Deferiprona

Productes

La deferiprona està disponible comercialment en forma de film tauletes (Ferriprox, genèric). Es va aprovar a molts països el 2001.

Estructura i propietats

Deferiprona o 3-hidroxi-1,2-dimetilpiridin-4-ona (C7H9NO2, Mr = 139.2 g / mol) és un derivat de piridinona metilat i hidroxilat. Pertany a les α-cetohidroxipiridones. La deferiprona existeix com un cristal·lí blanc a rosa pols que és poc soluble en aigua.

Efectes

La deferiprona (ATC V03AC02) és un lligand bidentat que s’uneix de ferro (Fe3+) en una proporció de 3: 1. Afavoreix l'excreció de de ferro principalment a través de l’orina, contrarestant així la sobrecàrrega de ferro. Uneix altres ions metàl·lics com de coure, aluminii zinc en menor mesura. A diferència de deferoxamina, la deferiprona es pot administrar per via oral i no és necessària cap infusió.

Indicacions

Com a agent de segona línia per al tractament de de ferro sobrecàrrega en pacients amb talassèmia major (talassèmia, una malaltia del vermell sang cèl · lules).

Dosi

Segons l’SmPC. tauletes se solen prendre tres vegades al dia i preferiblement el dejuni. La dosi es basa en el pes corporal.

Contraindicacions

Es poden trobar precaucions completes a l’etiqueta del medicament.

Interaccions

La deferiprona es conjuga amb UGT1A6. Droga-droga interaccions s'han descrit amb antiàcids, sucralfat, cations polivalents i vitamina C. La deferiprona no s’ha d’administrar amb les drogues que pot causar neutropènia o agranulocitosi.

Efectes adversos

El més comú possible efectes adversos incloure nàusea, vòmitsi Mal de panxa. El complex ferro-deferiprona descolora l'orina a un marró vermellós. La deferiprona pot causar neutropènia i agranulocitosi en casos rars, presentant un risc per al desenvolupament de malalties infeccioses que posin en perill la vida.