Sinònims en el sentit més ampli
hipertiroïdisme, malaltia de Graves, hipertiroïdisme immunogènic, bocio deficient en iode, bocio, nòduls calents, nòduls autònoms
Teràpia farmacològica
La teràpia tirostàtica (supressora de la tiroide) provoca el cessament de la sobreproducció hormonal a la glàndula tiroide. Tots els pacients amb hipertiroïdisme (hipertiroïdisme) es tracten fins que s’aconsegueix una funció tiroïdal normal (= eutiroïdisme). T’interessa la teràpia farmacològica contra l’hipertiroïdisme?
Al següent article trobareu informació detallada a: Tirostàtica Conté sofre tirostàtica com el tiamazol (per exemple, Favisatn ®), propiltiouracil (per exemple, Propycil®) o carbimazol (per exemple, Car®) inhibeixen la formació de precursors de l'hormona tiroïdal.
La ingestió s’ha de prendre durant 6-8 dies abans que es produeixi l’efecte (= període de latència). Un altre grup de medicaments tirostàtics són els perclorats, com ara sodi perclorat (per exemple, Irenat®). Eviten l’absorció de iode a la glàndula tiroide, de manera que la producció d'hormones es veu afectada.
Aquests fàrmacs tenen una aparició ràpida d’acció, de manera que l’efecte es nota ràpidament. Els possibles efectes secundaris de la teràpia tirostàtica són les reaccions al·lèrgiques amb erupcions cutànies, febre, articular o muscular dolor. A més, el nombre de blancs sang cèl·lules (= leucòcits) i plaquetes (= trombòcits) poden caure, per això és normal recompte de sang els controls s’han de realitzar sota teràpia farmacològica.
Després d 'interrompre la medicació, el glàndula tiroide sovint torna a ser hiperactiu, especialment a Malaltia de les fosses, per això radioteràpia o s’hauria de realitzar una operació un cop s’hagi assolit l’eutiroïdisme, és a dir, la funció tiroïdal normal. Si el pacient ho té Malaltia de les fosses, El condició of hipotiroïdisme s'ha d'evitar a tota costa, ja que existeix orbitopatia endocrina (Vegeu hipertiroïdisme) pot empitjorar en aquestes condicions. Si el fitxer cor augmenta la taxa, els β-bloquejadors es poden administrar independentment de la teràpia tirostàtica, ja que inhibeix, entre altres coses, la conversió de l’hormona tiroïdal T4 en l’hormona T3, que és la forma més activa de les dues les hormones.
operació
La teràpia quirúrgica es duu a terme quan es produeix una ampliació pronunciada de la glàndula tiroide (goll) i es produeixen símptomes de desplaçament d’estructures veïnes a causa de l’engrandiment de la glàndula tiroide. Si es produeix un canvi maligne a la glàndula tiroide (tiroide càncer) se sospita, també s’ha de realitzar una cirurgia. La crisi tirotòxica també és una indicació per al tractament quirúrgic de hipertiroïdisme.
La cirurgia és el procediment escollit en presència d’àrees tiroïdals autònomes. Després de la cirurgia, en funció de la mida del teixit restant, hipotiroïdisme es pot desenvolupar, motiu pel qual el postoperatori (= després de la cirurgia) TSH el control de nivell és necessari. Pacients amb Malaltia de les fosses reben l’anomenada resecció gairebé total de la glàndula tiroide: l’òrgan s’elimina fins a 2 ml de volum residual.
Si se sospita d’un tumor maligne de la glàndula tiroide, la glàndula tiroide s’elimina completament. Després de l’operació, la tiroide les hormones s'han de substituir, és a dir, substituir-los, ja que l'òrgan ja no pot produir cap quantitat o una quantitat suficient les hormones que el cos necessita. La cirurgia no és possible si es produeixen símptomes de zones reduïdes i funcionals de la glàndula tiroide que es distribueixen de manera difusa o si el pacient no pot ser operat per altres malalties o limitacions (= inoperabilitat).
