Una interneurona, també coneguda com a neurona commutadora o neurona intermèdia, és una cèl·lula nerviosa dins de la central sistema nerviós (SNC). La funció de l’interneurona és canviar dues neurones juntes. En un sentit estret, és una neurona sensorial (aferent) i motora (eferent).
Què és una interneurona?
Aquest camp mèdic està cobert per la neurologia i la neurociència. El terme deriva de les paraules gregues "inter" = entre i "neurona" = nervi. Les interneurones són cèl·lules nervioses amb els seus comandaments terminals (processos) situats en una zona definida de la central sistema nerviós, on estan connectats entre dues o més cèl·lules nervioses. No tenen axons llargs i, per tant, no són capaços de transmetre senyals a llargues distàncies. Les neurones intermèdies presenten una diversitat funcional, morfològica i extraordinàriament diferenciada. Les neurones intermèdies han de fer front a una complexa varietat de tasques, inclòs el control de l'entrada i la sortida de la principal neurones (cèl·lules principals) i modificació dels corrents de senyalització entre les cèl·lules individuals. La complexitat d’aquestes tasques només es pot entendre a través de la neuroarquitectura de la central sistema nerviós, que fins ara només s’ha entès parcialment mèdicament. Hi ha diversos intents de classificar les interneurones, però fins ara amb un èxit moderat, ja que encara no està disponible cap taxonomia unificada.
Anatomia i estructura
Hi ha diferents tipus de neurones. La medicina distingeix entre neurones unipolars, bipolars, pseudounipolars i multipolars. Aquestes es divideixen en neurones sensorials, interneurones i neurones motores. Actuen en estreta interacció amb el cos humà. Les neurones sensorials ho són els nervis i fibres nervioses que transmeten informació al medul · la espinal i cervell mitjançant receptors d’òrgans sensorials. Les motoneurones (cèl·lules nervioses motores) transmeten impulsos des del cervell i medul · la espinal als músculs i les glàndules. Són responsables d’un moviment ordenat del cos humà. Les interneurones es troben entre les cèl·lules nervioses sensorials i motores i fan una funció intermediària. A continuació, transmeten els senyals entrants entre les zones individuals del cos i processen aquesta informació en circuits locals. La medicina distingeix entre interneurones locals i intersegmentals. Les neurones intersegmentals solen tenir cèl·lules molt més petites amb moltes interconnexions que les motoneurones o les neurones sensorials. Aquests tres tipus de neurones es disposen en forma de cadenes i xarxes. L’expressió més senzilla és l’arc reflex. Això constitueix la connexió més curta entre l'efector i el receptor a través de les neurones d'un circuit excitador neuronal definit. La connexió de la aferent (direcció aferent de poder) a la neurona eferent (direcció eferent de conducció) es produeix a nivell espinal mitjançant una sinapsi a la banya anterior de la medul · la espinal. Aquesta forma de reflex s’anomena arc reflex monosinàptic. Els efectors són cèl·lules que desencadenen un efecte específic. Molt sovint, són cèl·lules musculars que es contrauen (es contrauen) o es relaxen en resposta al senyal entrant. La funció de l’arc reflex és centrar els potencials d’acció entrants i assegurar una seqüència ordenada de moviments. En aquest cas, garanteix que els músculs no reaccionin al senyal entrant contraient-se. Exemple de la cooperació efectiva de les diverses neurones: si el sang glucosa el nivell cau per sota d’un punt crític establert, els receptors presents a les venes informen d’aquest estat alarmant a través de les interneurones i les neurones aferents del sistema nerviós central. Mitjançant les neurones eferents, el sistema nerviós central envia una ordre a les cèl·lules beta del pàncrees per segregar l’hormona insulina. Aquesta substància viatja a través del torrent sanguini fins a la fetge, que converteix glucosa en aigua-gicolè soluble i l’emmagatzema. Aquest mecanisme redueix el glucosa concentració al sang.
Funció i tasques
Les neurones d’interconnexió reben l’entrada d’altres neurones i, després de processar-les, transmeten aquests senyals excitadors o inhibidors a les neurones que es troben a l’avall. No realitzen tasques motores ni sensorials. Les neurones d’interconnexió es localitzen entre les neurones motores i les neurones sensorials en forma de cadenes funcionals o circuits funcionals. A la medul·la espinal, per exemple, poli i oligosinàptics reflex i la inhibició de Renshaw es produeix a través de les neurones del circuit. Es tracta d’una inhibició inversa per la qual passen les neurones motores axon colaterals a les interneurones inhibidores, que inhibeixen la neurona motora d’on es va originar el senyal d’excitació. Això es tradueix en una limitació de la durada de l’excitació. El cervell té interneurones en forma de neurones amb axons relativament curts (cèl·lules Golgi tipus II). Aquestes es disposen neurones de projecció oposades amb axons llargs. El sistema nerviós enteric (ENS) té interneurones sensorials com a derivats de la cresta neural. Aquestes, juntament amb les neurones motores i sensorials inhibidores i excitadores, formen un sistema complicat. Per aquest motiu, les interneurones se solen anomenar neurones de circuit perquè fan una funció mediadora entre les neurones implicades, retransmeten els senyals entrants entre les diferents zones del cos i processen les dades de la mateixa manera que un ordinador que utilitza circuits locals. Aquests senyals són rebuts prèviament pels receptors (cèl·lules sensorials) i convertits en senyals elèctrics perquè les interneurones els puguin processar. Calculen informació de diferents fonts i transmeten el resultat a la cel·la avall. Formen el conjunt de neurones més gran del cos humà. Per exemple, la retina humana té diverses capes d’interneurones. Aquests sumen i avaluen els senyals dels fotoreceptors (varetes i cons) que entren a través de la retina. Durant aquest procés, cada interneurona està vinculada a un gran nombre de fotoreceptors, que al seu torn estan vinculats a moltes interneurones.
Malalties
Un sistema nerviós que funcioni bé és essencial per al manteniment de diverses funcions corporals. L’intercanvi continu de comunicacions entre el cervell, els òrgans sensorials, els músculs i les neurones ens permet respondre de manera oportuna a les demandes del nostre entorn. Aquestes mecàniques comencen amb el control de la temperatura corporal, la respiració, sang circulació i el moviment. A més, hi ha subministrament d’energia, metabolisme i funcions sensorials. La funció especial de les cèl·lules nervioses és el processament i la transmissió dels impulsos entrants, de manera que la reacció del cos té lloc independentment sense la implicació del cervell. En canvi, l’arc reflex de la medul·la espinal és el responsable del processament de la informació. Per tal de provocar una reacció ràpida a la informació entrant, un impuls s’envia directament des de la medul·la espinal i és executat pels músculs implicats. Sembla que aquest mecanisme es controla conscientment, cosa que es deu al fet que posteriorment el cervell pren el control d’aquesta regió muscular. Les cèl·lules nervioses són igualment importants a aprenentatge coses noves. Si el sistema nerviós central ja no funciona correctament, o fins i tot només en una mesura limitada, això condició pot provocar diverses queixes, ja que les cèl·lules nervioses es troben a tot el cos. Aquestes queixes poden ser neurològiques i fisiològiques, com ara malalties mentals i trastorns dolor, moviment restringit, trastorns musculars i intestinals o trastorns metabòlics.
