Inflamació de les glàndules salivals (sialadenitis): símptomes, queixes, signes

Els següents símptomes i queixes poden indicar sialadenitis (inflamació de les glàndules salivals):

Sialadenitis vírica

Parotitis epidèmica (paparres).

  • Papers afecta els dos paròtids (glàndules paròtides) en forma de inflamació glandular en aproximadament dos terços de tots els casos.
  • La inflor màxima s’assoleix entre el segon i el tercer dia. Al cap d’una o dues setmanes, la inflor disminueix gradualment.
  • Inflor dolorosa de baix grau a la regió paròtida amb panys suggereixen parotitis epidèmica.
  • En un 10 a un 15% dels casos, també hi participen les glandules submandibulares (glàndula submandibular) i els sublinguals (glàndula sublingual).
  • La meitat de les malalties són asimptomàtiques o subclíniques.
  • Símptomes associats: Febre, mal de cap, mal de coll i edema de les parpelles i del canal auditiu.

Sialadenitis del citomegalovirus

  • En la infecció prenatal (abans del naixement) fetopatia sialadenal (malaltia de la fetus), inflor del major glàndules salivals acompanyat de Morbus haemolyticus neonatorum.
  • En infeccions postnatals (després del naixement), inflor de les glàndules salivals en més del 10% dels casos.
  • Adult citomegàlia sovint es desenvolupa amb una resposta immune deficient; limfadenopatia (limfa ampliació del node), febre episodis i trombocitopènia com leucopènia (disminució anormal de plaquetes/ plaquetes i limfòcits/ blanc sang cèl·lules) són possibles.

Malaltia del virus Coxsackie A.

  • Tríada: parotitis (glàndula paròtida inflamació), gingivitis (inflamació de les genives), herpangina (malaltia infecciosa de l’anell faringi limfàtic).
  • Moltes vegades es produeix una epidèmia
  • Curs lleu de la malaltia durant uns 8 dies

Malaltia viral HI (malaltia de les glàndules salivals del VIH).

  • Glàndules salivals sovint augmenta simètricament (malaltia de les glàndules salivals del VIH).
  • Xerostomia severa (seca boca) in SIDA.

Sialadenitis bacteriana aguda

  • Un requisit previ per al desenvolupament de la sialadenitis bacteriana inespecífica aguda és la hiposialia (disminució de la secreció salival).
  • Símptomes de la sialadenitis bacteriana aguda:
    • Inflor dolorosa a la zona de la glàndula.
    • Envermelliment de la pell
    • Inflor i enrogiment del conducte excretor
    • Normalment només una infecció unilateral
    • De vegades pútrida (purulenta), floculenta i ja no clara saliva.
  • Afecta el glàndula paròtida després d’una cirurgia major, com la laparotomia: parotitis postoperatòria. La parotitis pot lead a fístula formació i propagació a la fossa pterigopalatina o al canal auditiu. La funció del nervi facial es conserva majoritàriament.
  • Sovint es deu a la localització a la glàndula submandibular superinfecció d’una obstrucció de sortida causada per la formació de càlculs: sialolitiasi (càlculs salivals).

