Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.
- Petit recompte de sang
- Recompte sanguini diferencial
- Paràmetres inflamatoris - CRP (proteïna C-reactiva) o ESR (taxa de sedimentació dels eritròcits).
- La creatina quinasa (CK) (isoenzim CK-MM): el paràmetre més important en la detecció de malalties musculars (polimiositis, dermatomiositis, però també en infecciosos miositis) Atenció! Fins i tot en individus sans després d’un treball muscular intens (per exemple, culturistes, esportistes d’alt rendiment o treballadors de la construcció), després de ser im (intramuscular) injeccions, es troben valors significativament elevats de CK (no poques vegades fins a 10 vegades el límit superior de la norma). En els pacients tractats amb estatina s’ha d’abandonar amb un augment de CK superior a 4-5 vegades la norma o s’ha d’abandonar amb un augment de CK superior a 10 vegades la norma.
- Interpretació dels nivells elevats de CK:
- CK> 10 vegades la norma superior → miopatia, miositis (quadre clínic: sovint generalitzat dolor; malaltia muscular subjacent independent?).
- CK> 40 vegades superior a la norma → rabdomiòlisi / dissolució de fibres musculars estriades / músculs esquelètics, així com músculs cardíacs (quadre clínic: símptomes musculars amb disfunció renal i mioglobinúria (orina fosca i descolorida)).
- Els electròlits - calci, sodi, potassi, magnesi, fosfat.
- Estat d’orina (prova ràpida de: nitrits, proteïnes, hemoglobina, eritròcits, leucòcits) incl. sediment, si és necessari urocultiu (detecció de patògens i resistograma, és a dir, proves adequades) antibiòtics per sensibilitat / resistència).
- Dejuni glucosa (dejuni sang glucosa).
Paràmetres de laboratori de 2n ordre - segons els resultats de la història, examen físic i els paràmetres de laboratori obligatoris - per a una aclariment diagnòstic diferencial.
- Mioglobina (proteïna muscular del grup de la globina).
- Vitamina D (25-OH vitamina D)
- Examen serològic o bacteriològic: si se sospita d’infeccions bacterianes, víriques o parasitàries.
- Examen genètic molecular - si malalties genètiques se sospita.
- Paràmetres de la tiroide: TSH, fT3, fT4
- Paràmetres de la funció paratiroïdiana: hormona paratiroide.
- Fetge paràmetres - alanina aminotransferasa (ALT, GPT), aspartat aminotransferasa (AST, GOT), glutamat deshidrogenasa (GLDH) i gamma-glutamil transferasa (gamma-GT, GGT), fosfatasa alcalina, bilirubina - si és crònic l’alcoholisme se sospita.
- Reumatisme diagnòstic: CRP (proteïna C-reactiva) o ESR (taxa de sedimentació sanguínia); factor reumatoide (RF), CCP-AK (cíclic citrulina pèptid anticossos), ANA (anticossos antinuclears).
- HMGCR (3-hidroxi-3-metilglutaril-CoA reductasa): per sospita de miopatia necrotitzant (NM) mediada per la immunitat.
- Porfirines
- Múscul biòpsia - si se sospita gènesi muscular *.
- Examen toxicològic: en cas de sospita d’intoxicació (alcohol, heroïna, cocaïna).
- Porfirines a l’orina - si és així porfíria se sospita.
- Determinació de carnitina i aceticarnitina al sèrum (amb tàndem massa espectrometria) - si se sospita un trastorn metabòlic de la carnitina.
- LCR punxada (col·lecció de líquid cefaloraquidi per punció del canal espinal) per al diagnòstic de LCR - en casos sospitosos de poliomielitis (poliomielitis), síndrome de Guillain-Barré (GBS).
Altres notes
- * Per a les mialgies relacionades amb la soca:
- Múscul biòpsia és prometedor només si els nivells de CK s’eleven almenys set vegades. En les màlgies no dependents de l’estrès i en troballes neurològiques poc significatives, el 2% de les biòpsies musculars solen ser anormals no específicament.
- el valor diagnòstic d’una biòpsia muscular augmenta quan hi ha un o més dels següents signes / símptomes:
- Mioglobinúria (excreció de mioglobina a l’orina).
- Fenomen de "segon vent" (= la persona afectada sent alleujament dels símptomes després d'un breu descans i una reducció de l'esforç)
- La debilitat muscular
- Hipertròfia / atròfia muscular
- CK:> augment de 3-5 vegades
- Canvis en una miopatia (malaltia muscular) a electromiografia (EMG; mètode electrofisiològic en diagnòstic neurològic, en què es mesura i es visualitza l'activitat muscular elèctrica sobre la base dels corrents d'acció dels músculs).
- Antecedents familiars positius per les mateixes queixes o malaltia neuromuscular.
