmonar capil·lar oclusió pressió (= PCWP, pressió de falca) <18 mmHg i no hi ha indicació d’augment de la pressió a l’esquerra cor. - La pressió de falca reflecteix la pressió a l'esquerra cor i es mesura mitjançant un catèter cardíac dret. El rang normal oscil·la entre els 5 i els 16 mmHg.
Freqüència
Falten dades uniformes sobre insuficiència respiratòria aguda. Les dades oscil·len entre els 5 i els 50 / 100000 / any. En cures intensives, al voltant del 30% dels pacients es veuen afectats.
Es distingeix entre danys pulmonars directes i indirectes (insuficiència pulmonar aguda): les causes indirectes són:
- Inhalació (= aspiració) de contingut estomacal o aigua dolça / salada ("gairebé potable")
- Inhalació de gasos tòxics (= tòxics), com ara els gasos de combustió
- Inhalació d’oxigen hiperbàric
- Intoxicació (= intoxicació) amb anestèsics
- Com a resultat d’una pneumònia que requereix respiració artificial (= pneumònia)
- Sèpsia (intoxicació sanguínia)
- Cremades
- Politrauma
- Embòlia grassa
- Substitució del volum de sang per sang donada (= transfusió massiva)
- Pancreatitis aguda (= inflamació del pàncrees)
- Xoc
- Trasplantament de medul·la òssia / cèl·lules mare
El pàncrees es troba al cos al començament de la tracte digestiu. Allibera molts enzims que es necessiten per descompondre i digerir els aliments que es prenen. El pàncrees pot inflamar-se com a conseqüència de medicaments, trastorns metabòlics, infeccions o una acumulació de bilis.
Com a resultat, el digestiu enzims, que normalment s’envasen amb seguretat, entren al teixit pancreàtic i el destrueixen. Una inflamació aguda pot causar greus dolor a l’abdomen superior, normalment acompanyat de febre i un abdomen clarament distès. Una complicació d’aquesta malaltia pot ser la insuficiència pulmonar aguda.
La inflamació permanent de el pàncrees condueix a l’anomenada coagulopatia de consum. El sang el sistema de coagulació s’activa permanentment per petites hemorràgies constants. Després d’un determinat període de temps, s’acaben els factors de coagulació i es produeix un sagnat més greu perquè la sang ja no coagula.
La primera fase d’aquest consum de coagulopatia s’acompanya de la formació de molts petits coàguls de sang, que poden alterar el flux sanguini d’altres òrgans. El pulmó és particularment susceptible a la interrupció del flux sanguini i reacciona amb una insuficiència pulmonar aguda. El curs de la insuficiència pulmonar aguda (ARDS) es pot dividir en 3 etapes, que condueixen a una interrupció massiva del teixit pulmonar:
- Fase exsudativa: la paret entre els alvèols i la sang d'un sol ús i multiús. està danyat, augmentant la permeabilitat de proteïnes i fluid.
Les acumulacions de líquids (= edema) es formen als pulmons. - Fase proliferativa primerenca: les cèl·lules pulmonars (pneumòcits tipus II) peren, cosa que provoca la manca d’un tensioactiu, que permet l’entrada de líquid als alvèols. Es forma un edema pulmonar alveolar.
A més, es formen parets primes (= membranes) entre els alvèols i les branques de connexió de les vies conductores de l’aire. A la sang petita es formen petits coàguls de sang (= microtrombi) d'un sol ús i multiús.. Aquesta etapa és reversible.
- Fase proliferativa tardana: el pulmó es remodela incorporant-ne més teixit connectiu (= fibrosi). Això també afecta la paret entre el pulmó i la sang. Això s’espesseix fins a cinc vegades, cosa que dificulta tant la circulació sanguínia com la transferència d’oxigen al torrent sanguini. Aquesta etapa és irreversible i sovint fatal.
