Teràpia del dolor psicològic | Teràpia del dolor

Teràpia del dolor psicològic

Psicoteràpia i teràpia conductual tenen un paper important en el tractament de les cròniques dolor. Els patrons psicològics contribueixen significativament a la cronificació de dolor, creant un cercle viciós del qual és difícil sortir. En principi, dolor sempre s'avalua emocionalment al cervell.

Això passa al sistema límbic, una part especial del cervell. Allà es decideix si el pacient té estratègies d’afrontament positives per fer front al seu dolor o si reacciona al seu dolor d’una manera bastant pessimista, depressiva o agressiva. Per tant, l’actitud del pacient envers el seu dolor té un paper important.

La fixació psicològica del dolor i l’estat d’ànim depressiu contribueixen al fet que el dolor es percep amb més força i desapareix més lentament o gens. A més, sovint es desenvolupa la por a un dolor renovat o augmentat, cosa que comporta comportaments d’evitació i tensió muscular inconscient. Això condueix a rampes i una postura deficient, que afavoreix el desenvolupament de dolor nou i l’empitjorament del dolor existent.

Per tant, és important, especialment en el cas del dolor crònic, prendre contramesures primerenques mostrant al pacient un comportament calmant del dolor. Això inclou relaxació tècniques com relaxació muscular progressiva, entrenament autogènic o hipnosi. En múscul progressiu relaxació, les diverses parts musculars del cos es tensen conscientment una rere l'altra i després es relaxen conscientment de nou.

Això hauria de fer que el pacient tingui una millor percepció corporal i es pugui relaxar activament. Enduriments i tensions en els músculs es poden alliberar permanentment, reduint el dolor. Aquest procediment també és adequat per reduir l’estrès i té una influència positiva sobretot en mal d'esquena.

Podeu trobar informació detallada sobre aquest tema a la relaxació muscular progressiva. L’entrenament autogeni també serveix per millorar la percepció corporal. El pacient aprèn a influir en si mateix i en la seva percepció, cosa que hauria de conduir a un general relaxació. Igual que amb relaxació muscular progressiva, tensions al sistema locomotor es pot alleujar, però també es pot influir en la funció dels sistemes d’òrgans.