Mora és una de les plantes medicinals més antigues. Es distribueixen diversos milers d’espècies a tot el món. Com a planta de jardí, és popular pels seus fruits aromàtics.
Ocurrència i cultiu de mora
El nom alemany mora prové de la paraula alt alemany antic "brämberi", que significa baia del briar. La planta utilitza les seves espines com a ajudant per a l’escalada, així com com a protector de larva. El nom botànic del mora és Rubus sectio Rubus. Pertany al gènere Rubus i a la família de les roses o rosàcies en llatí. El nom alemany Brombeere prové del mot alt alemany antic "brämberi", que significa baia de l'arbust. La planta utilitza les seves espines com a ajuda per a l’escalada i també com a protecció per a l’alimentació. Tot i això, també es poden cultivar cultivars sense espines de la mora. La mora, que creix fins a una alçada de mig metre a tres metres, es troba a parts d’Europa, el nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Amèrica del Nord. A Europa ja es coneixen més de 2000 espècies, de les quals més de 300 es produeixen a Alemanya. La mora floreix de maig a agost i porta sobretot flors blanques, més rarament roses. Els fruits maduren entre agost i octubre. Tot i això, des del punt de vista botànic, la mora no és una baia, sinó una fruita composta. La fruita madura es pot reconèixer pel seu color blau-negre, al qual madura del verd al vermell. La mora prefereix els llocs assolellats als semi-ombrívols i sovint creix en boscos escassos o a la vora dels boscos.
Efecte i aplicació
Blackberry conté tanins, com ara gallotannins i ellagitannins, així com flavonoides, fruita àcids i fibra. En termes de minerals, conté potassi, calci, de ferro, fòsfor i magnesi. També és ric en vitamines i conté vitamina C, diverses vitamines del grup B, provitamina A i vitamina E. La mora té un efecte astringent a causa de la tanins conté. El tanins lligar cert proteïnes al cos. Això forma una capa protectora ferides, que és beneficiós en la curació. A més, la planta té un sang efecte purificador i hemostàtic, diürètic, expectorant i tònic. La flavonoides contingut pot lligar de coure. Des de la mora, les fulles sense les tiges de les fulles es poden utilitzar com a te o tintura, així com les fruites o el suc de les fruites. Les fruites són aptes per al consum fresc, però no s’han d’emmagatzemar més d’un o dos dies. En lloc d’això, es poden congelar i utilitzar posteriorment. Com que les fruites fresques perden massa sabor i suc en rentar-les, només s’han de punxar suaument. Llestos tes estan disponibles a les botigues. Com a alternativa, es poden abocar una o dues culleradetes de fulles de mora sobre una tassa de bull aigua. Amb aquest propòsit, les fulles dels brots joves de l’arbust s’han de collir entre maig i setembre. Si la recollida de les fulles us demana massa temps, també les podeu comprar a la farmàcia. Les fulles es poden utilitzar fresques o seques. En assecar-se, les fulles es poden emmagatzemar i utilitzar per prendre un te en qualsevol moment. Després de deu minuts d'infusió, el te es cola. Es pot beure calent o bé fred en glops petits i té un gust agradablement aromàtic. Es recomana una a tres tasses diàries. Per fer una tintura, les fulles de la planta s’omplen d’esperit de vi o d’altres alcohol. A més de les fulles, també es poden afegir les baies. Després de diverses setmanes, el líquid es filtra i s’emmagatzema en ampolles fosques. A més, llest tintures estan disponibles comercialment. El suc de mora es pot comprar o fer prement la mateixa fruita. El suc es beu fred o lleugerament escalfat o utilitzat per fer gargars. A més de l’ús intern, la decocció o la tintura de la planta també són adequades per al rentat extern. Com a remei homeopàtic, la mora també està disponible.
Importància per a la salut, el tractament i la prevenció.
La mora és una de les plantes medicinals més antigues i s’utilitza des de temps remots per a diverses malalties. Utilitzeu una decocció de fulles de mora per esbandir les llagues o inflamació dels boca i la gola. En cas de amigdalitis, tes or ronquera, la planta medicinal es pot utilitzar per fer gàrgares. També proporciona alleujament per als crònics pell malalties. Degut als tanins que conté, la mora és un bon remei per a això diarrea, tot i que s’ha de consultar un metge si la diarrea persisteix durant molt de temps. El fibra dietètica que conté la mora admet una bona digestió com a mesura preventiva flavonoides i vitamines conté, especialment les altes quantitats de vitamina C, la mora protegeix i enforteix el sistema immune. Es pot prendre de forma aguda i preventiva contra els refredats. També enforteix teixit connectiu i parets vasculars, ajuda amb la inquietud nerviosa i contra retenció urinària. Té un expectorant i efecte diaforètic i es pot utilitzar en casos de lleus febre. Masticar fulles de mora seques ajuda en contra acidesa. Com que les móres protegeixen el cos dels radicals lliures, es diu que tenen un efecte positiu contra diversos càncers. Per a un te amb mora, es poden barrejar diverses plantes medicinals i, per exemple, camamilla flors i menta pebre es pot afegir, donant lloc a una bona barreja per estómac problemes. El te de mora es pot prendre diàriament com a mesura preventiva. Atès que la mora no conté greixos i només petites quantitats de proteïnes i hidrats de carboni, i també té un efecte saciant, és adequat com a aliment en dietes. Els efectes secundaris de la mora no es coneixen, però a causa dels seus àcid oxàlic contingut, s’ha d’utilitzar amb precaució en malalties metabòliques, ronyó or càlculs biliars. Quan es recullen baies a la natura, la contaminació amb la guineu tènia s’ha de tenir en compte. Per tant, les baies i les fulles prop del terra no s’han d’utilitzar ni escalfar prèviament.
