Trastorns mentals i del comportament

A continuació, "trastorns mentals i de comportament" descriu les malalties assignades a aquesta categoria segons la CIM-10 (F00-F99). La CIM-10 s’utilitza per a la Classificació estadística internacional de malalties i afins salut Problemes i és reconegut a tot el món.

Trastorns mentals i de comportament

Un trastorn de la conducta és un patró de conducta evident que no és adequat per a la situació i no està dirigit a objectius. Els trastorns mentals i de conducta són trastorns multifactoris que generalment es desenvolupen a infància. Afecten els nivells cognitius, socials i motors. També és típic el comportament afectiu, que s’entén per expressions emocionals breus i impulsives com ara ira, odi o fins i tot alegria. Si la persona afectada o l’entorn social pateixen la conducta, s’anomena trastorn. Sovint, però, els afectats no perceben el seu comportament com un deteriorament. Els trastorns de conducta visibles són, per exemple, una forta inquietud, agressions a persones i animals, ansietat extrema, esclats de ràbia incontrolats, crits, concentració problemes, comportament obscè, negativa al compliment o destrucció deliberada d’objectes. Els problemes de comportament poden ser temporals, com ara a causa d’un esdeveniment estressant agut, però també poden esdevenir un problema permanent i, per tant, requereixen tractament.

Els trastorns mentals i de comportament es poden classificar en els grups següents segons la CIM-10:

Orgànics, inclosos els trastorns mentals simptomàtics (F00-F09). En aquests trastorns, la causa és cerebral ("afecta la cervell“) Malaltia, lesió cerebral o altres danys que provoquin una alteració de la funció cerebral. El cervell pot estar afectat directament (disfunció primària) o secundari com a part d’una malaltia sistèmica (es veuen afectats múltiples òrgans). Trastorns mentals i de comportament causats per substàncies psicotròpiques (F10-F19) Els trastorns o malalties que s’han d’assignar a aquest grup són causats per l’ús d’una o més substàncies psicotròpiques com alcohol, opioides, cocaïna, cannabinoides, sedants (tranquil·litzants) o hipnòtics (pastilles per dormir). Esquizofrènia, trastorns esquizotípics i delirants (F20-F29) El trastorn més important d’aquest grup és l’esquizofrènia. A més, s’inclouen trastorns delirants persistents i trastorns psicòtics transitoris. Trastorns afectius (F30-F39) Els trastorns d’aquest grup es manifesten per canvis d’humor o afectivitat que es classifiquen en depressió o un estat d'ànim elevat. El canvi d’humor sol anar acompanyat d’un canvi en el nivell general d’activitat. Els desencadenants solen ser esdeveniments estressants. La majoria d'aquests trastorns tendeixen a recaure. Neuròtic, estrèsi trastorns de la somatoforma (F40-F48) Inclouen trastorns com fòbies, trastorns d’ansietat, trastorns obsessiu-compulsius, trastorns de la somatoforma i trastorns disociatius. Trastorns del comportament amb trastorns i factors físics (F50-F59) Els trastorns típics d’aquest grup inclouen trastorns alimentaris no orgànics trastorns del son, disfunció sexual (sense causa orgànica), trastorns mentals i de comportament postpart. Trastorns de la personalitat i del comportament (F60-F69) Aquests trastorns solen tenir una durada més llarga. Poden ser una conseqüència de les experiències socials al començament del desenvolupament de l'individu, però també poden adquirir-se més endavant en la vida. Es poden observar desviacions significatives en la percepció, el pensament i el sentiment en comparació amb la majoria de la població. Trastorn de la intel·ligència (F70-F79) Els trastorns d’aquest grup es basen en una alteració del desenvolupament mental. Les habilitats mentals com la cognició, el llenguatge, així com les habilitats motores i socials es retarden o es desenvolupen de forma incompleta. Trastorns del desenvolupament (F80-F89) Els trastorns comencen en la infància o infància. Van acompanyats d’una restricció del desenvolupament o retard en les funcions associades a la maduració biològica de la central sistema nerviós (SNC). El curs és constant. Llenguatge, coordinació del moviment i les habilitats escolars sovint es veuen afectades. Els dèficits menors sovint es mantenen a l’edat adulta. Trastorns del comportament i emocionals amb aparició infància i adolescència (F90-F98) Inclouen, per exemple, trastorns hipercinètics, trastorns de la conducta social, trastorns emocionals infantils, trastorns del tic i altres trastorns del comportament i emocionals amb aparició a la infància i l'adolescència. Trastorns mentals no especificats (F99-F99) Els trastorns psicòtics sense més especificació es detallen aquí.

Trastorns mentals i de comportament freqüents

Els principals factors de risc de trastorns mentals i de comportament

Causes conductuals

  • Ús estimulant
  • Ús de drogues
  • Situació psicosocial
    • Conflictes actuals
    • Por
    • Atur
    • Clima familiar estressant
    • Estrès crònic
    • Educació i entorn familiar
    • Manca d’autoestima
    • bullying
    • Mala adaptació social
    • Abús sexual
    • Aïllament social
    • Experiències sexuals traumàtiques
    • Experiències traumàtiques
  • Obesitat

Causes relacionades amb malalties

Tingueu en compte que l’enumeració només és un fragment del possible factors de risc. Es poden trobar altres causes a la malaltia respectiva.

Les principals mesures diagnòstiques dels trastorns mentals i de conducta

  • Diagnòstic neuropsicològic
  • Imatge de ressonància magnètica funcional en estat de repòs (fcMRI) - si se sospita que ho fa Síndrome d'Asperger o un altre autisme trastorns de l’espectre.
  • Tomografia assistida per ordinador dels crani (TC cranial, TC cranial o CT).
  • Imatge per ressonància magnètica del crani (ressonància magnètica cranial, ressonància magnètica cranial o ressonància magnètica crònica).

Quin metge us ajudarà?

Per a trastorns mentals i de comportament, un neuròleg o psiquiatre s’ha de consultar en funció del trastorn.