Sialadenitis crònica

  • Sialadenitis electrolítica obstructiva - sialolitiasi (pedra salival malaltia): de l'obstrucció (completa oclusió) La sialadenitis recurrent crònica subjacent resulta en la simptomatologia de l’augment dependent de la ingesta d’aliments, intermitent i dolorós. Bacterià ascendent (ascendent) superinfecció (infecció secundària) dóna lloc a episodis purulents aguts. És possible una descàrrega espontània de concrements.
  • En aproximadament la meitat dels casos de malaltia, l’anomenat tumor de Küttner de la glàndula submandibular s’associa amb sialolitiasi. La glàndula està esclerosada a l'etapa final i, per tant, s'endureix com un tumor, poc dolorosa i inflada permanentment. Palpatori (per palpació) El tumor de Küttner és difícil de distingir d’una neoplàsia (neoplàsia).
  • La parotitis crònica recurrent sol presentar-se amb inflor paròtida unilateral o alterna, però poques vegades bilateral. La salivació disminueix i el saliva en si és lletós-ennuvolat, granulat o purulent. Sovint n’hi ha panys durant l’episodi inflamatori. Després de diversos atacs, el glàndula paròtida pot ser indurat (endurit) i reduït de mida a causa de la remodelació fibròtica i la pèrdua de funció com a resultat.
  • El patró de malaltia autoimmune de la síndrome de Sjögren o Sicca presenta un curs crònic. La sialopènia (flux salival reduït) resultant de l’atròfia (regressió) del parènquima glandular és tan pronunciada a Síndrome de Sjögren que angoixa sec boca pot estar present, provocant infeccions per via oral mucosa i càries. Les membranes mucoses són seques a atròfiques-brillants i poden presentar restes mucosos enganxosos i escorça. La glàndula paròtida és bilateralment pastosa, difusa i només inflada lleugerament dolçament i augmentada crònicament en un terç dels casos. A la fase final, hi ha atròfia glandular.
  • En la síndrome de Heerfordt (sarcoidosi dels glàndules salivals), la glàndula paròtida es caracteritza normalment bilateralment per una inflor mitjana-densa, constant i indolora. Xerostomia (seca boca) no està tan marcat com a Síndrome de Sjögren. A més del parènquima glandular, intraglandular (situat al cos glandular) limfa poden estar implicats nodes i petites glàndules salivals.
    • Tríada de la síndrome de Heerfordt:
      • Ondulant ("ondulant") febre.
      • Uveïtis (inflamació de la pell mitjana de l’ull) amb iridociclitis (inflamació de la pell de l’iris / arc de Sant Martí i del cos ciliar / part en forma d’anell de la pell mitjana de l’ull, que s’encarrega de la suspensió de la lent i de la seva acomodació )
      • Inflor paròtida (inflamació de la glàndula paròtida).

      ocasionalment: parèsia del nervi facial o parèsia del nervi recurrent

  • Sialadenitis radiogènica (sialadenitis per radiació): induïda per radiació inflamació de les glàndules salivals es caracteritza per una mucositis aguda desencadenada immediatament (inflamació de l’oral mucosa). Els acins serosos estan danyats i els conductes epiteli pateix canvis inflamatoris. Segueixen l'apoptosi (mort cel·lular controlada) i la remodelació fibròtica. Una setmana després de començar radioteràpia, el flux salival ja està reduït. Al cap d’unes setmanes, els símptomes inflamatoris aguts disminueixen, deixant xerostomia (boca seca) amb molt reduït, viscós saliva amb disminució de l’activitat enzimàtica. Xerostomia comporta el risc de patir càries, Candida albicans (fong del grup Candida) i infeccions bacterianes ascendents (ascendents) de la glàndula.

Sialadenitis específica

En un curs crònic de raresa tuberculosi de les glàndules salivals, principalment la intraglandular ("dins d'una glàndula") limfa es afecten els nodes, menys el parènquima de la glàndula. El curs crònic de la sialadenitis també es mostra en una actinomicosi (micosi per radiació) de les glàndules salivals que es produeix rarament. Es caracteritza per una inflor dura, indolora i típic vermell-lívid pell decoloració a la zona de la glàndula paròtida o de la glàndula submandibular, amb afectació secundària de les glàndules. Patognomònic (indicatiu de malaltia).

  • Parotitis: lòbul que sobresurt en una sialadenitis viral, purulenta o fins i tot autoimmune de la glàndula paròtida.
  • Sialadenitis obstructiva: afeccions inflamades associades a la ingesta d'aliments.

Principals símptomes

  • dolor
    • difondre
      • Sialadenitis vírica
    • forta
      • sialadenitis purulenta aguda
        • Parotitis: agonitzant, apagada, de vegades palpitant a causa de l’augment de la pressió dins de la càpsula paròtida
    • Poc dolorós: síndrome de Sjögren o Sicca.
    • Depenent de la ingesta d’aliments
      • Sialadenitis obstructiva (relacionada amb l’oclusió)
  • inflor
      • Sialadenitis vírica
    • crònic
      • Síndrome de Sjögren o sicca
        • Inflor parcialment greu de la glàndula paròtida
      • Síndrome de Heerfordt
      • Sialadenosi
      • Sialadenitis crònica
    • Ambdós costats
      • sialadenitis vírica
        • Parotitis epidèmica amb pocs dies de retard.
        • Comú en el VIH
      • Sialadenitis bacteriana aguda
      • Síndrome de Sjögren o sicca
      • Sialadenosi
      • Sialolitiasi només en gangatípia
    • unilateral
      • Menys freqüentment en sialadenitis vírica
      • Sialadenitis bacteriana aguda
      • Sialadenitis crònica
      • Sialolitiasi
    • difondre
      • Sialadenitis bacteriana aguda
    • Circumscrit
    • Colateral (lat: con “junts”; latus “costat”; mateix costat del cos) edema de la galta
      • Parotitis epidèmica (galteres)
  • Envermelliment de la pell
    • Parotitis epidèmica
  • Papiledema
    • Sialadenitis bacteriana aguda
    • Sialolitiasi (càlculs salivals)
  • Abscess formació (fusió de teixits).
    • Si cal, en sialadenitis bacteriana aguda.
  • Trastorn de la secreció (reducció de la secreció salival).
    • Parotitis epidèmica
    • Fort dins Síndrome de Sjögren o síndrome de sicca.
    • Més suau en la síndrome de Heerfordt
    • Sialadenitis obstructiva (relacionada amb l’oclusió)
    • Sialadenitis radiogènica (induïda per radiació)
    • Sialadenitis a la sida
    • Hiposialia induïda per fàrmacs
  • Qualitat salival
    • augment de la viscositat
      • En sialadenitis radiogènica
      • Per enganxar-se a la síndrome de Sjögren o sicca.
    • ennuvolat-purulent
      • En sialadenitis bacteriana aguda
    • Clear
      • Per sialadenitis vírica
  • Pinça de mandíbula
    • En parotitis recurrent crònica en l’interval.
    • Moderadament en parotitis epidèmica
  • dolor d'oïdes
    • En cas de parotitis epidèmica

