Indicacions de trombosi
A cama vena trombosi és un sang coàgul a la cama, que es fa notar per una desagradable sensació de tracció. El dolor empitjora amb el pas del temps i cama s’escalfa. Normalment, se sentirà atret dolor a la zona dels vedells. Separeig al cama no és un símptoma típic de trombosi, però si a sang Se sospita que es produeix un coàgul, haureu d’actuar ràpidament i consulteu un metge immediatament.
tractament
El tractament de les contraccions de les cames depèn de la causa. Sovint no es troba cap desencadenant de les contraccions musculars a les cames i els símptomes desapareixen per si sols. A més, els símptomes són tan febles en molts pacients que no cal cap tractament especial.
En el cas de contraccions induïdes per l’estrès, és important reduir o minimitzar l’estrès i trobar descans. Relaxació tècniques, entrenament autogènic o múscul progressiu relaxació ajudar a tractar l’estrès. Meditació, ioga i exercicis de respiració ajuda a reduir l'estrès i trobar la pau interior.
Contraccions musculars també es pot produir com a efecte secundari d’alguns medicaments. Si els símptomes esdevenen massa greus, es pot considerar la possibilitat d’abandonar la medicació. En qualsevol cas, això només s’ha de fer prèvia consulta amb el metge tractant.
Si el contraccions a la cama es presenta com un símptoma concomitant de certes malalties neurològiques, relaxants musculars pot conduir a relaxació dels músculs i així pal·liar els símptomes. Són substàncies que prevenen els músculs contraccions i "relaxar" els músculs. No obstant això, l’ús d’aquests preparats pot esdevenir addictiu al cap de poc temps i, per tant, només s’ha de prendre després de consultar un metge. contraccions a la cama, com passa en els epilèptics, per exemple, la intervenció quirúrgica en el desencadenant cervell la regió pot conduir a una millora dels símptomes.
Diagnòstic
Si el trempat muscular persisteix diverses setmanes o es produeix amb freqüència, s’ha de consultar un metge. Un neuròleg realitzarà un examen físic i un examen neurològic en què els músculs i certs reflex s’examinen. Sovint, el metge també realitza mesures electròniques, com ara electromiografia (EMG) o electroencefalografia (EEG), per fer un diagnòstic. En alguns casos, també s’ordenen altres exàmens, com ara sang mostreig o un examen de líquid cefaloraquidi (líquid punxada). Si el neuròleg sospita un trastorn a la central sistema nerviós, procediments d'imatges com ara rajos X, tomografia computada (TC) o ressonància magnètica (RM) poden confirmar el diagnòstic.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
