Tegmentum: estructura, funció i malalties

El tegmentum forma part del tronc cerebral que inclou el cervell mig, el pont (pons) i la medul·la oblongada. Conté nombroses zones nuclears (nuclis) i vies nervioses, algunes de les quals realitzen funcions motores i altres funcions sensorials o sensibles. Es poden produir lesions inespecífiques al tegment, per exemple, en el context de carrera, malaltia neurodegenerativa o com a conseqüència de lesions mecàniques.

Què és el tegmentum?

La paraula "tegmentum" prové del llatí i significa literalment "caputxa". El tegmentum deu el seu nom al fet que forma una capa contínua que sembla adherida. L’estructura anatòmica es compon de tres parts que abasten el cervell mig, el pont i la medul·la oblongada. Les tres àrees formen part del tronc cerebral, també conegut com a truncus cerebri o truncus encephali. A la embrió, Aquesta cervell l'àrea es desenvolupa a partir de la segona i tercera vesícules cerebrals, però cerebel està exclòs del tronc cerebral. El tegment és contigu amb l’espai intern del líquid cefaloraquidi format pels quatre ventricles cerebrals juntament amb el canal espinal (canal centralis).

Anatomia i estructura

Quan es parla del tegment en general, sovint s’entén el tegmentum mesencephali o cap del cervell mig; no obstant això, en un sentit estricte, el tegmentum mesencephali és només una de les tres parts del tegment. Les altres dues parts són el tegmentum myelencephali (cap del cervell posterior) i el tegmentum pontis (capell del pont). Aquí, el tegmentum myelencephali pertany a la medul·la oblongata (medulla oblongata), mentre que el tegmentum pontis forma part del pont (pons). Al costat del mesencefali tegmental del cervell mig hi ha la crura cerebral cerebral i el mesencefali aquaeducte, als altres costats dels quals el mesencefali tectal s’enfronta als mesencefals tegmentals. Al pont i la medul·la oblongada, el tegment es troba posterior a cadascuna de les estructures. Les tres parts del tegmentum alberguen diferents zones nuclears i vies neuronals. A causa de la capa aïllant que envolta les fibres nervioses, la neurologia també es refereix a elles com a substància blanca, mentre que les zones nuclears consisteixen en grups de cèl·lula nerviosa cossos coneguts com a matèria grisa.

Funció i tasques

El cinquè nervi cranial (nervi triplet, nervi trigemin) s’origina en el tegment. Les seves fibres motores s’originen a partir del nucli motorius nervi trigemini, mentre que les seves fibres sensorials s’originen a partir del nucli espinal nervi trigemini a la medul·la oblongada, del nucli principal nervi trigemini al pons o del nucli mesencefàlic nervi trigemini al cervell mig. Com el nervi trigemin, la via del bucle medial (lemniscus medialis) passa per tot el tronc cerebral. Les zones bàsiques de la via del bucle medial es troben a la medul·la oblongada, però el seu curs el porta a través del pont i del cervell mitjà fins al tàlem. El nucli caeruleal o locus caeruleus es troba al tegmentum pontis. Pertany al formatio reticularis, que és una xarxa de nuclis i altres neurones. La seva funció inclou el control d’atenció i orientació, de la qual cosa, però, no és l’únic responsable. El sisè nervi cranial (nervi abducens) controla certs moviments oculars, mentre que el setè nervi cranial (nervi facial) transporta fibres nervioses sensorials, sensibles i parasimpàtiques a més de les motores. Les fibres motores del nervi facial participar en el control de les expressions facials, l’oïda, la parla, l’obertura de la mandíbula i la deglució. Els nuclis del vuitè nervi cranial (nervi auditiu, nervi vestibulococlear) també es troben al tegmentum pontis. La substància negra, que pertany al sistema motor extrapiramidal i, per tant, participa en el control del moviment, es troba, entre d’altres, al mesencèfal del tegment. El nucli ruber també forma part d’aquest sistema. A més, el mesencefali tegmental és la llar del nucli nervi oculomotorii i del nucli accessorius nervi oculomotorii; tots dos són responsables dels moviments oculars. El nucli nervi trochlearis és el nucli motor del quart nervi cranial (nervus trochlearis), que participa en el control dels moviments oculars. A més, nombroses altres fibres passen pel mesencèfal de tegment.

Malalties

Els nuclis del nervi abducens al tegmentum pontis poden patir danys com a part d’un crani base fractura, produint una visió doble i alteracions dels moviments oculars. El nervi troclear també és una possible causa de trastorns que afecten els moviments oculars: normalment, quan hi ha dany al nervi troclear, l’ull gira medialment cap amunt. Lesions al nervi facial pot ser degut a tumors, hemorràgies, La malaltia de Lyme, os temporal fractura, O carrera, i sovint produeixen paràlisi facial. El nervi trigemin també pot ser responsable de la paràlisi; el seu dany també permet alteracions sensorials a la cara. Limitacions funcionals del els nervis i les seves àrees bàsiques es poden produir de diverses maneres. Una de les possibles causes que pot afectar qualsevol àrea del tegment és: carrera. En aquest cas, el fitxer oclusió d'un sang vaixell que subministra el cervell condueix a un subministrament insuficient i fallades corresponents a les zones cerebrals afectades. Aquest dany pot ser permanent si el subministrament insuficient provoca la mort de cèl·lules nervioses, com és el cas de la prolongació trastorns circulatoris. Per tant, cal una acció ràpida en cas de cop per limitar el dany. Un altre exemple de malaltia que afecta el tegment és Malaltia de Parkinson. Es basa en la pèrdua de cèl·lules nervioses de la substància negra i es manifesta en forma de rigidesa muscular (rigor), múscul tremolor (tremolor), ralentització dels moviments (bradiquinesi) i inestabilitat postural. A més, altres malalties neurodegeneratives com Demència d'Alzheimer or esclerosi múltiple pot afectar la substància grisa i blanca del tegment.