Símptomes secundaris

  • Sensació general de malaltia
    • En sialadenitis vírica
  • Anorèxia (pèrdua de gana)
    • En parotitis epidèmica
  • Cefàlgia (mal de cap)
    • En parotitis epidèmica
  • Febre
    • Parcialment considerable en parotitis epidèmica
    • Episodis febrils de citomegàlia
  • Gingivitis (inflamació de les genives)
    • En la malaltia viral de Coxsackie
  • herpangina (malaltia infecciosa de l’anell faringi limfàtic).
    • En la malaltia viral de Coxsackie
  • Queixes reumàtiques
    • En la síndrome de Sjögren
  • El mal de coll
    • Per a parotitis epidèmica
    • Dificultat per empassar a la citomegàlia
  • Limfadenopatia (ampliació de ganglis limfàtics).
    • En citomegàlia
  • Mastitis (inflamació de les glàndules mamàries)
    • Per a parotitis epidèmica
  • Meningitis (meningitis) /meningoencefalitis (inflamació combinada del meninges (meningitis) I el cervell (encefalitis)).
    • En la parotitis epidèmica (paparres).
  • dolor d'oïdes
    • En cas de parotitis epidèmica
  • Simptomatologia ocular ("relacionada amb els ulls") (trastorn secretor de les glàndules lacrimals).
    • En la síndrome de Sjögren o Sicca.
  • Orquitis (inflamació dels testicles)
    • En la parotitis epidèmica, especialment quan la malaltia es produeix després de la pubertat.
  • Ooforitis (inflamació ovàrica).
    • En parotitis epidèmica (paperetes).
  • pancreatitis (inflamació del pàncrees).
    • En parotitis epidèmica

Senyals d’advertència (banderes vermelles)

  • En la síndrome de Sjögren, alta incidència (freqüència de casos nous) deLimfoma de Hodgkin (càncer de les glàndules limfàtiques).
  • En simptomatologia sicca (simptomatologia d’ulls secs i / o boca seca) possibilitat de:
    • Malaltia reumatoide / colagenosi
    • Infecció per hepatitis C.
    • Infecció pel VIH
    • Colangitis biliar primària (PBC, sinònims: colangitis destructiva no purulenta; anteriorment: cirrosi biliar primària): Autoimmune relativament rar fetge malaltia que s'origina a la intrahepàtica ("dins del fetge") bilis conductes i s’associa amb la inflamació; a llarg termini, la inflamació s'estén a tots fetge teixit i, finalment, provoca cicatrius i fins i tot cirrosi; El 90% dels casos afecten a la dona Detecció d’antimitocondrials anticossos (AMA); El PBC s’associa sovint a malalties autoimmunes (autoimmunes tiroiditis, polimiositis, sistèmic lupus eritematós (LES), esclerosi sistèmica progressiva, reumatoide artritis); associat amb colitis ulcerosa en el 80% dels casos; el risc a llarg termini de carcinoma colangiocel·lular és del 7-15%.
  • En cas de trastorn secretor, exclusió d’un esdeveniment neoplàstic.
  • En el cas de parotitis purulenta risc d’infecció per glàndules paròtides
  • Parèsia / paràlisi del nervi facial (parèsia parcial de branques individuals) en casos d’infiltració inflamatòria profunda de la glàndula paròtida