Comportament teràpia fa referència a una varietat de mètodes de psicoteràpia. L’objectiu és canviar les actituds, els hàbits de pensament i les conductes inadaptatives o disfuncionals, com l’ansietat, els pensaments o accions obsessius, els trastorns alimentaris i sexuals, depressió, i també problemes de relació. Comportament teràpia té el seu fonament en els resultats de la recerca empírica a Barcelona aprenentatge ciència, psicofisiologia, psicologia social i psicologia clínica.
Indicacions (àrees d'aplicació)
- Trastorns d'ansietat generalitzats
- Trastorns alimentaris (p. Ex., Anorèxia nerviosa) o bulímia nerviosa (bulímia)
- Fòbies: trastorns d’ansietat que es desencadenen per determinats objectes o situacions i que normalment no tenen fonament.
- Trastorns de pànic: trastorn mental amb inesperat, recurrent, greu atacs de pànic que no es limiten a una situació o circumstàncies específiques. Sovint seguit de por a un altre atac.
- Trastorns de la personalitat: un patró de comportament persistent que s’aparta notablement de les expectatives de l’entorn sociocultural.
- Post-traumàtic estrès trastorn: un trauma psicològic després d’una experiència altament estressant caracteritzada per una profunda desesperació.
- Psicosis esquizofrèniques: trastorn multifacètic de la personalitat, el pensament, la percepció i el control de la realitat sense deteriorament de la claredat de la consciència. No hi ha cervell malaltia orgànica o influència d’alteració de la ment les drogues.
- Trastorns sexuals
- Trastorns del dolor
- Maneig de l'estrès
- Trastorn obsessiu compulsiu - trastorn mental caracteritzat per impulsos o accions compulsives recurrents.
el procediment
Abans teràpia comença, el pacient ja ha passat per diverses etapes que l’han portat a buscar teràpia. Aquests inclouen la percepció del problema, l’avaluació del problema, els intents de resoldre el problema i la decisió de buscar ajuda. Teràpia conductual sempre va precedit d’una anàlisi conductual. El comportament i els problemes resultants s’examinen en funció de les condicions de manteniment i de les conseqüències. Amb aquest propòsit, s’utilitzen els anomenats models conductuals, com ara l’anàlisi conductual de Kanfer (1976), el model SORCK:
- S - Estímuls; estímuls o situacions que desencadenen la conducta.
- O - variables d'organisme; deterioraments previs, disposicions innates o peculiaritats que influeixen en el comportament dels estímuls.
- R - Respostes; s’estudia el comportament exposat (patró de conducta après, cognitiu o interpretatiu).
- C - Contingència (contingència); relacions regulars entre reacció i conseqüència.
- K - Conseqüències; repercussions mesurables en el comportament.
La teràpia del comportament és un camp molt ampli i es basa en la individualitat del pacient i del terapeuta. Les característiques següents són les característiques d’aquesta forma de teràpia:
- Definició explícita d’objectius: per part del pacient i del terapeuta.
- Orientació a l'acció: cooperació activa del pacient
- Transferibilitat: les habilitats adquirides han de ser transferibles de la situació de la teràpia a la realitat quotidiana
- Condició orientació: la teràpia s’orienta a les condicions que mantenen el problema.
- Transparència: l'explicació de la teràpia i els canvis han de ser comprensibles, comprensibles i acceptables pel pacient
- Associació: terapeuta i pacient com a socis de la relació laboral.
- Ajuda per a l’autoajuda: autogestió del problema.
- Intervenció mínima: assistència mínima per aconseguir l’autocontrol i la capacitat de resolució de problemes del pacient.
- Hedonisme positiu: maximitzar l’agència personal sense perjudicar els altres.
- Actualitat: la teràpia conductual es basa en la investigació actual en psicologia social i del desenvolupament, psicologia general, psicologia clínica, psicologia mèdica, biologia, medicina, psiquiatria i psicosomàtica.
En la fase final de la teràpia, s’ensenya al pacient habilitats que li permeten assegurar i estabilitzar l’èxit de la teràpia després de finalitzar la teràpia o en cas de recaiguda. Amb aquest propòsit, les anomenades enquestes de seguiment catamnèstiques es programen a intervals que tinguin sentit en termes de temps després del final de la teràpia. L’arsenal de mètodes és tan divers com els diversos trastorns que es poden tractar mitjançant la teràpia del comportament. La llista següent descriu les tècniques de teràpia més comunes i importants:
- Desensibilització sistemàtica en teràpia sensorial de fòbies i pors; el pacient passa per una jerarquia de situacions dèbilment fortes que desencadenen fortament la seva imaginació en combinació amb relaxació tècniques.
- Desensibilització sistemàtica in vivo: teràpia de fòbies i pors; el pacient experimenta gradualment les seves pors directament en la realitat
- Inundació d’estímuls / teràpia d’implosió: confrontació del pacient amb les seves pors; després d'una preparació exhaustiva per part del terapeuta, el pacient està directament exposat a les seves pors, per després comprovar que no s'ha produït cap catàstrofe
- Programes de reforç operant: es premia el comportament positiu i desitjat del pacient.
- model aprenentatge programes - Observació i imitació del model de dèficits de conducta, ansietat social i comportaments inadaptats, per exemple, formació en autoconfiança en grup.
- Modificació del comportament cognitiu: persuasió i distracció d’actituds negatives i suposicions inadequades mitjançant estratègies de pensament basades en la realitat i autoinstrucció positiva (vegeu a continuació “Teràpia del comportament cognitiu”)
- Biofeedback: retroalimentació biològica; controlar conscientment les reaccions inconscients del cos com la tensió muscular, sang pressió o sudoració.
- Relaxació tècniques: exercicis de relaxació mental i física, com ara meditació, mèdic hipnosi (sinònim: hipnoterapia), entrenament autogènic (AT) o múscul progressiu relaxació (PMR).
Teràpia conductual és una de les eines més efectives per al tractament de trastorns del comportament. Les formes de teràpia són molt diverses i han de ser realitzades per un terapeuta experimentat.
