Tractament de la psoriasi

Quines són les opcions de tractament?

psoriasi és una malaltia de la pell complexa que es produeix en recaigudes i pot ser molt estressant per als afectats. Hi ha diverses opcions disponibles per al tractament de psoriasi, que s’adapten individualment al pacient. Es fa una distinció bàsica entre la teràpia local i la teràpia sistèmica psoriasi.

A continuació, es presentaran les opcions de tractament individuals de la teràpia local i sistèmica de la psoriasi. Tots els pacients que pateixen psoriasi reben àcid salicílic i urea com a teràpia bàsica per a aplicacions locals. Aquests principis actius serveixen per a la queratòlisi, és a dir, per eliminar l'excés de còrnia.

A part d’aquesta teràpia bàsica, hi ha altres medicaments efectius localment. O bé tenen un efecte antiinflamatori o inhibidor del creixement a les cèl·lules de la pell. Les drogues que s’utilitzen són glucocorticoides com el furoat de mometasona, vitamina D derivats com el calcipotriol, derivats sintètics de quitrà (ditranol), preparats de quitrà (quitrà de carbó) i retinoides.

En casos greus de psoriasi, aquests agents locals es combinen amb enfocaments terapèutics sistèmics o fototeràpia. La teràpia UV-B és una de les possibles fototeràpies per a la psoriasi. La pell s’irradia amb la porció d’ones curtes de llum UV.

Es diu que aquesta teràpia té un efecte inhibidor del creixement a les cèl·lules de la pell de la capa superior de la pell i que regula la baixa sistema immune. La teràpia UV-A penetra en capes de la pell més profundes i té un efecte particularment antiinflamatori i inhibidor del creixement. El PUVA (psoralè més UV-A) és un tipus d’intermediari entre la teràpia sistèmica i la local.

En aquesta teràpia, el principi actiu psoralen, que fa que la pell sigui més sensible Radiació UV, s'aplica a la pell o es pren com a ingredient actiu en forma de comprimit. La pell s’irradia amb raigs UV-A. En els casos de psoriasi greu, una infestació del articulacions o una resposta insuficient a les mesures de teràpia local, s’utilitzen opcions de teràpia sistèmica.

Una possibilitat és el tractament amb retinoides com la isotrentinoïna. Aquests inhibeixen la taxa de creixement de les capes superiors de la pell i es poden combinar bé amb la teràpia PUVA. Un altre agent actiu utilitzat és l'àcid fumàric.

Això inhibeix la reacció inflamatòria de la psoriasi. En la teràpia sistèmica, els anomenats agents immunosupressors com metotrexat o la ciclospoprina A també tenen un paper important. Aquests medicaments regulen el sistema immune i són un component important del tractament de la psoriasi. Els anomenats biològics (Infliximab, Adalimumab) s’utilitzen com a fàrmacs relativament nous. Aquests són anticossos que s’utilitzen quan altres tractaments no funcionen.

Quins medicaments hi ha disponibles per a la psoriasi?

Per al tractament de la psoriasi, hi ha diversos principis actius que s’apliquen externament o s’utilitzen en forma de comprimits i injeccions per a teràpia sistèmica. Mentrestant, hi ha molts medicaments disponibles, que presenten diferents avantatges i desavantatges. Per obtenir una visió general senzilla, és recomanable distingir primer entre agents terapèutics locals i medicaments sistèmics.

Quin medicament és el més adequat per al curs de la psoriasi en última instància, s’ha de decidir individualment. - Terapèutica local: per a teràpia local corticoides (inclòs el furoat de mometasona), derivats de quitrà (ditranol), preparats de quitrà, retinoides i vitamina D s’utilitzen anàlegs. - Terapèutica sistèmica: per a la teràpia sistèmica de psoriasi, retinoides (isotrentinoïna), àcid fumàric, metotrexat, ciclosporina A, infliximab i adalimumab s’utilitzen preferentment.

• En casos rars també es pot utilitzar Enbrel®

El metotrexat és un dels fàrmacs més antics que s’utilitzen per al tractament intern de la psoriasi. És un agent immunosupressor que regula l'activitat del sistema immune. L’ingredient actiu s’injecta una vegada a la setmana a la vena o pell o com a pastilla.

La dosi habitual és d’entre 15 i 25 mg. No obstant això, la dosi exacta es determina individualment. Després d’unes 2 a 4 setmanes, es pot esperar que l’efecte comenci a tenir efecte, però es produeix en aproximadament el 60% dels pacients.

El metotrexat es pot utilitzar per aconseguir la major llibertat possible dels símptomes en aquests pacients. El metotrexat és un medicament molt eficaç, però malauradament també és un medicament amb molts efectes secundaris. No s’ha d’utilitzar per a moltes condicions preexistents, ja que pot conduir a un empitjorament d’aquestes condicions.

En particular, pacients amb fetge la disfunció no ha de prendre metotrexat. Trastorns pronunciats de ronyó la funció, el sistema hematopoètic i l’alcoholisme també poden ser contraindicacions per a la teràpia amb metotrexat. Durant la teràpia amb metotrexat, controls periòdics del sang, fetge i ronyó s’han de dur a terme valors.

El fumaderm és un medicament d’ús freqüent en psoriasi. Es tracta de pastilles que contenen diversos fumarats. El fàrmac té un efecte antiinflamatori i es pren segons un calendari fixat durant diverses setmanes.

Es pot esperar un primer èxit del tractament al cap d’unes 6 setmanes. Per tant, cal una mica de paciència per a aquesta teràpia. Els fumarats s’utilitzen per a la teràpia interna quan les mesures locals no són suficients o quan hi ha psoriasi greu.

En aproximadament el 50 al 70% dels pacients, els fumarats condueixen a la major llibertat possible dels símptomes. El medicament pot causar queixes del tracte gastrointestinal i de la malaltia ronyó. Durant la teràpia amb Fumaderm, sang, fetge i valors renals per tant, s’ha de revisar regularment. Malalties del tracte gastrointestinal i el ronyó pot ser un criteri d’exclusió del tractament amb fumaderm.