Símptomes de paraplegia
Es poden produir nombrosos símptomes en el context de paraplegia. Danys a la medul · la espinal condueix a una interrupció de les vies nervioses. Aquests, per tant, perden la seva funció.
Per tant, a més d’un trastorn de sensibilitat, la musculatura també es veu afectada, cosa que provoca una paràlisi. L’extensió d’aquestes paralitzacions pot variar. Per una banda, és decisiu a quin nivell el medul · la espinal es va produir un dany.
Una síndrome de secció transversal a la zona de la columna cervical condueix a la paràlisi dels braços i les cames. La musculatura respiratòria també es pot veure afectat. En cas de dany a la zona de la columna toràcica o lumbar, els braços sovint es poden moure amb normalitat, però les parts del cos que es troben per sota de la secció transversal estan paralitzades.
Al començament d’una síndrome paraplejica, es tracta de paràlisis flàccides. Els braços i les cames pengen fluixament del cos. En el curs de la malaltia, però, la paràlisi flàccida sol desenvolupar-se espasticitat.
Es tracta d’un augment del to, és a dir, de la tensió permanent, dels músculs. El buidatge del bufeta i els intestins també estan controlats pel medul · la espinal. Sovint es molesta en paraplegia.
Una lesió a la medul·la espinal no és dolorosa. Malgrat això, dolor pot ser causada per una fractura de la vèrtebra o la lesió d’estructures de teixits tous. Els símptomes de l’incipient paraplegia depenen del nivell de dany a la medul·la espinal.
Es produeixen símptomes neurològics de paràlisi. Al principi, només es poden produir temporalment i poden variar en la seva gravetat. Els dèficits neurològics són, d’una banda, alteracions sensorials com el formigueig dolor o sensació d’entumiment.
D’altra banda, els pacients es queixen de trastorns del sistema musculoesquelètic com la debilitat muscular. En el curs posterior de la malaltia, fins i tot es pot produir paràlisi de la musculatura. A més dels trastorns de mobilitat, també es poden produir problemes en buidar l’intestí o bufeta.
Si es produeixen aquests símptomes, és important consultar immediatament un metge, perquè la paraplegia inicial sovint es pot curar mitjançant una intervenció quirúrgica immediata. Els símptomes es divideixen en una paraplegia completa i una incompleta. En una paraplegia completa, les fibres nervioses de la medul·la espinal es tallen completament.
Com a resultat, les vies de conducció s’interrompen completament. Els músculs corresponents ja no poden ser controlats per sistema nerviós i per tant no es pot moure. El resultat és la paràlisi.
En una paraplegia incompleta, no totes les fibres nervioses d’un segment de medul·la espinal s’han tallat. Alguns dels senyals encara es poden transmetre. Així, es conserva una funció residual de la musculatura, fins i tot els trastorns de sensibilitat només són menys acusats.
La sospita d’una paraplegia sol ser expressada per la mateixa persona afectada, per tal de confirmar-ho, el metge disposa de diverses proves i procediments d’imatge, segons la causa sospitada. Si s'ha produït un accident, el metge en tindrà un de raigs X, es realitza una tomografia computaritzada (TC) o una ressonància magnètica (RM) amb la qual es realitza la fractura d'un cos vertebral i es pot aixafar la medul·la espinal a la imatge resultant. Tot seguit, aquestes imatges proporcionen informació sobre l’abast i la ubicació del dany i també ajuden a decidir si és necessària o no la cirurgia.
No obstant això, si la paraplegia s’ha desenvolupat lentament, el metge realitzarà un examen neurològic exhaustiu. Això inclourà diverses proves per comprovar la sensibilitat i la força muscular. Per tal d'excloure o demostrar un inflamació de la medul·la espinal, un sang pot ser necessària una prova. Els diagnòstics diferencials importants són les paràlisis causades per danys al els nervis al cervell o per una malaltia del mateix múscul. En aquests casos, però, la sensibilitat continua intacta.
