La presentació clínica d'un encondroma depèn de la seva mida, extensió i ubicació. En general, un encondroma és asimptomàtic i, per tant, sol ser una troballa incidental en radiografia.
Els següents símptomes i queixes poden indicar un encondroma:
Principals símptomes
- Distensió bulbosa local (inflor) de l'os afectat, especialment a la mà visible ràpidament des de l'exterior.
- El dolor sol produir-se només amb infracció (fractura òssia incompleta), especialment amb encondromes a les falanges del dit (falanges); el dolor pot ser una indicació de degeneració maligna (maligna)
- Si l’epifisari articulacions estan pertorbats: allargament, flexió de l’afectat ossos.
- Fractures (fractures òssies) després d'un trauma menor: a causa de l'aprimament de l'os cortical (capa externa de l'os).
- Restricció de la mobilitat de la part del cos afectada
Localització
Típic de primària tumors ossis és que es poden assignar a una localització característica a més d'un interval d'edat específic. Sorgeixen agrupats als llocs de creixement longitudinal més intens (zona metaepifisària / articular).
Les mesures de diagnòstic haurien de respondre a les preguntes següents:
- Localització a l’esquelet → Quin os es veu afectat?
- Localització a l’os → epífisi * (extremitat articular de l’os (prop de l’articulació)), metàfisi * (transició de l’epífisi a la diàfisi), diàfisi * (eix ossi llarg), central, excèntric (no central), cortical (al closca externa sòlida de l'os), extracortical, intraarticular (dins de la càpsula articular).
Encondroma es troba més comunament a les diàfisis de dit falanges (falanges), però també es produeix a les metàfisis del tubular llarg ossos (fèmur (cuixa os), húmer (húmer)), pelvis i costelles.
* Exemple d’estructura d’un os llarg: epífisi - metàfisi - diàfisi - metàfisi - epífisi.
