El diencèfal, també conegut com a inter cervell, és una de les cinc principals seccions principals del cervell. Funciona estretament amb el cervell (final cervell) i juntament amb ell forma el que es coneix com a avantbraç. Al seu torn, el diencèfal es divideix en cinc estructures més, que realitzen diverses funcions.
Què és el diencèfal?
El nom de diencèfal es deriva ja de la seva ubicació al cervell. Es troba al centre del cervell entre el cervell i la tija cerebral. El cervell mig l’adjunta al vèrtex. Dins del diencèfal es troba el 3r ventricle, una cavitat plena de líquid cefaloraquidi. Juntament amb el cervell terminal (telencèfal), el cervell mitjà (mesencèfal), el cervell posterior (metencèfal) i el cervell posterior (mielencèfal), és una de les cinc grans seccions principals del cervell. Funcionalment és inseparable del cervell final. El diencèfal és responsable dels sentits de la vista, olor i audició. A més, també conté els centres de sensibilitat superficial, sensibilitat profunda i sensibilitat mental. El diencèfal representa el punt de commutació entre l’autònom sistema nerviós i la el sistema endocrí.
Anatomia i estructura
El diencèfal es troba entre l'extrem cerebral i el tronc cerebral. Juntament amb el cervell final, forma el que es coneix com a avantbraç (prosencèfal). Durant el desenvolupament cerebral embrionari, una vesícula cerebral primària dóna lloc primer al prosencefal, del qual prové tant cervell i el diencèfal es forma llavors amb la formació de dues vesícules cerebrals secundàries. Aquest fet ja indica l’estreta afiliació funcional d’ambdues àrees cerebrals. El tronc cerebral, al seu torn, consisteix en el cervell mig, el pont (pons) i la medul·la oblongada, o cervell posterior, que s’estén. El diencefal està connectat al tronc cerebral a través del cervell mig. El cerebel, que és responsable de la funció motora, no és directament adjacent al diencefal, sinó que forma connexions fibroses amb el tàlem mitjançant les anomenades eferències, així com una xarxa neuronal difusa a través del tronc cerebral al diencèfal també. Per tant, el diencèfal pot actuar com un punt central de commutació. Amb aquesta finalitat, es divideix en cinc centres estructurals, que al seu torn tenen diferents funcions a realitzar. Les estructures del diencèfal inclouen el tàlem, hipotàlem, epitàlem amb glàndula pineal, el subtàlem i el metatàlem.
Funció i tasques
El diencèfal realitza moltes funcions importants de l’autonòmic sistema nerviós. S’encarrega d’equilibrar els sistemes nerviosos simpàtic i parasimpàtic. També controla el bioritme. Això sempre es fa en estreta cooperació amb el cervell. Com a centre de control central, el diencèfal transmet senyals des de la tija cerebral fins al cervell final. El coordinació de les diverses funcions és possible mitjançant la interacció de les cinc àrees estructurals diferents: tàlem, hipotàlem, epitàlem, subtàlem i metatàlem. El tàlem representa la major part del diencèfal. Al seu torn, consta de moltes àrees bàsiques, cadascuna de les quals està connectada a l’escorça cerebral. A través de les zones bàsiques del tàlem, la informació i els senyals del cos es transmeten al cervell, on es processen i es transformen en impressions sensorials conscients. Per això, el diencèfal també s’anomena porta d’entrada a la consciència. Per tant, tant estímuls sensibles, com el tacte o dolor, i es processen estímuls sensorials, com olorar, tastar, veure o escoltar. No obstant això, el tàlem també té una funció de filtratge per separar els estímuls importants dels no importants. Això és necessari per protegir el cos de la sobrecàrrega d’estímuls. Una altra àrea del diencèfal, el subtàlem, controla la funció motora bruta. Per a la posada a punt, el subtàlem es divideix en una àrea que promou la funció motora i una àrea inhibidora de la funció motora. L’epitàlem inclou, entre altres coses, la glàndula pineal, que representa una posició intermèdia entre l’endocrí sistema nerviós i l’òrgan endocrí. La glàndula pineal produeix l'hormona melatonina i és responsable del bioritme de l’organisme. Tot i això, l’epitàlem també té altres funcions importants pel que fa a les impressions olfactives i sensorials òptiques. El metatàlem influeix en la funció visual i controla, entre altres coses, la percepció dels objectes. El hipotàlem realitza funcions particularment importants. Funciona com el centre de control del sistema nerviós autònom. Regula la temperatura corporal, sang pressió, ingesta d’aliments i líquids, son i comportament sexual. A causa de la connexió de l 'hipotàlem amb el glàndula pituitària, també controla el fitxer el sistema endocrí de l’organisme. Per tant, el diencèfal també actua com a mediador entre el sistema nerviós autònom i el sistema nerviós autònom el sistema endocrí.
Malalties i trastorns
A causa de la varietat de tasques realitzades pel diencefal, la seva alteració també pot provocar diverses malalties. Inclouen les conseqüències de les malalties al diencèfal trastorns del son, alteracions del bioritme, malalties del sistema nerviós autònom i malalties hormonals. Per exemple, el dany al tàlem provoca l’anomenada síndrome talàmica. Els símptomes d’aquesta síndrome són fonamentals dolor i dèficits neurològics. Hi ha paràlisi d’un costat del cos, hipersensibilitat al tacte estímuls, entumiment i, de vegades, augment de reflex. La causa aquí sovint és una carrera que afecta la zona cerebral corresponent. Al seu torn, l’hipotàlem controla el sistema hormonal a través del sistema glàndula pituitària. Per tant, les malalties de l’hipotàlem sovint lead a alteracions en la producció d’hormones o regulació del sistema hormonal. Moltes malalties relacionades amb les hormones tenen el seu punt de partida aquí. O massa o massa pocs les hormones es produeixen. La malaltia respectiva rep el nom de l'hormona en qüestió. Segons quina hormona es vegi afectada, trastorns del son, alteracions de la aigua equilibrar, alteracions del creixement, hiper- o hipofunció del glàndula tiroide i fins i tot relacionades amb les hormones pròstata càncer es pot produir. No obstant això, molts trastorns o danys al diencèfal són només aspectes parcials de processos de malaltia molt més amplis.
