L’ingredient mèdic actiu ranitidina s'utilitza per protegir el fitxer estómac. Pertany als antagonistes H2.
Què és la ranitidina?
Ranitidina s’utilitza per tractar reflux malaltia, prevenir estómac úlceres i controlar l’àcid estomacal acidesa. Ranitidina és un medicament que pertany a la classe de H2 antihistamínics. S’utilitza per tractar reflux malaltia, per prevenir les úlceres pèptiques i per controlar estómac àcid en acidesa. A més de la medicina humana, la medicina veterinària també fa ús de la ranitidina. La ranitidina està relacionada amb principis actius com ara nizatidina, cimetidina, roxatidina i famotidina. Aquí, el medicament s’adhereix als receptors H2 de l’estómac i condueix al seu bloqueig. En dosis baixes, la ranitidina es pot comprar a les farmàcies sense recepta mèdica. En dosis més altes, però, el medicament està subjecte a recepta mèdica. Tot i que la ranitidina es considera ben tolerada, només és un agent terapèutic de segona elecció. L’efecte del medicament és inferior al de inhibidors de la bomba de protons (PPI). A més, l’estómac torna a produir més àcid després d’aturar la ranitidina. Això suposa un risc de renovació inflamació. El medicament no s’ha d’utilitzar durant més de set dies sense supervisió mèdica.
Acció farmacològica
Àcid gàstric es produeix a les cèl·lules vestibulars gàstriques. La ranitidina, com a antagonista H2, té la propietat d’inhibir la producció de àcid gàstric. En fer-ho, el principi actiu competeix amb l’hormona del teixit histamina als receptors d'histamina-2. El histamina provoca l’alliberament de digestius enzims i activació de la producció d’àcids. Els antagonistes H2, en canvi, inhibeixen la formació de àcid gàstric, que al seu torn té un efecte protector sobre l’estómac. En aquest sentit, la ranitidina té un efecte antagònic (oposat) a histamina. Per tant, el suc gàstric es pot neutralitzar mitjançant l’ús de ranitidina, fent-lo menys agressiu per a l’estómac i altres òrgans com el intestí prim i esòfag. Aquest procediment pot tractar eficaçment acidesa i inflamació. Fins i tot amb una dosi baixa, la ranitidina fa disminuir l’activitat de les cèl·lules d’ocupació gàstrica. Això condueix a una versió més baixa de àcid clorhídric a l'estómac, cosa que redueix les molèsties. Tanmateix, el fitxer efecte dels inhibidors de la bomba de protons és molt més fort. Per exemple, poden inhibir fins al 90 per cent de la formació d’àcids a l’estómac, mentre que la ranitidina només aconsegueix un màxim del 50 per cent.
Ús i aplicació mèdica
Per a l’ús, s’utilitza ranitidina gastritis i úlceres estomacals. El mateix s'aplica a les úlceres i inflamació del duodè. Altres indicacions inclouen esofagitis (inflamació de l'esòfag), gastritis (inflamació del gàstric mucosa), I reflux malaltia que es manifesta per l’acidesa d’estómac. En medicina veterinària, la ranitidina també s'utilitza per tractar el gastrinoma com Síndrome de Zollinger-Ellison, tumors de mastòcits i mastocitosi. En el context de cortisona tractament, la ranitidina es pot administrar per protegir l’estómac. També té sentit utilitzar el principi actiu a dolor tractaments amb AINE (antiinflamatoris no esteroides) les drogues). Sovint causen ardor d’estómac, mal de panxa o sagnat d'estómac quan s'utilitza durant molt de temps. Una altra àrea d’aplicació de la ranitidina és lèrgia profilaxi prèvia a la cirurgia. En aquest cas, el medicament s’administra juntament amb un bloquejador H1. Per a ardor d'estómac i dolor causat per l'acidesa, el recomanat dosi de ranitidina és de 75 mil·ligrams, que es poden administrar fins a quatre vegades al dia. La durada del tractament dura quatre setmanes. Aquesta dosi també és adequada per a l'autotratament. Si, en canvi, és gàstric o duodenal úlcera és present, el diari dosi és d'entre 300 i 600 mil·ligrams, presos una o dues vegades al dia. Prevenir úlcera de nou, el pacient hauria de rebre 150 mil·ligrams de ranitidina al dia.
Riscos i efectes secundaris
Es considera que la ranitidina és ben tolerada. Per tant, els pacients poques vegades pateixen efectes secundaris adversos com nàusea, vòmits, diarrea, angoixa gastrointestinal, arítmies cardíaques, dolor en les articulacions, mal de cap, O mareig. En alguns casos, erupcions a la pell, restrenyiment, fatiga, reaccions hipersensibles i canvis en el sang comptar, com ara trombocitopènia o leucocitopènia, també es pot produir efectes adversos incloure ginecomàstia, eritema multiforme i confusió. La ranitidina no s’ha d’utilitzar en absolut si el pacient és hipersensible al medicament. Aguda porfíria (fetge malaltia) també és una possible contraindicació. Durant embaràs o lactància materna, es recomana prendre ranitidina només si s’han ponderat els beneficis i els riscos. Temporal efectes adversos sobre el nadó no es pot descartar completament. El administració de ranitidina no és adequat en nens menors de deu anys. Hi ha un risc interaccions en prendre ranitidina. Així, el absorció d’altres les drogues es veu afectat negativament per la droga. Això inclou, per exemple, el fàrmac antifúngic ketoconazol, l'efecte positiu del qual es produeix sota la ranitidina. A més, l’antagonista H2 augmenta l’efecte de l’anestèsic midazolam, El asma droga teofilina, El sang sucre-agent reductor glipizida, i el psicofarmacèutic triazolam. A més, els efectes de alcohol també es potencien amb la ranitidina.
