Ganglis basals: estructura, funció i malalties

El ganglis basals és el nom que rep un grup de nuclis nerviosos situats per sota de l’escorça cerebral en parelles en cadascun dels dos hemisferis del cervell. La ganglis basals realitzar funcions importants en el control i regulació de processos dins del perifèric sistema nerviós. Les seves funcions són importants en tota activitat motora voluntària i reflexa, així com en els processos cognitius. El ganglis basals també tenen un paper important en la formació de processos emocionals generats per sistema límbic, com ara la motivació, l’espontaneïtat, la força de voluntat i l’afecte.

Què són els ganglis basals?

Els ganglis basals, que se solen anomenar nuclis basals (nucleos basales) segons una nomenclatura més recent, consisteixen en una col·lecció de cossos neuronals situats a la cervell per sota de l’escorça cerebral (subcortical). Alguns ganglis basals són idèntics a nuclis específics com el nucli corbat (nucli caudatus), mentre que altres estan composts per diversos nuclis i formen una unitat funcional com el nucli lentiforme (nucli lentiformis), que es compon del cos de la closca (putamen) i el pallidum (globus pallidus). Al seu torn, el globus pallidus (esfera pàl·lida) es divideix en un segment intern i un segment extern, cadascun amb funcions diferents. Tot i que els ganglis basals realitzen tasques importants en processos de moviment complexos, no estan connectats a les cèl·lules piramidals, el sistema piramidal, que s’utilitza essencialment per coordinar el moviment en humans per a processos de moviment voluntaris i involuntaris. Els ganglis basals es classifiquen en el seu lloc com a part del sistema motor extrapiramidal (EPMS), però a més, més enllà de la seva influència en el moviment coordinació, realitzen tasques molt més àmplies en l’àmbit del rendiment emocional.

Anatomia i estructura

El nucli caudat, assignat als ganglis basals, representa un gran cúmul aparellat de nuclis del nervi cerebral. Des del putamen lateral adjacent, el nucli caudat està delimitat per fibres nervioses visibles com a ratlles blanques. Ambdós nuclis junts, per tant, també s’anomenen cos estricat (corpus striatum o simplement striatum). El globus pallidus externa i l’interna, que es troben lateralment adjacents al putamen, també s’inclouen de vegades a l’estri. A la literatura, el putamen i el pallidum sovint s’agrupen com el nucli lentiforme. El nucli accumbens, que també realitza tasques importants al cervellEl sistema de recompensa, actua com a enllaç entre el putamen i el nucli caudat. A més del pallidum, l’anomenada substantia nigra, també coneguda com a Soemmering gangli, assumeix una funció important en els circuits reguladors d'activació-desactivació. És un complex central del cervell mig format per la pars compacta i la pars reticularis. El pars compacta conté un alt concentració of de ferro i melanina, fent que sembli gairebé negre. Molt sovint, el nucli subtàlàmic també s’inclou als ganglis basals perquè ocupa la funció de l’amplificador al circuit de control dels ganglis basals. Els ganglis basals treballen amb diferents neurotransmissors per activar-los o inhibir-los antagònicament. Els principals neurotransmissors dels circuits reguladors dels ganglis basals són l’àcid gamma-aminobutíric, glutamati dopamina.

Funció i tasques

Els ganglis basals formen part de circuits reguladors complexos que participen en molts "comandaments" executius de l'escorça. Per exemple, a la zona motora, es combinen seqüències de moviment complexes que només són possibles amb la participació de molts músculs diferents. Al mateix temps, els ganglis basals assumeixen funcions de reforç (excitador) i inhibidor (inhibitori) dins dels circuits de control amb retroalimentació respectiva. Composen processos quasi altament integradors, també en l'àrea no motora, i alhora exerceixen un efecte filtrant. Tot i que no s’entenen totes les funcions i tasques dels ganglis basals, hi ha almenys un acord sobre les vies d’informació més importants dins del circuit de control. El circuit regulador s’activa mitjançant missatges des de l’escorça fins a l’estri mitjançant connexions nervioses que tenen glutamat receptors (glutamaterg). Des de la pars reticularis de la substància negra i de la pars interna del globus pallidus, la informació ja processada arriba a tàlem directament en cas d’inhibició mitjançant connexions que reaccionen a l’àcid gamma-butíric com a missatger tàlem informa directament al còrtex mitjançant connexions del nervi glutamatergic. En el cas dels reforços previstos, la pars compacta de la substància negra estimula l’estri mitjançant connexions dopaminèrgiques. El nucli subtàlàmic pot actuar en el procés de reforç mitjançant connexions glutamatergiques amb la substància negra i el globus pallidus.

Malalties

Els patrons de moviment "normals" complexos i fluids generats pels circuits de control dels ganglis basals es poden veure afectats significativament quan es produeix una disfunció dels ganglis basals. Els ganglis basals amb deteriorament funcional solen provocar distonia, que es manifesta com una tensió muscular incontrolada perllongada dels músculs esquelètics amb les corresponents postures anormals. Un altre complex de símptomes consisteix en l’expressió d’hipercinèsies. Són moviments involuntaris i incontrolables de les extremitats, cap i coll. Una de les distonies més conegudes és Malaltia de Parkinson, causat per un procés degeneratiu progressiu de la substància negra. Hi ha un desglossament de melanina-que contenen neurones, donant lloc a dopamina deficiència que dificulta el moviment del fluid i, a mesura que avança la malaltia, és impossible. El principal símptomes de la malaltia de Parkinson són rigidesa muscular, múscul tremolor, va frenar els moviments i va augmentar la inestabilitat en la postura. Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), que es diagnostica relativament sovint en nens, també es desencadena per un trastorn en el circuit regulador dels ganglis basals. Athetoses, que s’associen amb moviments involuntaris d’estensió lenta i sovint lead unir hiperextensió, també s’associen a una disfunció de l’estri. En aquest cas, el dany a l’estri sol ser degut a processos de naixement. Els anomenats tics tal com La síndrome de Tourette, que també es deuen a una disfunció dels ganglis basals, demostren clarament que els ganglis basals no només cobreixen la zona motora extrapiramidal. tics, a més de moviments compulsius i repetitius, es pot combinar amb una obligació, per exemple, de pronunciar o exclamar incoherentment algunes paraules.

Trastorns nerviosos típics i comuns

  • Dolor nerviós
  • Inflamació nerviosa
  • Polineuropatia
  • Epilèpsia